 No us parlaré de les zones d’escalada en si, ja que hi ha mil ressenyes per tot l’univers d’informació d’Internet i la blogosfera. Us parlaré dels voltants de les zones d’escalada de Subirats (Els Cassots) i de Banyadores (Cabrera de Mar). Us preguntareu que tenen en comú aquestes dues zones d’escalada tan diferents, la primera de roca calcària gris i la segona de granet (Advertència: no caigueu que rasca molt). Una de muntanya i l’altra vora el mar. Una amb alguna ombra que ens dóna una mica de frescor i l’altra amb molt de sol i molta calor. Doncs bé, aquetes dues zones d’escalada tenen en comú que al seu voltant està dominat per un castell que podrem gaudir mentre escalem.
No us parlaré de les zones d’escalada en si, ja que hi ha mil ressenyes per tot l’univers d’informació d’Internet i la blogosfera. Us parlaré dels voltants de les zones d’escalada de Subirats (Els Cassots) i de Banyadores (Cabrera de Mar). Us preguntareu que tenen en comú aquestes dues zones d’escalada tan diferents, la primera de roca calcària gris i la segona de granet (Advertència: no caigueu que rasca molt). Una de muntanya i l’altra vora el mar. Una amb alguna ombra que ens dóna una mica de frescor i l’altra amb molt de sol i molta calor. Doncs bé, aquetes dues zones d’escalada tenen en comú que al seu voltant està dominat per un castell que podrem gaudir mentre escalem.
A Subirats trobem, òbviament, el Castell de Subirats documentada la seva existència des de l’any 917, de les seves restes es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i al bell mig hi havia la torre mestra. La seva estratègica ubicació era un excel·lent lloc d’observació de totes les terres del Penedès. En la antiguitat havia servit com a residència de molts nobles catalans i va ser derruït durant la guerra dels Segadors. Després d’haver arribat gairebé a una situació de ruïna, en l’actualitat es troba consolidada una de les seves torres i s’ha convertit en un centre de turisme, però que no és visitable el seu interior. A l’escola d’escalada de Banyadores a Cabrera de Mar trobem el Castell de Burriac o com antigament era conegut el Castell de Sant Vicenç en hon or al Sant de la seva capella. D’aquest castell es té constància des de l’any 1017 i sempre ha dominat des de la seva alçada la senyoria del Maresme (Cabrera de Mar, Argentona, Mataró, Vilassar i Premià). Aquest castell va ser residència de moltíssima noblesa catalana, inclosos el comtes de Barcelona i finalment al segle XVIII va ser definitivament abandonat. Si el voleu visitar cal caminar fins al seu cim (401m) des de l’aparcament de la Font Picant (encara l’estem buscant).
or al Sant de la seva capella. D’aquest castell es té constància des de l’any 1017 i sempre ha dominat des de la seva alçada la senyoria del Maresme (Cabrera de Mar, Argentona, Mataró, Vilassar i Premià). Aquest castell va ser residència de moltíssima noblesa catalana, inclosos el comtes de Barcelona i finalment al segle XVIII va ser definitivament abandonat. Si el voleu visitar cal caminar fins al seu cim (401m) des de l’aparcament de la Font Picant (encara l’estem buscant).Foto1: Castell de Subirats, des de la zona d'escalada.
Foto 2: Castell de Burriac, des del camí a la zona d'escalada.
 
1 comentari:
Ei! Eso de investigar por los alrededores no se me havía ocurrido, uno se ofusca con la tapia!!
Por cierto el Domingo subí al Castillo de Subirats a ver lo que havía por allí, vaya coincidencia!!
Publica un comentari a l'entrada