dimarts, 19 de febrer de 2008

L'ÚLTIMA POSTA DE SOL.

El comiat del Serengeti, una posta de sol, l’última del continent de les postes de sol, tots sabíem que al Ngorongoro no en veuríem, i la vàrem gaudir fins al final, fins que el sol va desaparèixer darrera la línia de l’horitzó, i deixant-nos gravats aquest record per sempre.
Però encara ens faltava el Ngorongoro, un espectacular volcà extingit que al explotar va deixar un forat de 265 km2, 23 km de diàmetre i uns 700-800 de profunditat, una de les calderes més grans del món sense ruptures. El Ngorongoro no és un parc nacional i és una àrea de conservació separada del Serengeti i creada a l’any 1959, això la diferencia dels altres parcs en què hi conviuen la vida salvatge, el bestiar i els Masais. En el seu interior, un veritable paradís, hi trobem pantans, boscos, salines, el llac Makati i un riu d’aigua dolça. L’àrea conté una gran diversitat d’espècies, vàrem tenir poc temps per problemes que feia dies que arrossegàvem, però vàrem tenir la recompensa, dos rinoceronts, difícils de veure i, a més, estan en greu perill d’extinció, esperem que el Ngorongoro els protegeixi i no deixi que desapareguin aquests grans i tranquils mamífers.
Ja només ens quedava tornar, un llarg viatge de tornada, ple d’obstacles, però finalment tots superats. I del viatge ja només ens queden records, indrets, experiències, moltes fotos,... i si em demanessin que em quedés amb alguna cosa del viatge, no podria escollir, em quedaria amb tot, TOT va fer inoblidable el viatge, seria injust escollir.
D’ON VE EL NOM NGORONGORO? Tot un misteri. Hi ha qui opina que aquest era el nom d’un artesà Masai que vivia en el cràter i fabricava esquellots. Altres sostenen que prové d’un grup de valents guerrers Datoga que van ser derrotats pels Masai en una batalla que va tenir lloc fa cent cinquanta anys. Històrias i llegendes d'un gran indret.