dilluns, 22 de setembre de 2008

HUARAZ COM A CASA.

Després de tot el viatge, en total gairebé dos dies, vàrem arribar a Huaraz, la ciutat que ens acolliria durant un mes, durant les nostres vacances. I des d’un principi ens vàrem trobar com a casa nostra. Tot el conjunt ho va fer possible, l’Albergue Churup, el menjar, les muntanyes, la gent,..., res en concret i tot, han fet que estiguéssim un mes lluny de casa, però alhora molt a prop.
.
Menjador de l'Alberg amb vistes a la Cordillera Blanca i un pati molt relaxant.
.
Internet (uuufff!!! Salvada) i una terrassa molt tranquila, amb sol i amb bones vistes.
.
Les meravelloses vistes, Vallunaraju i el Huascaran, cim més alt de Perú.
.
La gran ciutat de Huaraz des de Rataquenua, els nostres veïns i la ciutat de nit.
.
La Plaça Ginebra on es troba la Casa de Guías i el carrer més segur de Huaraz, el Jirón José Olaya, és l'únic carrer de Huaraz que es conserva tal com era abans del gran terratremol de l'any 1970.
.
Història de la ciutat:
És la capital del Departament d’Ancash, es troba a la vall coneguda com Callejón de Huaylas, travessat pel Riu Santa, entre la Cordillera Negra i la Blanca, a una alçada de 3080 msnm. Al 2005 contava amb 190.000 habitants.
Huaraz en quechua waras, waraq, que vol dir alba, ja que els habitants prehispans que hi vivien tenien com a deïtat la “waraq qoyllur”, l’estrella de l’alba (Venus, la primera estrella del dia).
La ciutat va ser fundada a l’any 1572 pel conegut Francisco Pizarro coneguda en aquell temps com San Sebastián de Huaraz.
.
Més fotos a INSTANTS.

1 comentari:

Iván Vega ha dit...

Hola!!
S'Et veu molt contenta al cibercafe de l'alberg!!(Aixó d'internés es un vici. L'alberg te pinta de ser molt xulo, esperem les fotos andines amb impaciencia!!

SALUT!!