dimecres, 1 d’abril de 2009

MIRADORS.

Un cap de setmana de miradors, un de mar i un de muntanya, un en bici i un altre a peu, sobretot varietat....
.
DE SANT BOI AL MAR.
.
Divendres em van proposar agafar una bicicleta, feia anys que no m’hi pujava, però calia intentar-ho, i calia confirmar la frase “és com anar en bici, mai s’oblida”, per cert, ben certa.
Així que aquest divendres vàrem iniciar el cicle de sortides de tarda, aquest any no esperem ni la jornada intensiva. Vàrem agafar les bicis a la Fundació Marianao i vàrem recollir també a una de les components del “peloton”. Aquí vàrem baixar fins a l’estació de ferrocarrils de Sant Boi on accediríem al marge dret del riu Llobregat per les noves instal·lacions, el Pont de la Barca. A partir d’aquí vorejaríem el riu fins al mar, pel Camí del Sorral, passant prop de masies i zones de conreu, sota grans ponts, tant de trens com de vehicles, i gaudint dels canals i canyissars, i del riu és clar. Un cop passat el Mirador de Cal Tet et passen els avions a tocar, com m’agrada el seu soroll, saber de quina companyia són i d’on venien, ja que els vàrem agafar en les maniobres d’aterratge. I des d’aquí ja ens quedava poc per arribar fins al Mirador del Canal de la Bunyola, on podríem gaudir d’unes bones vistes del mar i de la platja de Ca l’Arana, molt solitària aquell vespre. Llàstima que la desembocadura queda una mica lluny i des del mirador no es veu, però queda pendent.
La tornada la vàrem fer pel mateix camí aquest cop sense tantes parades, només anàvem deixant components, una al pont de Cornellà, una altra a l’estació de Sant Boi i jo l’última, cap amunt a la Cope.
Una bona sortida de tarda, uns 24 km, i a més recordant com es va sobre dues rodes i com s’allarguen els vespres.
UNA ALTRA CARA NORD.
.
Descartada la cara nord del Pico de l’Aspe, per nevada i ventada, diumenge ens el vàrem prendre amb molta calma, primer gaudint de l’esmorzar a l’Alberg Valle de Aragón a Candanchú sense que el canvi d’hora ens afectés. Després amb el cotxe vàrem recórrer la Vall d‘Aspe creuant la frontera pel Túnel de Somport, ens vàrem apropar als pobles d’Accous i Lescun, per observar des de la finestreta del cotxe dues grans canals la Nord-est del Ronglet i l’oriental del Billaire, respectivament.
Com el dia s’anava aclarint vàrem decidir fer el fàcil cim de la Peña Oroel (Uruel en aragonès), un cim amb forma de proa que domina Jaca pel Sud per la Bal Ancha. El nostre camí l’iniciem al Restaurant Mirador d’Oroel a la seva cara nord a 1190 m, des d’aquí iniciem el camí d’ascensió per dins del bosc de pins silvestres, a poc a poc els canviaríem per avets. I finalment quan arribem a la carena i canviem els arbres pels eriçons, plantes amb punxes grogoses a l’estiu, ja podem dir que hem arribat al Collado de las Neveras 1700 m, el nom ve de la multitud de forats que hi ha a la cara Nord de la muntanya on allargaven la vida de la neu per dur-la a les ciutats. Des d’aquest punt, on ja observem la gran creu, només ens queda seguir l’ampla carena gaudint de les vistes de dues bandes, la Nord i la Sud i més plana i del vol dels voltors. Al cim 1769 m seguim gaudint de les vistes i gràcies a dues taules d’orientació li posem nom als llunyans pics dels Pirineus, dels Vallhibierna fins a l'Anie. La creu centenària de ferro que ens indica el cim és de 9 metres d’alçada, aixecada pel Cos de Forestals a principis del s. XX, ens impressiona, quin parallamps més gran que té Jaca!
Una muntanya de llegendes, es diu que la Reconquista en Aragó s’inicià quan unes fogueres en el seu cim indicaven que s’havia de començar la batalla. També es considera muntanya màgica per estar en el vèrtex oriental d’un triangle, que els dos altres vèrtex se situen a San Adrián de Sasabe i a San Juan de la Peña. Una altra llegenda explica que en el seu interior hi havia una mina o un tresor, el qual, que es conegui, no ha sigut trobat.Una altra llegenda que es transmetia oralment per tota la Jacetània, és la del Drac Oroel. Resulta que en una cova situada en la munyanya habitava un Drac que tenia aterrida tota la vall. Un dia, un cavaller jacetà que es trobava empresonat per defensar a las bruixes de la zona, va proposar el seu alliberament a canvi de fulminar el drac. Aquest cavaller gràcies a la seva amistat amb les bruixes, sabia que els dracs tenien un secret: eren capaços d’hipnotitzar a les seves víctimes amb la mirada. Així, fent ús dels seus coneixements i intel·ligència, va polir el seu escut fins a convertir-lo en un mirall i es disposà a visitar la cova del drac quan aquest es trobava dormint. Al despertar, el drac es va veure reflectit en el escut i va caure hipnotitzat per la seva pròpia mirada, moment que el cavaller aprofità per clavar l’espasa en el seu cor, quedant així lliure de la seva condemna.
.
Foto 1: Mirador del Canal de la Bunyola, platja de Ca l'Arana.
Foto 2: Mirador dels Pirineus, Peña Oroel.
Foto 3: Gran dic a El Prat, entre el Pont del Ferrocarril i el Pont de Mercabarna, inagurat aquest diumenge.
Foto 4: Camí de tornada, prop del Canal de la Bunyola.
Foto 5 i 6: Avions, com m'agraden.
Foto 7: Peña Oroel des del pàrquing, foto de la setmana santa de 2007, quan vàrem intentar fer el cim però per problemes elèctrics no va poder ser.
Foto 8: Camí de pujada.
Foto 9 i 10: El cim i la seva gran creu.