SENSE PARAULES.....

Només són cinc minuts de casa meva a l'estació...
Només eren nens jugant i divertint-se...
Només són records ara...
.










Més fotogràfies dels boscos de la Colonia Güell, a Petjades.

CERDANYA JUST FOR WOMEN.

Gràcies al programa de Dona i Esport i als seus preus hem pogut realitzar un curs d’esquí de muntanya només per a dones. Així que ha estat dos caps de setmana practicant allò que és incompatible fer-ho en parella, l’esquí i la conducció.
17 i 18 de gener de 2009:
El primer dia vàrem practicar sobretot tècniques de descens a les pistes d’esquí de La Molina. Allà vàrem aprendre també dels mestres mentre veiem la IV Crononiu, vàrem seguir la sortida i més amunt també els vàrem animar, la més animada, ja us podeu imaginar qui va ser, la primera dona, la Gemma Arró. El guanyador de la Crononiu va ser l’Agustí Roc, encara que la seva sortida no va ser molt bona, però al final va saber remuntar.
A la tarda vàrem fer unes classes teòriques de material i després d’un bon sopar a dormir.
Al dia següent, vàrem acostar-nos al pàrquing dels Alabaus de La Molina per fer tècniques d’ascens, aquí ja fora pista, amb una neu tova i el temps espectacular, fins i tot amb caloreta, amb vistes del Taga i tota la Vall del Freser. Lo dolent del dia, la caravana de tornada, però tot es supera amb un berenar-sopar a Cal Rupert i una xerrada amb una amiga a Guardiola.
24 i 25 de gener de 2009:
Per evitar matinar dissabte, el divendres vaig anar a Ca la Míriam a Bellver, unes classes de blog, un bon sopar, una cerveseta i a dormir.
Dissabte ens esperava un dia dur, i així va ser. Vàrem canviar de plans pel mal temps i ens vàrem dirigir altre cop a les pistes de La Molina, tancades aquest cop, no per la nostra presència, sinó pel fort vent. Aquí vàrem recordar les tècniques d’ascens, ara amb la neu més dura i després ens vàrem equipar amb grampons i piolet, per recordar com es puja, es baixa i que fas si caus...la indesitjada autodetenció. Quan el vent començava a posar-se violent, vàrem començar el descens fins als cotxes. Refugiades dins de l’escalfor i la protecció del Xalet de La Molina de la UEC, la xerrada de la tarda va ser sobre els perills de la neu, un dia molt adequat.
Al dia següent, com diu la dita, "després de la tempesta arriba la calma", i així va ser. Ens vàrem a costar al Coll de Puymorens, a -8,5ºC, marcava el cotxe, però sense núvols i amb vent feble i de fons el Pic de la Mina, que em recordava la meva primera ascensió a un cim amb esquís. Aquí vàrem fer una curta ascensió i pràctiques amb l’ARVA i de nivologia. Vàrem acabar fent uns descens per les pistes de Puymorens fins al mateix poble i després vàrem infringir unes quantes normes de circulació, però ningú se’n va adonar i això que portàvem la gendarmeria darrere.
Bé, quatre dies amb dones, i amb uns monitors amb molta paciència, per què s’ha de tenir per aguantar-nos a totes. Ara a esperar a la primera sortida d’esquí femenina...

Foto 1: El grup.

Foto 2: Sortida de la Crononiu a La Molina.

Foto 3: Les classes teòriques.

Foto 4: L'inici de la tempesta...

Foto 5: ...i la calma, jugant a la peste al Coll de Puymorens.

Foto 6: Kitesnow.

Foto 7: Esquiant...

Foto 8: Tècniques de desplaçament, "mou-te com puguis".

Foto 9: Sondatge, unes professionals.

.

La crònica del Vicenç Sánchez, el monitor, aquí.

2008, PER RECORDAR.

...I never ever, I forget my story...

PER A LA COMUNITAT ALPINÍSTICA.

Diumenge ens vàrem apropar a Vallter a fer la canal central de Gra de Fajol Gran, el dia esplèndid i la neu havia deixat un paisatge veritablement alpí i alhora ens va complicar l'ascensió i ens va fer donar mitja volta. Però de tot has de treure la part positiva, i el dia ens va servir per dinar en un bon restaurant a Tregurà de Dalt i per fer unes fotografies de les canals i de les muntanyes de la zona, i per fer una bonica i treballada (durant tres hores) traça fins a la base de la canal central del gran dels Gra de Fajols, tot per a la comunitat alpinística....

.

.

Foto 1: Aproximació, aquí encara pintava bé.

Foto 2: Donem la volta???

Foto 3: El Bastiments.

Foto 4: El Pic de la Dona.

Foto 5, 6 i 7: Gra de Fajol Petit.

Foto 8: Gra de Fajol Gran i la TRAÇA.

Una última foto a INSTANTS.

ESCALFANT PER AL NOU ANY.

L’últim dia de l’any vàrem anar a córrer la hivernal Cursa dels Nassos, un recorregut de 10 km pel voltant dels barris més costers de Barcelona i de fons la Torre Agbar il·luminant-nos el camí. La cursa ens va servir per fer-nos mereixedors del sopar de cap d’any i d’escalfament pels dies posteriors.
Després del sopar, del brownie (made in Eulàlia), dels 12 grans de raïm, del vi, del cava,..., i d’altres esdeveniments, ens tocava viatjar cap als Alps francesos, millor dit als Ecrins, exactament al poble Les Fréaux on ens acolliria l’escalfor de la Gîte d’etape Camp de Base durant uns dies. La zona i l’hivern ens va facilitar dos grans i dificultosos atractius, les cascades de glaç i l’esquí fora pista.

.
Després de comprovar que les temperatures mai eren positives ens vàrem acostar a la zona del Lac Lauvitel per escalar part de Complexe et Ysengrin (II/3+) ,amb una aproximació de gairebé tres hores i on gairebé provem la immersió sota gel sense neoprè. Un dia molt tranquil que va acabar fins ben entrada la nit. El millor de la zona era la solitud i la calma que et donava, només s’escoltava el parlar amenaçador del llac.

.
Al dia següent vàrem decidir que ja estava bé d’aproximacions llargues i vàrem a anar a fer La Colère du Ciel (II/3+), la qual veiem des de la finestra de la nostra habitació. El termòmetre seguia encara més negatiu que el dia anterior, així que el fred ens va acompanyar durant tot el dia. Aquesta cascada és una de les clàssiques de La Grave i de les més freqüentades, així que aquí ens vàrem trobar amb una cordada per davant nostre. Vàrem fer fins al llarg 5è, on vàrem començar el descens i on ens agafaria la nit entrant pels carrerons de Les Fréaux.

.
Al dia següent mentre altres descansaven i perseguien el sol, nosaltres vàrem anar a esquiar fora pista a La Grave-La Meije, vàrem fer els dos descensos clàssics des de la seva estació superior Les Ruillans a 3200 fins a 1800 on es troba la P1. Els trajectes eren Les Vallons de Chancel, amb parada obligada al refugi per observar el llac gelat de Puyvachler, i l’altre descens, després d’un bon tros de pastís de fruits vermells, va ser Les Vallons de la Meije, sota la gran Meije (3982 m) i els seus seracs. La neu estava perfecta, l’únic problema és que li faltava gruix, per evitar alguna rascada.

.
L’última nit a la Grave s’havia de celebrar amb un bon sopar, raclette i fondue van ser el menú i un vi rouge francès per acompanyar. Al dia següent només calia apropar-nos a peu de carretera per escalar en tope rope el primer mur de la Mini Moulin al túnel del Grand Clôt i després fer alguna altra bajanada abans d’agafar el cotxe cap a Barcelona, a buscar els Reis d’Orient.

.

Uns dies esgotadors, un bon escalfament sota zero per iniciar el nou any.

.

.

Foto 1: Abans de la sortida de la Cursa dels Nassos.

Foto 2: Sopar de cap d'any.

Foto 3: Lac Lauvitel gelat.

Foto 4: Escalant el primer llarg de Complexe et Ysengrin.

Foto 5: Colère du Ciel des del poble de Les Fréaux.

Foto 6: 5è llarg de la Colère du Ciel, llarg clau.

Foto 7: Telefèric de La Grave-La Meije.

Foto 8: Entrant en zona de perills.

Foto 9: Descens per Les Vallons de Chancel, la Meije de fons.

Foto 10: Descens per Les Vallons de la Meije.

Foto 11: 1, 2, 3, i ja,..., al peu de la Mini Moulin.

Foto 12: Art efímer i temporal.

.

.

Foto 13: Nova via a La Grave a la zona del túnel del Grand Clôt. Nom: Lo Totem de lo Puto Gusy Luz. Un llarg de 90º, amb una sortida complicada de genolls, cal magnesi.

.

Una última foto a Instants, un pastís ben bo i merescut.

FELIÇ 2009!!

"...per recòrrer cada any

els blaus camins de la nit més intensa."

Miquel Martí i Pol

NADAL 2008.

Des de Buscador d'indrets, us volem desitjar unes molt bones festes.

David i Neus.

SOLSTICI D'HIVERN AL CADÍ.

Aprofitant la llum solar del dia més curt de l’any vàrem anar a estrenar la temporada de canals, ara per ara ja no ens queda res més per estrenar, i aquest cop ho hem començat tot abans de que fos l’estació adequada.
El lloc escollit, la serra del Cadí, des del petit poble d’Estana, sense deixar de dormir en el seu paller i de fer un bon sopar a Cal Basté.
Diumenge, ens llevàvem abans del cant del gall, calia sortir aviat. Sortíem amb els frontals posats seguint una bona traça fins a Prat de Cadí, una traça que agraíem. Més amunt del blanc prat deixàvem als companys que anaven a fer la Canal dels Troncs i la traça fins a ella. Nosaltres seguiríem la traça fins a la base de la Canal de l’Ordiguer i on també ens equiparíem amb l’arnés i el casc, però seguíem desencordats encara. Superaríem només un fàcil ressalt rocós, abans d’arribar a la seva Variant Est, la qual vàrem descartar per manca de neu al seu gran bloc. Seguíem per la canal encaixonada entre la roca de l’Ordiguer i el gran contrafort rocós del Puig del Quer, i uns 100 metres més amunt de la variant ens desviàvem a l’esquerra per cercar un estètic i estret corredor (màx. 60º) directe al cim i a la creu del Puig de la Canal del Cristall a 2563 m. La neu i la traça ens va facilitar molt la feina, però ens va obligar a carregar les cordes durant tots els 450 metres del corredor, i més a l'haver descartat la variant. Un cop al cim ens vàrem relaxar, vàrem fer fotos, prendre els últims rajos de sol de tardor, fins què el vent que començava a bufar ens va fer decidir iniciar el descens. Un descens que el vàrem realitzar per la Canal del Cristall (màx. 55 a l’entrada), ja teníem ganes de baixar per ella, més que un repte, era un compte pendent.

.

Foto 1: Inici Canal de l'Ordiguer.

Foto 2: Descartant la Variant Est.

Foto 3: Corredor final, directe al cim.

Foto 4: Puig de la Canal del Cristall, al fons cara nord del Pedraforca.

Foto 5: Entrada a la Canal del Cristall, per fi!!!!!!

Una fotografia més a INSTANTS.

GEL, FUTBOL I MARGALLONS.

Un cap de setmana que no ens ha sobrat ni un minut.
Dissabte escalada en gel al Pedraforca: Teníem ganes d’estrenar la bona temporada que ens espera i cap allà ens vàrem dirigir. No hi havia un excés de gel, però més que l’any passat segur que hi havia. Vàrem fer Somnis d’hivern, més que somnis ja realitat, amb un recorregut total de 180 metres, dificultat II/3 i pendent màxima 80º. El David era la quarta vegada que la feia així que se la coneixia pam a pam. Somnis d’Hivern és una manera interessant d’accedir a la famosa Columna del Verdet, una encaixonada goulotte, de 35 metres d’alçada i II/3 de dificultat. Un bon final per a una jornada de gel.
Un cop a casa després de la freda jornada, ens quedava posar-nos guapos pels compromisos, el David, sopar d’homes amb fondues i jo sopar de dones amb cerveses i braves mentre veiem els gols del Barça i altres anècdotes futbolístiques sense importància. I que consti que no m’he equivocat a l’escriure el repartiment de sopars, un món al revés ben bé.
Diumenge, mentre altres dormien la ressaca, vàrem anar a la sortida del centre al massís del Garraf, una ruta circular que sortia des del Pla de Querol, un mirador magnífic per gaudir de la sortida del sol, del feble sol d’hivern. Des de l’aparcament, seguint el GR-92, ens vàrem dirigir cap a la masia de Vallgrassa, una antiga masia vinícola i ramadera, en l’actualitat un Centre Experimental de les Arts. On aprofitaríem per fer una paradeta per gaudir de l’escalfor del sol i de l’esmorzar, és clar. Des d’aquí, ens quedava un bon tros fins al nostre objectiu, el camí era a vegades amazònic, entre margallons i altra flora. Finalment, la Morella es deixava veure, però encara una gran distància ens separava. Després de la pujada final, l’últim esforç del dia, ens trobàvem al cim més alt del Massís del Garraf a 594 metres sobre el nivell del mar, el qual teníem als nostres peus. Les vistes també eren de la Vall del Llobregat, de tota la ciutat de Barcelona i de tot el Massís del Garraf, fins i tot, de l’abocador, ja tancat i clausurat. Només ens quedava fer unes fotos a la gran creu i al encara més gran vèrtex geodèsic del cim, i ja podíem descendir fins al Pla de Querol. Per acabar de passar el dia al massís calcari, vàrem anar a dinar al Monestir Budista de Plana Novella, al Sakya Tashi Ling. Després del bon dinar, tres voltes a l’estupa per carregar energia i calma per a tota la setmana.

Foto 1 i 2: Dos començaments de dia diferents.

Foto 3: David pujant la columna del Verdet.

Foto 4: Última reunió.

Foto 5: Com m'agrada el futbol.

Foto 6: Masia de Vallgrassa, una parada per esmorçar.

Foto 7: La Morella, 594 m.

Una última foto a INSTANTS.

VOLENT AVANÇAR L'HIVERN.

Després de tres mesos sense ponts, per fi vàrem tenir-ne un i el vàrem passar a Casa Gomà, o més coneguda com a Cal Jordi a Arrós de Cardós. El nostre únic error voler pensar que ja estàvem a l’hivern, volent així avançar l’estació.
Dissabte, decidits a fer esquí de muntanya, ens vàrem acostar a les antigues pistes de l’Estació d’Esports d’Hivern de Llessuí. Una estació fantasma, inaugurada al 1966 al vessant de llevant del Bony d’Altars, el nostre segon objectiu del dia, després de descartar el Montsent de Pallars, per manca de neu i excés d’allargada. La sortida és molt maca, però totes les estructures abandonades de l’antiga estació li treuen molt encant. Una estació tancada des de l’abril de 1987 per problemes de promoció i de gestió, i segurament per l’escassa neu, una situació similar a la de la vall veïna, que ni tan sols han estat inaugurades, però la ferralla i el formigó ara també formen part del paisatge. Un cop amunt del Bony, a 2460 m, gaudim com sempre de les vistes, la Pica, blanquíssima, el Montsent de Pallars a tocar, poca estona per que començava a enfosquir i ens quedaven 1075 metres de baixada, i els últims 300 els hauríem de fer amb els esquís a l’esquena.
Diumenge, després de comprovar que més al nord hi havia més neu que a Llessuí, vàrem anar a buscar gel al poble de Tavascan i no estaven del tot formades les cascades, així que vàrem haver de descartar també l’escalada en gel, sinó volíem fer barranquisme, hauríem d’esperar el fred de veritat, hauríem d’esperar l’hivern i no voler córrer.
Dilluns, vàrem celebrar els 30, si els 30, del David, amb pastís, cava i una curiosa posta de lluna, tot és diferent a partir dels 30, jejeje!
I la resta de cap de setmana no és apropiat d’explicar en un blog de muntanya, però si de cuina, d’art, de cementiris, de llibres, d’especialistes en ping-pong, de migdiades,...

.

.

.

Foto 1: Arribant al cim, per fi!!

Foto 2: Bony d'Altars, 2460 m.

Foto 3: El Jordi ens complicava l'entrada a casa seva.

Foto 4: Cementiri de Sant Joan d'Isil.

Foto 5: La prova dels 30, moltes felicitats i que es realitzi el teu desig!!!!!

Més fotos a Instants.