Fa dies que no actualitzem el blog ni els indrets, però el motiu no és per falta d’activitat, ben al contrari, masses coses per fer, però no posaré en concret cap excusa, sinó semblaria aquell entrenador dels perquès.Encara trobem indrets, aquest cop de costa, que de tant en tant també hi anem i més si aprofitem el mal temps (de sempre) per setmana santa als Pirineus.
L’illot de Gaztelugatxe, a 150 metres literalment sobre el nivell del mar, es situa a la costa biscaïna i molt a prop del cap Matxitxako. Aquest es troba unit a la terra per un estret pont i per accedir-hi cal travessar-lo i, a més a més, s’han de pujar 237 esglaons (un més o un menys, qualsevol es descompta amb tan desnivell). A la petita illa trobem l’ermita dedicada a Sant Joan del segle X, on podem fer sonar la seva campana (només tres vegades) per demanar un desig o espantar els mals esperits.
Us recomano que aneu a la posta de sol, la llum ni l’indret no us defraudaran.
.
*Etimològicament la paraula Gaztelugatxe pot provenir de gaztelu="castell" i aitz="roca", és a dir, “la roca del castell”, però si gatxe fes referència a “dolent”, llavors seria “castell dolent.
*Etimològicament la paraula Gaztelugatxe pot provenir de gaztelu="castell" i aitz="roca", és a dir, “la roca del castell”, però si gatxe fes referència a “dolent”, llavors seria “castell dolent.
. 
.
Foto 1: San Juan de Gaztelugatxe, l'ermita dels mariners.
Foto 2: Les escales d'accés o la muralla xinesa?
Foto 3: L'ermita i la seva campana, un indret místic.
8 comentaris:
no vau tocar la campana?
i tant, i més de tres cops.
molt bon dia, visita al guggenheim, pont colgant, illa de gaztelugatxe i CHULETON per sopar amb els meus amics :-)
Manu.
I TANT, MOLT BON DIA.
I NO T'OBLIDIS DE L'ANIVERSARI.
¡Si no me habia enterado de lo de Gaztelugatxe! (O se me ha olvidado) Sabía que Manu y Susi habían andado por Bilbao en Semana Santa pero no sabía que vosotros tambien.
Hace poco fuimos pero estaba un tiempo tan malo que ni llegamos a la érmita. Nos pusimos a caminar y no se veía nada.
Coincidimos ese día con ellos.
Me parece que tu andabas lejos.
La subida a la ermita es dura, uuufff y con mal tiempo no ya te digo. Te queda pendiente tocar la campana.
Jejeje, si, en esas fechas andaba a unos cuantos kilómetros de distancia: http://www.madteam.net/fotografia/albums/6686-pico-celaque-o-cerro-las-minas-2849-mts-punto-mas/
Bonitas fotos!!
Publica un comentari a l'entrada