diumenge, 4 d’octubre de 2009

CORDILLERA HUAYHUASH.

Al final el viatge de Perú (2008) s’ha ajuntat amb el d’aquest any. Però avui per fi, he trobat una estona per explicar-vos l’activitat principal que vàrem fer als Andes peruans, una gran volta circular per tota la Cordillera Huayhuash, diuen que un dels trekkings més macos del món.
La Cordillera Huayhuash es troba al sud de la coneguda Cordillera Blanca, però de la qual no té res a envejar ja que conté 6 pics de més de sis mil metres, amb el Yerupajá de 6617 metres com a cim més alt i, a més, conté 15 pics que sobrepassen els 5400 metres. A més, aquests cims compten amb una dificultat tècnica elevada i un important compromís. L’extensió de la Cordillera són uns 35 km de llargada i uns 10 km d’amplada i se situa entre els departaments d'Ancash, Huanuco i Lima. La Cordillera va ser declarada reserva el 24 de desembre de 2002, per conservar la seva extraordinària bellesa, amb el permís de les companyies mineres. La Cordillera Huayhuash et regala uns paisatges de somni, amb cims escarpats que sorgeixen de la terra barrant el pas, i llacunes inoblidables que et conviden al descans i, sobretot, el que et sorprèn més són els seus habitants, els quals s’han adaptat a la Cordillera per viure a un gran indret.
Us expliquem el trekking jornada a jornada, però el resultat final van ser uns 115 km, uns 6000 metres de desnivell tant de pujada com de baixada, i tenint en compte que la majoria del trekking és per sobre dels 4100 metres d’alçada, passant per "pasos" entre 4800 i 5000 metres i dormint per sobre dels 4000 metres totes les nits.


22.07.2008 1a etapa.
Punt de partida: El poble de Pocpa 3475 metres.
Coll: No en passes cap.
Punt d’arribada: Els corrals de Quartelhuain 4170 metres.
Desnivell: + 620 metres.
Observacions: L’arribada a Pocpa va ser en taxi, no gaire econòmic si hi vas dues persones. El camí és tot pista i monòton, no és gaire maco ja que passes per instal·lacions mineres (Pallca), però va molt bé fer aquest trajecte a peu per aclimatar millor. Les mines a Perú són gestionades per països estrangers, majoritàriament Japó. Pots arribar a Quartehuain amb vehicle, més car i pitjor per aclimatar.


23.07.2008 2a etapa.
Punt de partida: Els corrals de Quartelhuain 4170 metres.
Coll: Pas Cacananpunta 4690 metres.
Punt d’arribada: El llac Mitucocha 4270 metres.
Desnivell: + 530 i - 465 metres.
Observacions: La visió des del pas d’una vall amb estanys rogencs sobre prats verds ens atura per uns moments, però també l’alçada. Aquest dia volíem arribar fins a Incahuain i estalviar una etapa, però el cansament per l’alçada no ens ho permet. A prop del llac Mitucocha veiem molta varietat d’ocells i de lluny veiem els únics còndors de tot el trekking i del viatge.


24.07.2008 3a etapa.
Punt de partida: El llac Mitucocha 4270 metres.
Coll: Pas de nom desconegut, prop del petit llac de Alcaycocha 4800 metres.
Punt d’arribada: El llac Carhuacocha i poblet d'Incahuain 4240 metres.
Desnivell: + 560 i - 650 metres.
Observacions: En comptes de retrocedir uns metres per agafar la ruta normal a Janca, anem a buscar una vall i un coll al fons de Mitucocha. La ruta es troba menys marcada i el pas és uns metres més alt que el planificat, això ens va passar factura per a l’aclimatació. Però a l’arribar Incahuain i veure els tres gegants: Yerupajá, Siula i Jirishanca, se’ns va oblidar tot, bé, un gos amb males puces ens va retornar a la realitat mentre fugíem d’ell. El paisatge era meravellós, per posar-se a plorar d’emoció, però la visió no ens va treure el mal de cap del David i la meva ungla del dit gros clavada, que també era per plorar.


25.07.2008 4a etapa.
Punt de partida: El llac Carhuacocha i poblet d'Incahuain 4240 metres.
Coll: Paso de Siula 4830 metres.
Punt d’arribada: El campament Huayhuash 4345 metres.
Desnivell: + 660 i - 465 metres.
Observacions: Al matí ens acomiadem de la bellesa del nostre campament, però el camí no ens decep, passem per tres llacunes amb diferents tonalitats de blaus; Gangrajanca, Siula i Quesillococha. Aquí, veiem l’única viscatxa del trekking, un animal curiós, amb cap de conill, cua d’esquirol i xiulet de marmota. Fins al pas, els diferents grups som acompanyats per una persona de la zona, per evitar furts o altres molèsties. El dia va ser ennuvolat així que ens va espatllar les fotos i les vistes. Segueixen els nostres mals.


26.07.2008 5a etapa.
Punt de partida: El campament Huayhuash 4345 metres.
Coll: Portachuelo de Huayhuash 4785 metres.
Punt d’arribada: Pampa Viconga 4440 metres.
Desnivell: + 440 i - 380 metres.
Observacions: Abans d’arribar al campament, a l’alçada de la Llacuna Viconga, trobem uns nens de diferents edats, tots germans de la Família Bustamante Rojas, buscant aconseguir alguna llaminadura. Aquests són famosos, ja que surten a totes les ressenyes del trekking. Des del campament, descendim 10 minuts, seguint el curs del riu, arribem a les aigües termals d’Atuscancha 4390 m (dues petites piscines, una per al sabó i l’altre més neta) que ens serviran per banyar-nos i per fer desaparèixer els nostres mals. També ens prenem el luxe de beure uns refrescos, coca cola, és clar!


27.07.2008 6a etapa.
Punt de partida: Pampa Viconga 4440 metres.
Coll: Coll de la Punta Cuyoc 4950 metres.
Punt d’arribada: Més amunt de Huanacpatay 4492 metres.
Desnivell: + 595 i - 470 metres.
Observacions: Impressionant coll on tens a tocar les glaceres de les muntanyes i les vistes són difícils d’oblidar. Al campament arribem molt aviat, descansem bastant i ajudem al Joaquin, el nostre cuiner, a fer una truita de “papas”. Neva durant gairebé tot el vespre, així que tot el campament es cobreix de blanc.


28.07.2008 7a etapa.
Punt de partida: Més amunt de Huanacpatay 4492 metres.
Coll: Paso San Antonio 5020 metres, el pas més alt del trekking.
Punt d’arribada: El poble de Huayllapa 3560 metres, campament més baix del trekking.
Desnivell: + 595 i - 1430 metres.
Observacions: Després de la dura pujada al Paso San Antoni amb neu, gaudim per uns moments d’unes vistes de pel·lícula i novel·la, “Touching the void”, als nostres peus tenim el seu escenari. Però la pèrdua del camí, ens fa esbufegar per l’alçada, finalment el trobem gràcies al cuiner-guia Joaquín i d’aquesta manera no protagonitzem una altra novel·la. Després de la llarga baixada arribem al poble de Huayllapa, on acampem a les seves afores. Els seus habitants, els huayapins, es trobaven celebrant les “Fiestas Patrias”.


29.07.2008 8a etapa.
Punt de partida: El poble de Huayllapa 3560 metres.
Coll: Coll de la Punta Tapush 4755 metres.
Punt d’arribada: Gashpampa 4550 metres.
Desnivell: + 1150 i - 230 metres.
Observacions: L’ascensió al pas, a part de ser el desnivell més alt de tot el trekking, és llarg, llarg!!! Sort que la baixada és molt curteta. A Susucocha, un llac en forma de cor, deixem alguns grups del trekking que l’endemà faran el Diablo Mudo 5335 metres. Així que el nostre campament és bastant més solitari, que el camp base del Diablo Mudo.


30.07.2008 9a etapa.
Punt de partida: Gashpampa 4550 metres.
Coll: Coll de la Punta Llaucha 4850 metres.
Punt d’arribada: El llac de Jahuacocha 4075 metres.
Desnivell: + 515 i - 940 metres.
Observacions: Un cop al coll i veure altre cop unes vistes meravelloses, sempre penses que superen la resta de visions. Decidim pujar cap a l’esquerra al Cerro Llaucha 4950 metres aproximadament, per millorar les vistes. Un cop al campament decidim acompanyar a l’arriero Miguel fins al final de la llacuna Jahuacocha. Ell visitarà la seva família i ens pescarà unes truites per sopar i nosaltres visitarem el camp base dels nois de la FEEC. Al final li vàrem donar la volta al llac, semblava més petit!!


31.07.2008 10a etapa.
Punt de partida: El llac de Jahuacocha 4075 metres.
Coll: Pampa Llamac 4272 metres.
Punt d’arribada: El poble de Llamac 3300 metres.
Desnivell: + 400 i - 1100 metres.
Observacions: Vàrem matinar molt i vàrem sortir amb la llum dels frontals. La intenció era arribar ben aviat al poble per agafar plaça a l’únic “colectivo” que sortia en direcció Chiquian. Però el “colectivo” feia dies que estava ple, així que, quan ens veiem dormint a Llamac, i sense dutxa, va passar una "ranchera" que per uns “soles” ens va portar a Chiquian, dues hores entre caixes, pols i sobretot ben agafats per no caure. A Chiquian vàrem agafar un bus fins a Huaraz. Una jornada principalment sobre rodes.

Quechua imprescindible per al trekking:

Cocha: Llacuna.
Pampa: Planúria.
Chakra: Terreny de conreu.
Marka: Poble.
Mitu: Fang.
Quebrada: Vall.
Yacu: Aigua.

La crònica des de Perú.

Foto 1: Iniciem el trekking.
Foto 2: Campament de Quartelhuain.
Foto 3: Les vistes des de Cacananpunta.
Foto 4: Arribant a Mitucocha, al fons el Nevado Jirishanca.
Foto 5: Mitucocha, pel pas alternatiu.
Foto 6: Alcaycocha.
Foto 7: Pujant cap a Siula.
Foto 8: Més nevados i glaceres.
Foto 9: León dormido.
Foto 10: Les aigües termals d’Atuscancha.
Foto 11: Acostant-nos al Pas de Cuyoc.
Foto 12: Preparant la truita de "papas".
Foto 13: Pujant el Paso San Antonio.
Foto 14: El llarg descens fins a Huayllapa.
Foto 15: Susucocha.
Foto 16: Diablo Mudo al vespre.
Foto 17: Cerro Llaucha.
Foto 18: Jahuacocha.
Foto 19: El coll de Pampa Llamac.
Foto 20: El poble de Llamac, el final del trekking
.

I el trekking a INSTANTS.

2 comentaris:

laura pi ha dit...

un treck genial per les vistes, on tota la duressa i llargada del recorregut es sent ben pagada, nosaltres ho van fer al 2005 ben aclimatats en 6 jornades i ara al veure les vostres fotos els ulls s'humitegen d'anyorança...
Quina llastima mes gran no encerteseu dias clars en el Peru mes autentic!

Una abraçada i felicitats pel blog, no ho coneixiem i ens ha enganxat.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Hola,
diuent que és dels trekings més macos del mon
el temps durant el treking es va comportar bastant, però la resta d'ascensions res de res, a veure si em poso a actulitzar el blog.
gràcies per la felicitació.
ens veiem per la blogosfera.