dilluns, 24 de març de 2008

CAP DE SETMANA A LA TOSCANA.

De tant en tant va bé fer una petita escapada i, més, si és a la Toscana, bon menjar, bon vi, un bon sopar i ... nous indrets urbans.
Vàrem agafar un avió des de Girona per traslladar-nos al passat dels carrers de Pisa i de Florència. Dues ciutats que són museus a l’aire lliure, amb escultures, l’arquitectura romànica i renaixentista, i el riu Arno que les uneix i, com no, els seus meravellosos ponts.
A destacar de Pisa, com no, la seva torre inclinada (quatre metres separada de la vertical) i tot allò que l’envolta del Campo dei Miracoli. També cal recorre la seva zona antiga fins al riu Arno on trobarem la petita església de Santa Maria della Spina.
Després de la visita a la petita ciutat de Pisa, vàrem agafar un tren que ens duria entre camps verds a Florència. Allà, a fer cames pujant al gegantesc Duomo, obra de Brunelleschi, i a l’estilitzat Campanile. Visitar l’edifici més antic segurament de la ciutat, el Battistero, amb les seves tres portes d’accés són la part més espectacular d’aquest. Passejar per les places de la ciutat, com la Piazza della Signoria, un museu d’escultures i el seu Palazzo Vecchio (en l’actualitat l’ajuntament), Piazzale Michelangelo, Piazza della Repubblica i els arcs de la Piazza D. Santissima Annunziata. Altres esglésies, més petites que il Duomo, però d’obligatòria visita, la santa Croce i Santa Maria Novella. Fer unes compres de pasta al seu Mercato Centrale. Visitar els tres Davids, un a la Piazza della Signoria, l’altre al Mirador de la Piazza Michelangelo i el veritable, el de Michelangelo, a una de les sales de la Galleria dell’Academia, sota una cúpula de vidre donant-li claror, el fan més gran i impressionant. I com la muntanya ens tira, vàrem abandonar la ciutat per uns instants, fins als seus límits, més enllà del Monte alle Croci, on començaven els camps d’oliveres i els castanyers, allà on la ciutat deixa de ser.
I per últim, la joia de la corona, el Ponte Vecchio, impressionant el seu reflex sobre el riu Arno i el seu comerç de caríssimes joies en l’actualitat i de carnissers i peixaters en els seus orígens, quin canvi!
Un cap de setmana passejant per carrers de Montescos i Capuletos i coneixent indrets amb molta història.
f
Ah!!!! I Il Pocellino.
Foto 1: Pisa.
Foto 2: Ponte Vecchio.
Foto 3: Els límits de la ciutat.
Foto 4: Unes vistes generals.

2 comentaris:

CARLES ha dit...

EP!!!
TROS DE PORC "IL POCELLINO"
UNA ABRAÇADA.


Oooh!!! ...LA TOSCANA....!

papallopis ha dit...

fa vint anys vam estar per aqui, i guardo a la memória la sensació que vaig tenir quan, de sobte, vaig veure al fons la torre inclinada que semblava dir-me "aqui darrera estic, em veieu?"