dijous, 8 de maig del 2008

ESFORÇ I RELAX.

_
Per on comencem? Bé, si ja és difícil fer esquí de muntanya, imagineu-vos amb motxilla per a quatre dies i amb neu primavera. Per aquest motiu, principalment, una travessa de quatre etapes, es va convertir en una d’una i mitja amb cim en quatre dies.
La nostra mini-travessa es va iniciar al pàrquing de l’estació d’esquí de La Mogie i el Funicular del Pic du Midi de Bigorre, prop del Col du Tourmalet. La previsió de dormir el primer dia a una cabana s’anava complicant per moments i quan estàvem pensant en el descens imminent, ens va aparèixer les instal·lacions del Telecabina de Courme de Pourteilh, i sort que vàrem passar la nit allà dins, un escenari tret d’una pel·lícula de terror, però que ens va protegir del vent i del fred. El dia següent ens vàrem dirigir al Pas de la Crabe 2477 m per canviar de circ i dirigir-nos a la Cabane d’Aygues-Cluses (2150 m) per neu molt tova. I després de l’esforç, va arribar el relax, el sol, el relax,... no fer res i no tenir cap preocupació. Al final, el dia següent per no allunyar-nos gaire del nostre inici, per no carregar la gran motxilla i per trobar bé la neu, vàrem decidir ascendir un cim i tornar a la NOSTRA cabana. El cim escollit, és el més fàcil i curt que podíem fer del voltant, el cim de la Madamète 2657 m, un mirador excepcional del Neouvielle. Amb mètodes més o menys ortodoxos vàrem ascendir-lo amb esquís. I després del sempre difícil descens, i més amb neu tova, vàrem arribar a casa nostra, Aygues-Cluses, i allà vàrem seguir amb el relax, el sol, el relax, ahh!!! i la crema solar, i el relax. El dia següent ens llevaríem aviat per enganxar “bona” neu i desfer el camí fins al cotxe a La Mongie, finalment abandonaríem el nostre palau.
Uns dies amb dues cares, patir i gaudir, esforç i relax, encara que el temps de relax va predominar sobre el d’esforç.









Foto 1: El nostre primer bivac amb vistes al Midi de Bigorre.
Foto 2: Pas de la Crabe, al fons el Neouvielle.
Foto 3: Quin patir la neu primavera!!
Foto 4: Un altre esforç, el cim de la Madamète 2657 m.
Foto 5: Relax merescut.
Foto 6: L'última sortida de sol, uns colors de cine.
Foto 7: Vertiginós descens després del Pas de la Crabe.
Foto 8: Peru? Ah!! No, La Mongie.
Foto 9: David pensant: "On anem la setmana que ve???" Cabana de Aygues-Cluses.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo, no parais, cuando sea mayor quiero patear como vosotros, que envidia (sana) me dais, de aquí a cuatro dias habrá que pedir hora y fecha sobre agenda para veros.
Nos vemos, un abrazo.
Salut.
Juanka

CARLES ha dit...

EP!!!
COMPANY/A
DEUNIDO, TRÒS D'EXPEDICIÓ QUE ENS VA SORTIR.
VA SER COM UN ENTRENAMENT PER ESTAR-SE EN UN CAMP BASE.
45% DEL TEMPS PRENENT EL SOL I RELAXANT-NOS.
40% DEL TEMPS MENJANT.
5% DEL TEMPS FENT FOTOS.
10% DEL TEMPS ESQUIANT.

UNA SORTIDA EXEMPLAR.
HEM DE FER MÉS D'AQUESTES,
NI QUE SIGUI SENSE ESQUÍS.

UNA ABRAÇADA