dimarts, 27 de gener de 2009

SENSE PARAULES.....

Només són cinc minuts de casa meva a l'estació...
Només eren nens jugant i divertint-se...
Només són records ara...
.










Més fotogràfies dels boscos de la Colonia Güell, a Petjades.

dilluns, 26 de gener de 2009

CERDANYA JUST FOR WOMEN.

Gràcies al programa de Dona i Esport i als seus preus hem pogut realitzar un curs d’esquí de muntanya només per a dones. Així que ha estat dos caps de setmana practicant allò que és incompatible fer-ho en parella, l’esquí i la conducció.
17 i 18 de gener de 2009:
El primer dia vàrem practicar sobretot tècniques de descens a les pistes d’esquí de La Molina. Allà vàrem aprendre també dels mestres mentre veiem la IV Crononiu, vàrem seguir la sortida i més amunt també els vàrem animar, la més animada, ja us podeu imaginar qui va ser, la primera dona, la Gemma Arró. El guanyador de la Crononiu va ser l’Agustí Roc, encara que la seva sortida no va ser molt bona, però al final va saber remuntar.
A la tarda vàrem fer unes classes teòriques de material i després d’un bon sopar a dormir.
Al dia següent, vàrem acostar-nos al pàrquing dels Alabaus de La Molina per fer tècniques d’ascens, aquí ja fora pista, amb una neu tova i el temps espectacular, fins i tot amb caloreta, amb vistes del Taga i tota la Vall del Freser. Lo dolent del dia, la caravana de tornada, però tot es supera amb un berenar-sopar a Cal Rupert i una xerrada amb una amiga a Guardiola.
24 i 25 de gener de 2009:
Per evitar matinar dissabte, el divendres vaig anar a Ca la Míriam a Bellver, unes classes de blog, un bon sopar, una cerveseta i a dormir.
Dissabte ens esperava un dia dur, i així va ser. Vàrem canviar de plans pel mal temps i ens vàrem dirigir altre cop a les pistes de La Molina, tancades aquest cop, no per la nostra presència, sinó pel fort vent. Aquí vàrem recordar les tècniques d’ascens, ara amb la neu més dura i després ens vàrem equipar amb grampons i piolet, per recordar com es puja, es baixa i que fas si caus...la indesitjada autodetenció. Quan el vent començava a posar-se violent, vàrem començar el descens fins als cotxes. Refugiades dins de l’escalfor i la protecció del Xalet de La Molina de la UEC, la xerrada de la tarda va ser sobre els perills de la neu, un dia molt adequat.
Al dia següent, com diu la dita, "després de la tempesta arriba la calma", i així va ser. Ens vàrem a costar al Coll de Puymorens, a -8,5ºC, marcava el cotxe, però sense núvols i amb vent feble i de fons el Pic de la Mina, que em recordava la meva primera ascensió a un cim amb esquís. Aquí vàrem fer una curta ascensió i pràctiques amb l’ARVA i de nivologia. Vàrem acabar fent uns descens per les pistes de Puymorens fins al mateix poble i després vàrem infringir unes quantes normes de circulació, però ningú se’n va adonar i això que portàvem la gendarmeria darrere.
Bé, quatre dies amb dones, i amb uns monitors amb molta paciència, per què s’ha de tenir per aguantar-nos a totes. Ara a esperar a la primera sortida d’esquí femenina...
Foto 1: El grup.
Foto 2: Sortida de la Crononiu a La Molina.
Foto 3: Les classes teòriques.
Foto 4: L'inici de la tempesta...
Foto 5: ...i la calma, jugant a la peste al Coll de Puymorens.
Foto 6: Kitesnow.
Foto 7: Esquiant...
Foto 8: Tècniques de desplaçament, "mou-te com puguis".
Foto 9: Sondatge, unes professionals.
.
La crònica del Vicenç Sánchez, el monitor, aquí.

divendres, 16 de gener de 2009

2008, PER RECORDAR.

video

...I never ever, I forget my story...

dilluns, 12 de gener de 2009

PER A LA COMUNITAT ALPINÍSTICA.

Diumenge ens vàrem apropar a Vallter a fer la canal central de Gra de Fajol Gran, el dia esplèndid i la neu havia deixat un paisatge veritablement alpí i alhora ens va complicar l'ascensió i ens va fer donar mitja volta. Però de tot has de treure la part positiva, i el dia ens va servir per dinar en un bon restaurant a Tregurà de Dalt i per fer unes fotografies de les canals i de les muntanyes de la zona, i per fer una bonica i treballada (durant tres hores) traça fins a la base de la canal central del gran dels Gra de Fajols, tot per a la comunitat alpinística....
.
.





Foto 1: Aproximació, aquí encara pintava bé.
Foto 2: Donem la volta???
Foto 3: El Bastiments.
Foto 4: El Pic de la Dona.
Foto 5, 6 i 7: Gra de Fajol Petit.
Foto 8: Gra de Fajol Gran i la TRAÇA.
Una última foto a INSTANTS.

dijous, 8 de gener de 2009

ESCALFANT PER AL NOU ANY.

L’últim dia de l’any vàrem anar a córrer la hivernal Cursa dels Nassos, un recorregut de 10 km pel voltant dels barris més costers de Barcelona i de fons la Torre Agbar il·luminant-nos el camí. La cursa ens va servir per fer-nos mereixedors del sopar de cap d’any i d’escalfament pels dies posteriors.
Després del sopar, del brownie (made in Eulàlia), dels 12 grans de raïm, del vi, del cava,..., i d’altres esdeveniments, ens tocava viatjar cap als Alps francesos, millor dit als Ecrins, exactament al poble Les Fréaux on ens acolliria l’escalfor de la Gîte d’etape Camp de Base durant uns dies. La zona i l’hivern ens va facilitar dos grans i dificultosos atractius, les cascades de glaç i l’esquí fora pista.
.
Després de comprovar que les temperatures mai eren positives ens vàrem acostar a la zona del Lac Lauvitel per escalar part de Complexe et Ysengrin (II/3+) ,amb una aproximació de gairebé tres hores i on gairebé provem la immersió sota gel sense neoprè. Un dia molt tranquil que va acabar fins ben entrada la nit. El millor de la zona era la solitud i la calma que et donava, només s’escoltava el parlar amenaçador del llac.
.
Al dia següent vàrem decidir que ja estava bé d’aproximacions llargues i vàrem a anar a fer La Colère du Ciel (II/3+), la qual veiem des de la finestra de la nostra habitació. El termòmetre seguia encara més negatiu que el dia anterior, així que el fred ens va acompanyar durant tot el dia. Aquesta cascada és una de les clàssiques de La Grave i de les més freqüentades, així que aquí ens vàrem trobar amb una cordada per davant nostre. Vàrem fer fins al llarg 5è, on vàrem començar el descens i on ens agafaria la nit entrant pels carrerons de Les Fréaux.
.
Al dia següent mentre altres descansaven i perseguien el sol, nosaltres vàrem anar a esquiar fora pista a La Grave-La Meije, vàrem fer els dos descensos clàssics des de la seva estació superior Les Ruillans a 3200 fins a 1800 on es troba la P1. Els trajectes eren Les Vallons de Chancel, amb parada obligada al refugi per observar el llac gelat de Puyvachler, i l’altre descens, després d’un bon tros de pastís de fruits vermells, va ser Les Vallons de la Meije, sota la gran Meije (3982 m) i els seus seracs. La neu estava perfecta, l’únic problema és que li faltava gruix, per evitar alguna rascada.
.
L’última nit a la Grave s’havia de celebrar amb un bon sopar, raclette i fondue van ser el menú i un vi rouge francès per acompanyar. Al dia següent només calia apropar-nos a peu de carretera per escalar en tope rope el primer mur de la Mini Moulin al túnel del Grand Clôt i després fer alguna altra bajanada abans d’agafar el cotxe cap a Barcelona, a buscar els Reis d’Orient.
.
Uns dies esgotadors, un bon escalfament sota zero per iniciar el nou any.
.
.
Foto 1: Abans de la sortida de la Cursa dels Nassos.
Foto 2: Sopar de cap d'any.
Foto 3: Lac Lauvitel gelat.
Foto 4: Escalant el primer llarg de Complexe et Ysengrin.
Foto 5: Colère du Ciel des del poble de Les Fréaux.
Foto 6: 5è llarg de la Colère du Ciel, llarg clau.
Foto 7: Telefèric de La Grave-La Meije.
Foto 8: Entrant en zona de perills.
Foto 9: Descens per Les Vallons de Chancel, la Meije de fons.
Foto 10: Descens per Les Vallons de la Meije.
Foto 11: 1, 2, 3, i ja,..., al peu de la Mini Moulin.
Foto 12: Art efímer i temporal.
.
.
Foto 13: Nova via a La Grave a la zona del túnel del Grand Clôt. Nom: Lo Totem de lo Puto Gusy Luz. Un llarg de 90º, amb una sortida complicada de genolls, cal magnesi.
.
Una última foto a Instants, un pastís ben bo i merescut.