dilluns, 24 de març de 2008

UN REPTE.

Sense gaire entrenament i sense estar gaire segura d’aconseguir-ho, vaig començar a corre els kilòmetres d’una marató, 42,195 km. A poc a poc i anar fent, anar restant kilòmetres a la ciutat de Barcelona i veien cada vegada més clar que el repte estava apunt d’aconseguir-se. Un cop al trenta ja era tot tornada, ja estava fet. I el 42, el número màgic, un petó i ja només quedaven 195 metres, els últims metres de gloria. Dos moments de llàgrimes en tota la marató, els culpables, aquells que m’estaven animant i confiaven que aconseguiria arribar al final. Moltes Gràcies!!!!
L’any que ve s’ha de repetir, sigui per acompanyar a algú (eh??) o per repetir aquesta experiència inoblidable.
a
La sortida:
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
___
Plaça Sant Jaume, uns 35km:
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
L'arribada:
a
aa
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
La medalla:
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
I els resultats, només uns números:

4 comentaris:

CARLES ha dit...

UN ALTRE COP, MOLTES FELICITATS!!!
UNA MARATÓ ÉS UNA MARATÓ I 42,195Km
SÓN UNA BONA ESTONA D'ESFORÇ MENTAL, UNA EXIGÈNCIA PEL FÍSIC I UN
DESAFIAMENT A LES BULLOFES.
UN PETÓ PER LA GUANYADORA DEL REPTE
I UNA ABRAÇADA PER L'EQUIP DE SUPORT TÈCNIC.

papallopis ha dit...

tossuda, tossuda, tossuda, cuida't
companya.
Enhorabona

Eulàlia ha dit...

***MOLTES FELICITATS!!!!***
42 Km. SÓN MOLTS Km.
ENHORABONA,
Em fas fer saltar les llàgrimes....

Buscador d'Indrets. ha dit...

GRACIES A TOTS PER LES FELICITACIONS, NO ES MEREIXEN.

PETONS.

NEUS