Teniem tres dies i els vàrem aprofitar per acostar-nos a Chamonix, a la capital de l'alpinisme, sempre que tenim una oportunitat hi anem. Descartat el tema Montblanc perquè no hi ha ni una plaça lliure en el Refugi i veien que s'acosta el mal temps als Pirineus decidim fer una 
de les Travesses més maques que podem recórrer en el Massís del Montblanc. El recorregut comença a la vella estació de tren de Montenvers, aquí ja ens aturem davant la magnitud dels cims que ens envolten. Però hem de deixar de somniar, per descendir a la gran glacera de la Mer de Glace. Això, ho fem utilitzant unes escales que hi ha instal·lades, el començament ja és força aeri. Un cop posem els peus al vell gel de setembre, hem de travessar la glacera perpendicularment buscant un accés per tornar a sortir d'ella. Altre cop trobem passos amb escales, cadenes, camins aeris i, fins i tot, quan passem per sota del Refugi de la Charpoua veiem una caiguda de gel. Aquí, deixarem de mirar el que ens envolta per no perdre de vista el circ de Charpoua i els seus perills. Per fi, després d'una carrera d'obstacles, arribem al Refugi de Couvercle, en aquesta època sense guardar, on passarem la nit com alpinistes de veritat. Al dia següent som els últims en llevar-nos, a nosaltres no ens esperen les grans fites. Aquest dia ens toca baixar fins a una altra glacera, la de Talèfre, aquest cop ho fem utilitzant una corda que ens guia el camí. Un cop travessada la glacera, en la qual no hem utilitzat cap material, tornem a seguir un camí, primer per la vora de morrena i després comencen les escales i passamans. I sense adonar-te apareixes ben bé a la terrassa del refugi de Leschaux. Aquí varem fer una de les nostres parades per descansar i menjar, mantenint la vista sempre cap a les Grandes Jorasses, la Dent du Geant i la Arête de Rochefort, bé, no hi ha paraules per descriure tanta grandesa. Però tot s'acaba i hem de començar a descendir, i aquí és on ens trobem els passos més aeris i més difícils de la travessa. Finalment, trepitgem la glacera de Leschaux i la començarem a resseguir fins a la Mer de Glace. Aquí trobarem una zona molt costosa i laberíntica, finalment aconseguirem trobar el camí correcte, fins i tot, vàrem haver d'utilitzar els grampons en l'últim moment per superar alguna esquerda. Per fi, arribarem a Montenvers després de trobar el camí en un laberint de gel i pedres. El tren es portarà a Chamonix, per descansar i seguir somniant amb els grans cims blancs del Massís del Montblanc.
de les Travesses més maques que podem recórrer en el Massís del Montblanc. El recorregut comença a la vella estació de tren de Montenvers, aquí ja ens aturem davant la magnitud dels cims que ens envolten. Però hem de deixar de somniar, per descendir a la gran glacera de la Mer de Glace. Això, ho fem utilitzant unes escales que hi ha instal·lades, el començament ja és força aeri. Un cop posem els peus al vell gel de setembre, hem de travessar la glacera perpendicularment buscant un accés per tornar a sortir d'ella. Altre cop trobem passos amb escales, cadenes, camins aeris i, fins i tot, quan passem per sota del Refugi de la Charpoua veiem una caiguda de gel. Aquí, deixarem de mirar el que ens envolta per no perdre de vista el circ de Charpoua i els seus perills. Per fi, després d'una carrera d'obstacles, arribem al Refugi de Couvercle, en aquesta època sense guardar, on passarem la nit com alpinistes de veritat. Al dia següent som els últims en llevar-nos, a nosaltres no ens esperen les grans fites. Aquest dia ens toca baixar fins a una altra glacera, la de Talèfre, aquest cop ho fem utilitzant una corda que ens guia el camí. Un cop travessada la glacera, en la qual no hem utilitzat cap material, tornem a seguir un camí, primer per la vora de morrena i després comencen les escales i passamans. I sense adonar-te apareixes ben bé a la terrassa del refugi de Leschaux. Aquí varem fer una de les nostres parades per descansar i menjar, mantenint la vista sempre cap a les Grandes Jorasses, la Dent du Geant i la Arête de Rochefort, bé, no hi ha paraules per descriure tanta grandesa. Però tot s'acaba i hem de començar a descendir, i aquí és on ens trobem els passos més aeris i més difícils de la travessa. Finalment, trepitgem la glacera de Leschaux i la començarem a resseguir fins a la Mer de Glace. Aquí trobarem una zona molt costosa i laberíntica, finalment aconseguirem trobar el camí correcte, fins i tot, vàrem haver d'utilitzar els grampons en l'últim moment per superar alguna esquerda. Per fi, arribarem a Montenvers després de trobar el camí en un laberint de gel i pedres. El tren es portarà a Chamonix, per descansar i seguir somniant amb els grans cims blancs del Massís del Montblanc.
UNS NÚMEROS I ALTRES CURIOSITATS:
- El tren de Montenvers va ser inaugurat a l'any 1908, fa gairebé un segle!
- La Mer de Glace fa uns 7 km de llarg i 200 m d'ample. I la seva superfície és de 40 km2. Tot això en perill sinó la cuidem.
- L'antic Refugi de Couvercle, actualment el refugi d'hivern, es troba sota una gran pedra que el cobreix. Aquest lloc, també conegut per bivac Whymper, va dormir el mateix Edward Whymper per poder conquerir l'Aiguille Verte el dia 29 de juny de 1865. És tot un honor.
Foto 1: Baixada vertical a la Mer de Glace.
Foto 2: De camí al Refugi de Couvercle, al fons el Grands Charmoz.
Foto 3: Gralles mirant la mar.
Foto 4: Refugi de Couvercle, al fons les Grands Jorasses.
Foto 5 i 6: De camí al Refugi de Leschaux, al fons les Jorasses i la Dent du Geant.
Foto 2: De camí al Refugi de Couvercle, al fons el Grands Charmoz.
Foto 3: Gralles mirant la mar.
Foto 4: Refugi de Couvercle, al fons les Grands Jorasses.
Foto 5 i 6: De camí al Refugi de Leschaux, al fons les Jorasses i la Dent du Geant.
Foto 7: Passos més dificils de la jornada, la baixada a la Glacera de Leschaux.
Foto 8: Un laberint d'esquerdes, la Mer de Glace.
Foto 8: Un laberint d'esquerdes, la Mer de Glace.
1 comentari:
Quina enveja em feu, sana, però enveja!!. Segurament una bona alternativa al Mont Blanc, que haurà d’esperar un cop més. Tot i així, no patiu, que diuen que tot el bo es fa esperar. Fins molt aviat!!
Publica un comentari a l'entrada