dijous, 14 de maig de 2009

MAL PRESAGI.

Vàrem decidir passar tot el diumenge a Montserrat, escalar i caminar amb les motxilles ben plenes amb ferros i cordes. Una bona ruta teníem pensada, però no teníem el cap clar, sobretot jo, no sabíem si sortiria bé, teníem un mal presagi.... No sabíem si seria el mal temps, el temut flanqueig de la via,..., però al final ens van fastiguejar el dia, a l’últim minut com al Barça. Arribàvem cansats i gairebé de nit al cotxe, que el teníem a la carretera BP1103, que va del Monestir a Can Maçana, en un petit replà prop de l’accés al Camí dels Degotalls i la Canal del Pou de Gat (km 7,5). Quan ens adonem que teníem un vidre trencat del cotxe, no!! Un no, dos, no. Un altre!!! Finalment tres vidres trencats, per robar-nos objectes amb més valor sentimental que econòmic, per robar-nos el nostre temps durant els següents dies per arreglar papers, claus, denúncia,... Ràbia, impotència i resignació són els sentiments que em produeix aquesta situació. Altres paraules, que no reproduiré, també se’m passen pel cap.
.
Però el dia també va tenir la seva part bona:
Vàrem iniciar el nostre llarg i multidisciplinari recorregut a la Canal del Pou del Gat, una bona drecera per esquivar tota la multitud del Monestir. La canal, de forta pendent, ens deixa al Camí de l’Arrel on ens desviarem per arribar als peus de La Momieta, després de lluitar contra els esbarzers i fer el porc senglar. La Via Normal a La Momieta s’inicia entre aquesta agulla i la seva germana gran, La Momia. L’inici, amb banda sonora de sardanes, és el famós i temut (sobretot per a mi) flanqueig, que després de tot és una bona rapissa que es va estretint fins a arribar a la primera reunió. Els dos següents llargs és fan prou bé, però les assegurances allunyen una mica, encara que pots col·locar alguna cosa com un petit pont de roca, varies savines,... Finalitzem la via amb quatre gotes i sense baga de reunió per a la R3, sort que el David llegeix llibres i munta una reunió amb la pròpia corda. Un cop a dalt ens fem les fotos de rigor i gaudim de les vistes abans de preparar el primer ràpel per la cara oest. Dos ràpels ( 20 i 40 metres), entre les dues agulles, impressionants i verticals, però que és fan prou bé, els quals ens deixen a peu de via altre cop.
Prenent alguna cosa i descansant a l’ermita/refugi de Sant Benet, decidim que ens perdrem el Barça, però que farem un recorregut amb les motxilles ben plenes, és a dir, entrenament... Tornem enrere una mica fins al desviament cap a l’Ermita de Sant Salvador i passem per sota de la Trompa de l’Elefant, com impressiona, sembla que et miri. Seguim sempre marques grogues, les deixem un moment per ascendir el cim de Sant Salvador, cim bessó de l’Elefant, una estreta xemeneia molt relliscosa ens dona pas a unes boniques vistes, de lluny veiem el nostre últim objectiu del dia, l’Albarda, també l'acompanyen la boira i els núvols. Recuperem el nostre camí pel Serrat de Lluernes i ens apropem al Cavall Bernat, molt solitari a aquella hora del dia, per un moment somniem que el pugem, però ni l’hora, ni la meteo, ni el meu cap són els adequats, així que el deixem allà,..., als nostres somnis. Seguim el nostre camí fins al Camí del Francesos, on el seguirem fins a l’Albarda Castellana (sella de muntar feta principalment de palla), el sostre comarcal del Baix Llobregat, amb 1177 metres. Un cim amb unes vistes menys espectaculars que el seu veí Sant Jeroni, però un cim de col·leccionistes i que estava pendent del projecte (com diria el Llopis) dels 100 Cims. Per finalitzar la ruta circular ja només ens quedava desfer el camí fins al Monestir a 720 m pel Camí del Francesos pels seus nombrosos esglaons i el famós Pas dels Francesos 840 m, nom que prové del fet que els francesos envaïren la muntanya a través d’aquest pas a principis del segle XIX.
Ja al Monestir, es respirava massa silenci, massa tranquil·litat, estàvem satisfets pel recorregut i molt cansats. Però en els minuts de descompte ens van esgarrar el dia ... el mal presagi era ja una realitat.
.
DADES DE LA VIA NORMAL A LA MOMIETA:
NOM: VIA NORMAL A LA MOMIETA
SITUACIÓ: Montserrat, Sant Benet.
ORIENTACIÓ: Sud.
ROCA: Bona.
DIFICULTAT: IV +. L1 IV, L2 IV+, L3 IV/III
LLARGADA: 95 metres. L1 20 m L2 25 m L3 50 m
MATERIAL: 8 cintes exprés i bagues llargues per a savines. Petit pont de roca a la L2.
PRIMERA ASCENSIÓ: Juny de 1943, J. Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat.
Foto i ressenya de l'Ivan Bonati.
.
.
Foto 1: Cim de La Momieta.
Foto 2: L'Elefant, La Momia i La Momieta.
Foto 3: Arribant a Sant Benet.
Foto 4: Serrat de les Lluernes.
Foto 5: Continua estant als nostres somnis.
Foto 6: Cim de l'Albarda Castellana, sostre comarcal.
Foto 7: Últimes llums del dia.
Foto 8: Ressenya de la Via Normal de La Momieta de l'Ivan Bonati.
Un instant més per a una flor.

6 comentaris:

elmarge ha dit...

Lamento el que us vam fer al vostre cotxe uns brètols... Una escalada impressionant... Montserrat és sempre una sorpresa.
Salut!

Iván Vega ha dit...

Malditos cabro..!!!!!! perdón malditos roedores!!! Bueno la Momieta os compensó la putada.
Por cierto la teoría conspirativa de los Monjes y su plan para que todo el mundo pague el aparcamiento del monasterio va ganando fuerza.
A ver si empezamos a coincidir en tierra santa!!

hasta luec!! ;)

CARLES ha dit...

HO VEIEU COM EL FLANQUEIG NO ERA PER TANT....!!!

EL DIA QUE VOLGUEU ANEM A FER LA BOY-ROCA A L'ELEFANT, QUE TAMBÉ ÉS ESCALADA OBLIGADA.

UN PETÓ BEN GROS

Buscador d'Indrets. ha dit...

XAVIER I IVAN: LI POSARIA MOLT CALIFICATIUS A LA "GENTUZA" QUE ENS VA FER AIXÒ, PERÒ....
XAVIER: MONTSERRAT ESTA PLENA DE RACONS, PLENA D'INDRETS.
IVAN: ESA TEORIA NO SE SI SERÁ CIERTA, PERO CON NOSOTROS LES HA SALIDO BIEN, AHORA EL COCHE SIEMPRE EN EL PARQUING. PUES A VER SI COINCIDIMOS, TU LLEVES EL COCHE ,ejem ejem ;-)
CARLES: UUUFF!! UNA ALTRA VIA A LA LLISTA, LA VERITAT ES QUE L'ELEFANT IMPRESSIONA. PERÒ AQUESTA NO TE ARTIFICIAL???

ENS VEIEM.

NEUS.

Nadia ha dit...

Això del cotxe és una putada nena. Per cert, conto amb tu com a veïna a partir d'ara. Petons!

Buscador d'Indrets. ha dit...

i tant!!! encara que no sóc gaire bona veïna, mai paro a casa....