dimecres, 9 de setembre de 2009

ESPERÓ I CAIAC.

Tornem als indrets catalans i ho fem repetint a Sant Llorenç de Montgai, altre cop una jornada d’escalada i caiac. Aquest cop la via escollida va ser la Via Original de l’Esperó Sud de la Paret de l’Ós. Una via amb gens d’aproximació, el peu d’aquesta es troba a uns sis metres a la dreta de l’Esperó Rematxa, identificat clarament amb una placa, a peu de carretera. La via són quatre llargs de 30 metres, cadascun molt i més maco, sempre sense deixar l’esperó. L’embassament al fons dels teus peus encara fa més maca la via, mentre els caiacs passen silenciosos trencant la quietud del pantà. La bibliografia per a la via va ser El Plaer de l’Escalada, i com diu el llibre, tot un plaer de via!
!
Mentre descendim a peu voltejant la Paret de l’Ós, ja estem pensant en el dinar i en refrescar-nos a l’embassament. Dinem aquest cop al centre del petit poble, al Restaurant Mirador del Llac, amb molt bones vistes, de l’esperó i de l’aigua. Després tornem a llogar els caiacs al càmping La Noguera, aquest cop dos de simples, no hi havia cap altra opció. L’experiència de fer caiac en solitari és bastant bona, sobretot perquè el trasto és mou més recte. Repetim el mateix recorregut que ja coneixíem, fins on el pantà es converteix en riu, gairebé nou kilòmetres.
Un indret prop de casa, un dia esgotador, un dia sense estrès passant les hores, vivint-les, un dia per combatre el síndrome post-vacacional i la rutina...
.
.
NOM: VIA ORIGINAL A L’ESPERÓ SUD.
PRIMERA ASCENSIÓ: J. E. Farreny i J. Vidal el 5 de gener de 1974.
SITUACIÓ: Paret de l’Ós, Sant Llorenç de Montgai, la Noguera.
ORIENTACIÓ: Sud.
ROCA: Bona. Calcària.
DIFICULTAT: V. L1 IV, L2 IV+, L3 V, L4 V. Equipada.
LLARGADA: 120 metres. L1 30 m L2 30 m L3 30 m L4 30 m
MATERIAL: Cintes exprés, bagues llargues, joc d’encastadors, alguns friends i cordes dobles de 60 metres.
OPINIÓ PERSONAL DELS LLARGS: L1 el llibre del Plaer de l’Escalada el marca com III+, us adjuntem la ressenya de l’Escalatroncs perquè el marca com IV, la xemeneia no és difícil, però és rara-rara i molt maca, L2 havent passat el primer llarg que l’esperes menys complicat, aquest el trobes més fàcil, L3 el pas més difícil, però amb l’equipament perfecte per no passar por, L4 la sortida és una mica complicada, és V bastant fi.
.
Foto 1: Fent caiac i de fons l'Esperó Sud.
Foto 2: David al tercer llarg, abans del pas de V.
Foto 3: Foto cim, l'embassament de fons.
Foto 4: Vistes des del restaurant el Mirador del Llac.
Foto 5: El caiac et facilita els indrets, quins indrets!!!
Foto 6: Foto i ressenya de l'Escalatroncs. *Moltes gràcies.

6 comentaris:

CARLES ha dit...

MOLT BONA LA FOTO DEL DAVID AL CAIAC MEDITANT EN MIG DE LA CALMA.
UN PETÓ BEN GROS PER TOTS DOS

Buscador d'Indrets. ha dit...

uy!!! doncs tinc cada foto amb la postura real del david remant mig tumbat amb els peus per fora del caiac, bé perdria la poca reputació.

Nadia ha dit...

Nena fica la foto jejeje... Jo també vull fer caiac! Però millor deixem el tema per unaltre sortida. Parlaré amb la 'jefa' i li ficaré canya per una sortida light ;o)

Buscador d'Indrets. ha dit...

Li reservarem la privasitat. el caiac, nadia, no se si va gaire bé per la teva esquena. Fot-li canya a la jefa!!!

nuria ha dit...

Òstres! A mi em queden 3 setmanes de sacrifici, i després ja m'hi espero per aparcar la bici de crta i fer muntanya. O desitjo i quan us veig encara més!! Nosaltres tenim un caiac doble, a veure si els Reis se'l emporten i en porten 2 d'individuals!

Buscador d'Indrets. ha dit...

ARA QUE TU DEIXES LA BICI, NOSALTRES L'AGAFEM, JEJEJE!!!
QUAN VULGUIS ANEM A LA MUNTANYA!!
OSTRES CAIAC I TOT!!! SI QUE SOU POLIVALENTS!!
ENS VEIEM.