divendres, 24 d’octubre de 2008

UNA VISITA A LES AGULLES.

La manca de temps i l’excés de viatges i de nous indrets són els principals motius que ens tenen una mica endarrerit el blog. Però poc a poc l’anirem posant al dia o potser no.
Durant aquest últim cap de setmana, dissabte vàrem assistir a un casament, així que “muntanyerament” parlant no va ser molt profitós. Així que diumenge, sense matinar gaire, vàrem decidir fer alguna agulla a Montserrat, amb una mica de ressaca i, a més, sense càmera, una conseqüència de l’altra.
El nostre primer objectiu va ser l’Aresta Brucs a la Màquina del Tren IV+, una via equipada de 45 metres, que no cal fer els dos llargs, però que els vàrem fer per practicar i per evitar el fregament de les cordes. Les vistes són impressionants, un mar d’agulles de conglomerat i el Refugi Vicenç Barber als nostres peus. Sortir dalt d’una agulla de Montserrat, és sempre un indret, un moment de pau i calma. La calma només és trencada per alguna ordre d’algun escalador, els quals sempre busques a les parets que t’envolten. Un cop vàrem gaudir de les vistes i vàrem fer les fotos de rigor (aquest cop amb el mòbil), vàrem preparar el ràpel equipat de 20 m per la cara est de l’agulla, aahh!! atenció amb l’arbre al fer el ràpel...
La nostra intenció, després d’aquesta via, era fer-ne una altra, però vàrem començar a fer el porc senglar per la malesa buscant l’Agulla Sense Nom, sense ressenya i sense exit. Així que vàrem deixar la segona intenció i vàrem anar a dinar.
.
Primera ascensió de l’Aresta Brucs a la Màquina del Tren: Joan Cerdà i M. Cervera (19.03.1961).
.
:
Foto 1: Foto i croquis de l'Ivan Bonati, podeu trobar més info al seu blog.
Foto 2 i 3: Els components de les dues cordades.

Cap comentari: