Ja hem tornat, estalviaré comentaris al respecte, i així que ens hem de posar mans al teclat. Començarem per la feina endarrerida, l'última sortida abans de vacances.
El 15 de juliol de 1997, va ser la data que va posar el veterinari com a naixement oficial de la nostra gossa Amy, així que abans de marxar a Perú vàrem anar a celebrar el seu onzè aniversari a la muntanya. El nostre objectiu era el Puig Vicenç des de Vallirana i per la capçalera de la Vall del Torrent d'Arús, passant per un altre gran roure, el roure Sant Silvestre. El nostre itinerari segueix dos PRs comarcals, el PR-C 163 Vallirana-Puig Vicenç i el PR-C 162, la Ruta del Sol Blau, i sobretot és un camí de pista sense gaire ombra. Ens va acompanyar una forta calor, sort que alguna font amb bassa va refrescar a la nostra gossa. Quan pensàvem que hauríem de carregar a coll a l'Amy, per fi va aparèixer el vèrtex geodèsic del cim, un cim entre arbres. Amb els seus 469 metres, és el cim més alt de la Serra Güell, contrafort del Garraf-Ordal, i disposa d'un bon panorama de Torrelles, de Sant Ramon, Collserola i del mar. El seu cim també és la unió entre Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Torrelles. Vàrem realitzar un desnivell de +295 metres amb una calor infernal, els quals a mi em van servir per tancar la temporada de sortides de tarda i a l'Amy, li va servir per un bon mal de potes durant tres dies, deu ser l'edat!
Foto 1: El gran Roure de Sant Silvestre.
Foto 2: Estàvem necessitades d'aigua.
Foto 3: Les cinc al cim.
Foto 4: Vistes cap al mar.
2 comentaris:
pobra gosseta, si pogués parlar...., a la seva edat i fer-li fer aquestes cosetes a l'estiu, ay,ay,ay.......
Com va la cpmptabilitat desl cims?
tothom ha de saber que l'Amy estava molt contenta de pujar i si tenia mal de potes és pq no ha après que a la seva edat ha de fer el mínim esforç, és a dir, no caminar d'un lloc a l'altre o que alguna germana la faci caures de morros!!!
Publica un comentari a l'entrada