dilluns, 9 de febrer de 2009

SANT SEGIMON, UN INDRET TANCAT.

Degut al mal temps previst per a dissabte i el vent anunciat per a diumenge, vàrem decidir anar a fer alguna cosa al Montseny, la primera idea era fer el Matagalls, però la nostàlgia al veure Sant Segimon, ens va fer canviar d’idea. Així que vàrem decidir repetir aquest recorregut que fa tants anys que havíem fet.
El nostre camí va començar a prop del Club de Polo de Sant Antoni de Viladrau, al principi recorre una pista forestal, travessant algun torrent crescut. Deixem moltes propietats privades, com La Sala, Can Gat, Can Puig,..., buscant informació he descobert que el 90% del Montseny és propietat privada. Fins a arribar a l’ermita de la Mare de Déu de l'Erola, un bonic indret, on es mereix una bona parada. A partir d’aquí el camí fa més pendent i és més estret, i a més passarem a prop de castanyers centenaris, els quals no ha tirat a terra el temporal de fa unes setmanes. Travessarem l’últim torrent, el Torrent de l’Oratori, amb els seus sorollosos salts d’aigua incrementats per les pluges i les nevades recents. Des d’aquí queda una forta pendent, que ens permet a poc a poc gaudir dels blancs Pirineus. Un cop a Sant Segimon, a 1250 m, no gaudim gaire, el fred, el vent que bufa al Coll de les Tres Creus i les prohibicions d’accés al santuari i la mala educació d’una senyora que s’identifica com a propietària i com a cap d’obra, per què no parava de repetir que tot allò està en obres, sempre que hi he anat està en obres i això ja fa set anys. Bé, ja he tramitat un queixa a la Diputació de Barcelona, sé que no servirà de res, però que com a mínim em donin una explicació a les interminables obres de Sant Segimon i de l’existència o no de Dret de Pas per aquesta. Un cop fastidiat el moment, vàrem decidir dinar a l’ermita de baix, amb un bon prat per seure i sense tantes limitacions.
.
Foto 1: Punt de partida.
Foto 2: Vistes dels Pirineus, des de l'Ermita d'Erola.
Foto 3: Detall de l'Atri de l'Ermita de l'Erola.
Foto 4: Sant Segimon, fins a aquí...

3 comentaris:

elmarge ha dit...

Sant Segimon i l'ermita de l'Erola són també per mi uns dels meus racons preferits del Montseny. Fa pena veure'l encara en obres interminables. Fa anys em vaig trobar fent la mateixa excursió des de Viladrau al que era l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles; vestit d'excursionista però amb la creu d'arquebisbe (Dubto que a l'època que vivien els monjos, els visitès algún arquebisbe amb fred que fa en aquest lloc).

Buscador d'Indrets. ha dit...

Doncs, si l'orientació de monestir és bastant dolent i ombrivola. Fa bastant fred.

Lluís Lleida ha dit...

Hola, estic segur que t’agradarà conèixer http://www.moviendolacola.org.
Si es així, fes-mo saber i et suscriuré a les actualitzacions mensuals del blog!
Salut i muntanyes.
Lluís Lleida
lluis@lafabricadetextos.es