dimecres, 11 de juliol de 2007

BACHIMALA ALTRE COP.

Vàrem anar a acabar la feina, perquè la feina ben feta no te fronteres i, aquest pas, final. En anteriors atacs a la cresta del Bachimala, havíem fet des del Coll Senyal de Viados fins al Bachimala, on la vàrem abandonar per problemes elèctrics i també teníem els dos Pics de la Pez. Bé, matemàtica pura tresmilista, només ens quedava des del Pic de l’Abeillé fins a la Punta Ledormeur. Vàrem anar a fer aquest tros de cresta que ens quedava i contents amb uns quants tresmils a la butxaca i amb una cresta amb algun pas interessant. Però com bons buscadors d’indrets ens vàrem deixar un, el Pic de l’Abeillé, un caprici del destí per tornar a aquesta cresta trencaclosques per la vessant francesa, una part totalment desconeguda per nosaltres que caldrà explorar si volem acabar els cims de la zona, que per cert hi ha tretze, supersticions?
Curiositats del cims:
- Pic de Marcos Feliu 3057 m: En homenatge a un gran coneixedor dels Pirineus nascut a Manresa i autor del llibre de la Conquesta dels Pirineus (1978, 1ª edició).
- Petit Bachimala 3061 m: El germà petit del cim principal de la cresta.
- Punta de l’Ibon 3100 m: Deu el seu nom al llac de la vessant oest.
- Punta Ledormeur 3120 m: Arquitecte i pirineista francès que dibuixà i fotografià la Serralada del Pirineus.
A part de les anècdotes i de les curiositats, cal dir que vàrem gaudir d’un tros de cresta entretingut i divertit. Vàrem gaudir de les vistes que et dóna qualsevol cresta, a banda i banda, i, més, si divideix dos països. Teníem un fons preciós amb el tricèfal dels Culfreda-Batua, l’Aneto, el Perdiguero, el Poset, els monarques dels Pirineus. I vàrem dormir a la vora d’un dels Ibons als peus del Gran Bachimala, un llit fantàstic i, més, amb quatre premis al sac.
Foto 1: Crestejant a mitja tarda.
Foto 2: El nostre descans s'acosta als Ibons de Bachimala, al fons els Culfreda-Batua.

Cap comentari: