dijous, 25 de juny de 2009

COL·LECCIÓ D'INDRETS.

Ja fa uns anys, durant una setmana santa, ja vàrem intentar la Volta al Vignemale, però la neu i el típic mal de temps d’aquests dies ens van fer girar cua. Durant aquest cap de setmana hem pogut gaudir de l’espectacular volta i patir la seva duresa, encara que al final no va ser per tant. Un total d’uns 41 km, uns 2700 metres de desnivell positiu i uns tants de negatius, una volta amb una veritable sensació de trekking per la variabilitat del paisatge, un tresmil més per a la col·lecció, un solstici d’estiu ben fred, uns companys de trekking ben divertits i engreixant a poc apoc, les marmotes, i una col·lecció d’indrets per explicar, i dels quals no ens podem quedar amb un de sol.
.
SAN NICOLÁS DE BUJARUELO 1320 m:
:
El nostre punt d’inici i final, San Nicolás de Bujaruelo, el seu prat verd et convida a descansar, però ho faríem a la tornada. Les construccions de la zona, ara un refugi, eren un antic hospital de peregrins construït durant el segle XII i una ermita, aquests peregrins provenien de Gavarnie, d’on nosaltres hi tornarem. El soroll del Riu Ara ens acompanyarà a l’inici de la volta i el seu pont romànic de pedra s’acomiada de nosaltres fins a la tornada.
.
VALLE DE ARA (o de Cerbillonar):
:
És una de les valls més solitàries dels Pirineus, déu ser per la seva allargada i per la seva duresa final i/o perquè es troba eclipsada per la vall veïna d’Ordesa. S’estén fins al Circ d’Ara entre els ports fronteres del Puerto de los Mulos i de Cauterets, és a dir, la part alta de la conca del riu Ara. La vall disposa d’alguna cabana de pastor com el refugi d’Ordiso, la de Cerbillonar i la Choza de los Batanes. La vall ens comença a oferir unes vistes molt belles, com l’ampla Vall d’Otal, la Serra del Tendeñera, el Bacías i el conegut Corredor de la Moscowa.
.
PUERTO DE LOS MULOS 2590 m:
:
Un coll que no es deixa veure fins a l’últim moment, després d’una curta “enfarigola” per evitar el descens, arribem al final de la vall i al dur i descompost Puerto de los Mulos, on ens dóna accés a la Vall de Gaube, ja en territori francès, i al Parc National des Pyrénées. Les vistes milloren per moments, sobretot en el descens, la petita glacera del Vignemale, sempre impressiona, i la seva cara nord t’hipnotitza, "l’any vinent podrà ser?" et preguntes mentre l’observes.
.
REFUGE D’OULETTES DE GAUBE 2151 m:
:
Després de sortejar els meandres del riu, arribem al refugi, on passarem l’última nit de primavera. Però abans gaudirem de l’amfiteatre de pedra que tenim davant nostre, la cara nord, quina grandesa.
.
HOURQUETTE D’OSSOUE 2735 m:
:
Mentre ascendim aquest coll, mentre la primavera passa a ser estiu, passem bastant de fred, més que durant les últimes setmanes. Però ben abrigats gaudim de les últimes vistes del Couloir de Gaube i dels penjats seracs del Petit Vignemale, i en el fons pensem si les veurem durant l’hivern vinent, encara amb més fred, i sempre amb prudència i respecte. El coll és un altre regal de la volta i dels Pirineus, tornem a canviar de vistes i de vall, sempre millorant.
.
PETIT VIGNEMALE 3032 m:
:
Ascendim entre pedres i neu a aquest fàcil cim, amb unes vistes espectaculars, al costat el seu respectuós germà gran, el Vignemale, al fons el tímid Midi d’Ossau, més llunyà l’inconfusible Midi de Bigorre, més proper l’espectacle del Mont Perdut, el Swan, la Brecha de Roland i la Cara Nord del Taillon, i als nostres peus la glacera més gran dels Pirineus, la Glacera d’Ossoue. Què més es pot demanar a un cim? Val la pena allargar uns metres la volta per contemplar aquestes muntanyes.
.
REFUGE DE BAYSSELLANCE 2651 m:
:
Un refugi construït al 1899, promogut per Russell, inagurat el 26 d'agost del 1900. És el refugi guardat més antic dels Pirineus, i alhora és també el refugi guardat més alt dels Pirineus, ubicat a una alçada de 2.651m. Deu el seu nom a Adrien Baysellance que va ser president de la secció del sud-oest del CAF i també alcalde de Bordeaux. Un balcó amb unes vistes esplèndides, on una cocacola, encara les fa gaudir més.
.
VALL D’OSSOUE:
:
Primer unes pendents més fortes i en ziga-zaga, i després molt més pla i ampla, ens duen fins a l’envasament d’Ossoue a 1860 metres, on els nerets comencen a florir. Mentre descendim busquem les enterrades, en neu, coves de Russell, les Coves Bellevue, i no deixem de mirar enrere repetidament per acomiadar-nos del gran Vignemale.
.
COLLADO DE BERNATUARA 2336 m:
:
Des de la coneguda Cabana de Lourdes, aquest cop amb bon temps i rodejada de prats verds, ascendim la Vall de la Canau, el més dur de la jornada, últims metres de desnivell positiu, dividit en dos petits colls.
.
IBON DE BERNATUARA:
:
L’últim que imagines quan treus el cap pel coll, és la imatge que et trobaràs, una imatge que et recompensa l’últim esforç. És un lloc màgic, és com un “volcà” sense erupcions, on el seu cràter s’ha omplert d’aigua, un cercle perfecte. Les seves aigües cristal·lines, on els petits peixets s’espanten al nostre pas, desemboquen finalment al riu Ara. És un dels llacs més macos dels Pirineus, tot un indret.
.
VALLE DE BUJARUELO:
:
L’últim i dur esforç, uns 1000 metres de desnivell en només 4 km, una mitja d’un 25% d’inclinació, però és la recta final, bé la baixada final. A partir del Refugio de la Plana de Sandaruelo la inclinació va disminuint, però també apareixen les torres elèctriques que espatllen l’últim tram de la volta. Per fi el Pont de Bujaruelo ens deixa a l’inici, cansats, però amb bon gust de boca, masses indrets per pair.
.
Foto 1: Granota al Valle de Ara.
Foto 2: Ascendint pel Valle de Ara.
Foto 3: Descens des del Puerto de los Mulos.
Foto 4: La cara nord comença a aparèixer...
Foto 5: I el Refugi d'Oulettes de Gaube també.
Foto 6: El grandiós amfiteatre.
Foto 7: Ascensió a l'Hourquette d'Ossoue, al fons el Couloir de Gaube.
Foto 8: I els seracs penjats.
Foto 9: Vistes des del Petit Vignemale.
Foto 10: Refugi de Bayssellance.
Foto 11: Envasament d'Ossoue.
Foto 12: Cabana de Lourdes.
Foto 13: L'indret, l'Ibon de Bernatuara.
Foto 14: El final, Bujaruelo.
.
I un instant més.

2 comentaris:

Núria ha dit...

Wuaaaaaaaaaaaaaalaaaaaaaaaaa!
Per quan tinguem la furgoneta, ... aquesta ruta me la quedo! Amb quants dies ho vareu fer?

Buscador d'Indrets. ha dit...

divendres vàrem dormir al cotxe bujaruelo.
dissabte a les 7.00 ens llevavem i caminavem fins al refugi Oulettes de gaube
diumenge tornada a bujaruelo i a Barcelona
no es va fer llarg al final, pensavem que ens costaria més!!
el cim te'l pots saltar.