Amb les bicis, ja llestes, accedim al camí del riu, per seguir tota la seva riba. Quan sobrepassem una gran olivera prop del camp de .... (ara no recordo el nom, és aquest equip que l’any que ve jugarà a segona), aquest arbre ens indica que ja estem a El Prat i que ja hem deixat enrere Sant Boi. Quan arribem a Can Comas fem una matinera parada per dinar-berenar, sinó el grup no arribaria gaire més lluny. Un cop amb les piles carregades, seguim el nostre camí sense deixar el riu, bastant crescut aquest cop.
.
.
Avui hem aprés com funciona, una mica, les pistes de l’aeroport:
Les pistes de l’aeroport funcionen segons bufi el vent, és qui mana. Aquí us deixo l’explicació més tècnica.
*El que ens hem perdut per falta de sol, és que es diu que si mires l’ombra de l’avió, passa a més velocitat que el propi avió, un efecte òptic pendent d’observar.
Les pistes de l’aeroport funcionen segons bufi el vent, és qui mana. Aquí us deixo l’explicació més tècnica.
*El que ens hem perdut per falta de sol, és que es diu que si mires l’ombra de l’avió, passa a més velocitat que el propi avió, un efecte òptic pendent d’observar.
.
.
.
Foto 1: Un arbre fronterer, un punt clau de la sortida.
Foto 2: Les hamaques d'aterratge, el segon punt clau del dia.
Foto 3: L'avió s'acosta ...
Foto 4: ... i ens sobrepassa.
Foto 5: Cartell informatiu de com funcionen les pistes de l'aeroport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada