divendres, 19 de desembre de 2008

GEL, FUTBOL I MARGALLONS.

Un cap de setmana que no ens ha sobrat ni un minut.
Dissabte escalada en gel al Pedraforca: Teníem ganes d’estrenar la bona temporada que ens espera i cap allà ens vàrem dirigir. No hi havia un excés de gel, però més que l’any passat segur que hi havia. Vàrem fer Somnis d’hivern, més que somnis ja realitat, amb un recorregut total de 180 metres, dificultat II/3 i pendent màxima 80º. El David era la quarta vegada que la feia així que se la coneixia pam a pam. Somnis d’Hivern és una manera interessant d’accedir a la famosa Columna del Verdet, una encaixonada goulotte, de 35 metres d’alçada i II/3 de dificultat. Un bon final per a una jornada de gel.
Un cop a casa després de la freda jornada, ens quedava posar-nos guapos pels compromisos, el David, sopar d’homes amb fondues i jo sopar de dones amb cerveses i braves mentre veiem els gols del Barça i altres anècdotes futbolístiques sense importància. I que consti que no m’he equivocat a l’escriure el repartiment de sopars, un món al revés ben bé.
Diumenge, mentre altres dormien la ressaca, vàrem anar a la sortida del centre al massís del Garraf, una ruta circular que sortia des del Pla de Querol, un mirador magnífic per gaudir de la sortida del sol, del feble sol d’hivern. Des de l’aparcament, seguint el GR-92, ens vàrem dirigir cap a la masia de Vallgrassa, una antiga masia vinícola i ramadera, en l’actualitat un Centre Experimental de les Arts. On aprofitaríem per fer una paradeta per gaudir de l’escalfor del sol i de l’esmorzar, és clar. Des d’aquí, ens quedava un bon tros fins al nostre objectiu, el camí era a vegades amazònic, entre margallons i altra flora. Finalment, la Morella es deixava veure, però encara una gran distància ens separava. Després de la pujada final, l’últim esforç del dia, ens trobàvem al cim més alt del Massís del Garraf a 594 metres sobre el nivell del mar, el qual teníem als nostres peus. Les vistes també eren de la Vall del Llobregat, de tota la ciutat de Barcelona i de tot el Massís del Garraf, fins i tot, de l’abocador, ja tancat i clausurat. Només ens quedava fer unes fotos a la gran creu i al encara més gran vèrtex geodèsic del cim, i ja podíem descendir fins al Pla de Querol. Per acabar de passar el dia al massís calcari, vàrem anar a dinar al Monestir Budista de Plana Novella, al Sakya Tashi Ling. Després del bon dinar, tres voltes a l’estupa per carregar energia i calma per a tota la setmana.

Foto 1 i 2: Dos començaments de dia diferents.
Foto 3: David pujant la columna del Verdet.
Foto 4: Última reunió.
Foto 5: Com m'agrada el futbol.
Foto 6: Masia de Vallgrassa, una parada per esmorçar.
Foto 7: La Morella, 594 m.
Una última foto a INSTANTS.

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Companys!! Això ho hem de repetir. Fins llavors una abraçada!!

Anònim ha dit...

Això, això!! Això dels sopars de dones per mirar futbol ho hem de repetir. Per fi he trobat la meva afició!!!
Ah! I alguna excursioneta també estaria bé!!!

Anònim ha dit...

Holaaaaa nois! Vam tenir sort amb el dia eh ;) quin bon dia que feia! A veure quan ens tornem a trobar :)

Algun pla per aquest dies de festa?

Buscador d'Indrets. ha dit...

XAVI I CRISTINA, JA FAREM MÉS SOPARS D'AQUESTS, JA. PERÒ TAMBÉ ELS PODEM FER BARREJATS, UN DIA ENS PODRTEU A FER FONDUES I UN ALTRE COMPARTIU UN INTERESSANT PARTIT DE FUTBOL AMB NOSALTRES.
I TAMBÉ FAREM ALGUNA EXCURSIONETA, UN COTIELLA ENS QUEDA PENDENT, JEJEJEJE!!

papallopis ha dit...

en la sortida vau fer un comentari sobre una pose gestual de l'Henry "marcando paquete". no l'heu trobat?????