dimecres, 3 de juny de 2009

M-M

Portem molt posts endarrerits, això és bo i dolent alhora, així que ens hem de posar les piles i mans a escriure…..
Fa dues setmanes va ser una cap de setmana de multiactivitat i tot terreny, divendres bicicleta Cornellà-Martorell per la vora del riu, però sense fotos per poder explicar-ho, i el dissabte intent de Puigmal i Montmalús amb esquís però sense neu i sense cims. El diumenge per fi es van donar les condicions pel post, fotos i indrets, i aquí us l’expliquem…això si, sense mapa i amb poca orientació inicial.
.
No us penseu que hem avançat la Matagalls-Montserrat, la nostra particular M-M és de La Mola al Montcau a Sant Llorenç de Munt. Vàrem sortir des de la urbanització Cavall Bernat a Matadepera que aviat farà honor al seu nom i hi haurà casetes fins el mateix monòlit rocós del mateix nom. El camí comença amb una forta pendent fins que arribem a diversos monòlits de conglomerat, el Cavall Bernat, l’Esquirol i el Cap de Mort, on el camí s’aplana. Un cop passats aquests, seguim un sender i una altra forta pendent que ens durà fins al Camí dels Monjos, amb restes de l’empedrat del camí que hi havia antigament. Aquí ja comencem a veure el Monestir romànic de Sant Llorenç dalt del cim de La Mola, un monestir fet construir pels Comtes de Barcelona, fa gairebé 1000 anys. A dalt del cim més alt del Parc, a 1103 metres, no ens estem gaire, massa gent, massa soroll i a més ja veiem el nostre següent objectiu, el Montcau, que semblava més solitari. Primer comencem a descendir, en direcció al Coll d’Eres, però abans faríem una parada obligatòria a la Cova del Drac o també conegut com el Morral del Drac. Aquesta cova travessa de costat a costat un monòlit de 25 metres d’alçada, i com tota cova, té la seva llegenda i el seu drac, la llegenda d’origen sarraí ens explica que el drac de Sant Llorenç dormia en ella, un drac amb una costella molt famosa. Un cop al Coll d’Eres, ombrejat per immenses alzines, només ens queda ascendir altre cop fins al cim rocós del Montcau a 1057 metres. Aquí si que gaudim de la tranquil·litat i de les vistes, sobretot d’on venim i on hem de tornar, La Mola. Desfem el mateix camí per tornar i finalitzar la sortida, aquesta vegada la parada a La Mola l’allarguem per refrescar-nos i hidratar la nostra companya de quatre potes, que encara que el dia no fos molt solejat, si que va ser bastant calorós. Al final un diumenge aprofitat, un recorregut matinal llarg per una zona que tenim una mica ignorada, on, a més, la pluja ens va respectar, però la calor no gaire....sempre fa calor a Sant Llorenç de Munt?
.
.
Foto 1: El Montcau des de La Mola.
Foto 2: La Mola des del Montcau. I l'Alda.
Foto 3: Cova del Drac, amb el drac.....???
Foto 4: Monestir de Sant Llorenç.
Foto 5: Tornem, amb dos cims a la butxaca i sense mullar-nos.

Cap comentari: