INTENTS.

Aquest cap de setmana, ha sigut un d’aquells que només hem fet servir el verb intentar. Hem intentat fer alguna cosa per l’Ariege, hem intentat gaudir de la Vall de Soulcem, hem intentat fer la Nord del Medacorba, hem fet l’intent de fer una primera d’una canal que no coneixíem, ara ja sabem que era el Couloir Nord-Ouest del Pic de Bareytes. Intent important de caminar per la neu en males condicions que hi havia. Intent de muntar una tenda sense piquetes, perquè la neu era com sorra de platja, sort que això si ho vàrem aconseguir, si no hauríem fet intents de dormir sense tenda. Com a mínim hem fet l’intent de passar-ho bé i això és l’únic que al final hem d’aconseguir.

De tornada, amb el cansament, sobretot psicològic, de tants intents, vàrem fer una parada al petit poble de Ax-les Thermes, la capital de l’Ariege a 720m, per poder guarir-nos a la Bassin des Ladres (leprosos), al costat de l’abandonat Hospital Saint Louis d’Ax. L’hospital i la piscina d’aigües calentes (40 ºC), la qual sempre ha sigut de lliure accés, servien al segle XIII per tractar els soldats amb lepra que venien de les Creuades, de Terra Santa. La bassa està situada al Barri dels Banys, nombrat així per les nombroses fonts d’aigües sodicosulfuroses que el formen, fins a 77 ºC i fins a 80 fonts i sorgiments en tot el municipi. Suposo que el nom del poble està ben justificat.

Foto 1: Cara nord Medacorba.

Foto 2: Pic de Bareytes.

Foto 3: Les dificultats augmentaven.

Foto 4: I al final la retirada i...

Foto 5: ...una remullada.

Més fotos a instants.

CHEL GUARRO 2008.

Aquí us pengem un video del poc gel que hem pogut fer aquest any. Com que no creiem que per aquestes dates tornem a punxar, ja ens acomiadem dels cargols fins a l'any que ve.

ASANTE SANA!!!!!!!!!

L'ÚLTIMA POSTA DE SOL.

El comiat del Serengeti, una posta de sol, l’última del continent de les postes de sol, tots sabíem que al Ngorongoro no en veuríem, i la vàrem gaudir fins al final, fins que el sol va desaparèixer darrera la línia de l’horitzó, i deixant-nos gravats aquest record per sempre.
Però encara ens faltava el Ngorongoro, un espectacular volcà extingit que al explotar va deixar un forat de 265 km2, 23 km de diàmetre i uns 700-800 de profunditat, una de les calderes més grans del món sense ruptures. El Ngorongoro no és un parc nacional i és una àrea de conservació separada del Serengeti i creada a l’any 1959, això la diferencia dels altres parcs en què hi conviuen la vida salvatge, el bestiar i els Masais. En el seu interior, un veritable paradís, hi trobem pantans, boscos, salines, el llac Makati i un riu d’aigua dolça. L’àrea conté una gran diversitat d’espècies, vàrem tenir poc temps per problemes que feia dies que arrossegàvem, però vàrem tenir la recompensa, dos rinoceronts, difícils de veure i, a més, estan en greu perill d’extinció, esperem que el Ngorongoro els protegeixi i no deixi que desapareguin aquests grans i tranquils mamífers.
Ja només ens quedava tornar, un llarg viatge de tornada, ple d’obstacles, però finalment tots superats. I del viatge ja només ens queden records, indrets, experiències, moltes fotos,... i si em demanessin que em quedés amb alguna cosa del viatge, no podria escollir, em quedaria amb tot, TOT va fer inoblidable el viatge, seria injust escollir.

D’ON VE EL NOM NGORONGORO? Tot un misteri. Hi ha qui opina que aquest era el nom d’un artesà Masai que vivia en el cràter i fabricava esquellots. Altres sostenen que prové d’un grup de valents guerrers Datoga que van ser derrotats pels Masai en una batalla que va tenir lloc fa cent cinquanta anys. Històrias i llegendes d'un gran indret.

ICERTIC 08

VALLdeBOI2008eRillBarrueraauDivisualZZZZZZZZcavallers

islAndiscascadacorredorsensecolumnaaiguapioletrappels

dutxapataGoniaxocolatagatgosBOIsoparescudellaVi

romànicREGALSintercanvivideoZZZZZZZZZresaca

gelcanteraxavimetalconradcomPeticióvelocItat

SENSEpioletsSENSEgramponsrellisCadesbrou

dryTooling......

en un paraula Icertic, sinonim de bon cap de setmana.


Per repetir, no Eulàlia?

Xavi necessites una altra samarreta, l'any que ve hi tornem.

Un rEsum foTogRàfic.

UN BANY ENTRE MUNTANYES.

Aquest dissabte he fet 30, no els vull amagar pas, però començo a preocupar-me, ja que la majoria dels regals han sigut un vídeo resum dels 30 (quines fotos!!), una sessió de xocolateràpia, un massatge i, el que em va fer el David durant el cap de setmana, una estada a un balneari, més exactament a Banhs de Tredòs a 1740 metres d’alçada, prop de Salardú. Un indret envoltat de natura, on a l’hivern no arriben els cotxes, i nosaltres varem anar-hi donant una passejada (45 min), podies pujar en moto de neu, però no fa més encantador el lloc. El millor, poder-te banyar enmig de la neu, poca, en aigües termals utilitzades des de l’època romana, pel meu gust li faltava una mica d’escalfor, però la font d’on procedeix l’aigua ens la dóna a 33º C, i al vespre de dissabte vàrem arribar -10ºC, així que molta calor no feia a la piscina, però si podia estar.
El que us comentava. M’he de començar a preocupar? L’aigua del balneari, tant a les habitacions com a la piscina exterior, són aigües sulfuroses, amb una composició de 0,028 g de sofre per litre d’aigua, amb ions de sofre, calci, potassi, sodi i clor, bé, tot això vol dir, que són molt bones per la pell, el cabell, la cicatrització,... Enteneu la meva preocupació?Bé, bromes a part, Banhs de Tredòs, és un balneari molt familiar, allunyat de ser un gran complex termal, el seu personal molt amable, el menjar boníssim, ple de silenci i soledat, en poques paraules quan hi entres sembla que s’aturi el temps, també fa molt , el fet que no hi hagi ni televisió ni cobertura de mòbil.
Després de tant relaxament, vàrem passejar per Arties, a visitar els Ossos, dinar i a recordar, recordar el passat, les nostres vacances a la Vall d’Aran, fa, ufff, ja no recordo quan fa.