dimarts, 5 de juny de 2007

ORDESA, EL RETROBAMENT. (PART I)


El retrobament en molts sentits, el retrobament amb els nostres inicis a Ordesa, amb la nostra zona preferida dels Pirineus, amb les travesses dures amb total autonomia, amb els mals records, amb els cims de tres mil metres, el retrobament a donar sentir a conquerir l’inútil.
Varem iniciar la nostra travessa el dissabte dia 2 de juny a La Pradera, des d’allà observàvem l’inaccessible Tozal del Mallo (2280 m), una formació rocosa de calcari marró en forma de talaia o de martell, el qual també rep el nom de El Retablo que presideix la Vall d’Ordesa. Aquesta muralla rocosa va ser escalada en dos dies per primera vegada l’any 1957 per un grup de francesos coordinats pels germans Ravier, aquest cim gairebé exclusiu d’escaladors també es deixa conquerir per muntanyecs com nosaltres.
El nostre camí comença per les fortes pendents boscoses que s’inicien a prop d’una caseta de recepció del Parc, 1 km abans d’arribar a La Pradera. Quan la vegetació i els arbres comencen a clarejar, ens trobem ja a la base del Circ de Carriata i comencem a divisar els primers isards, magnífics grimpadors i companys de travessa. Anirem a buscar el pas de las Clavijas de Carriata o Salarons per superar una de les últimes terrasses del circ, fàcils però complicades amb motxilla de 18 kilos a l’esquena. Un cop superada la prova ja ens trobem a l’alçada del Tozal i només ens queda fer un llarg flanqueig. Al cim gaudim de les vistes i la tranquil·litat, els nostres premis. Ara ja podem continuar ascendint per poder descansar. Continuarà.....
Foto 1: Tozal de Mallo, de semblança inaccessible.
Foto 2: Abismals senders, miradors de la Vall d'Ordesa.
Foto 3: Últim tram de les Clavijas, ufff!!!
Foto 4: Espiritualitat al cim.

1 comentari:

ivanG ha dit...

hola!
Como siempre Ordesa, lugar donde las mochilas no pesan menos de 15kg, donde las laderas de piedra suelta también pueden ser subidas....
Salut