Més de tres mesos han passat, en aquest temps ens hem adonat de com és de fàcil canviar les teves prioritats. En segons, passes de no tenir preocupacions, a tenir temes tan importants que t’obliguen a apartar-te de tot. Però no pots abandonar allò que et fa sentir bé i lliure per a sempre. Així que durant aquests tres mesos hem anat sortint, hem trobat estones per respirar i per oblidar allò que et fa sentir malament, en definitiva, per sentir-se viu per uns instants, encara que quan tornes la realitat sempre segueix allà.
Una tarda abans d’una gran batalla, ens vam acostar a Barcelona, l’excusa era la visita de la Casa Batlló (1875), però crec que les compres a la llibreria Altaïr eren més importants. A la Casa Batlló vàrem gaudir com sempre de l’obra de l’Antoni Gaudí, tot un geni del modernisme. Gaudí, a la Casa Batlló, només es va encarregar de la reforma de la façana, de l’ampliació del celobert i de la distribució dels envans (1904-1906), però apart de tot això, la va convertir en una obra mestra. És una visita obligada per als amants de la fotografia i de l’arquitectura, una excusa per perdre’s una tarda entre les formes arrodonides i les genialitats de Gaudí. Per destacar, diríem que és un plaer mirar el Passeig de Gràcia des del saló principal del primer pis de la casa (la Planta Noble), gaudir de la posta de sol des del seu terrat i imaginar que et trobes a Eivissa mentre passeges entre la blancor de les golfes. La Casa Batlló se’ns va convertir per uns instants en un indret aïllat dels problemes, encara que la tornada va ser en forma de gran bufetada.
Una tarda abans d’una gran batalla, ens vam acostar a Barcelona, l’excusa era la visita de la Casa Batlló (1875), però crec que les compres a la llibreria Altaïr eren més importants. A la Casa Batlló vàrem gaudir com sempre de l’obra de l’Antoni Gaudí, tot un geni del modernisme. Gaudí, a la Casa Batlló, només es va encarregar de la reforma de la façana, de l’ampliació del celobert i de la distribució dels envans (1904-1906), però apart de tot això, la va convertir en una obra mestra. És una visita obligada per als amants de la fotografia i de l’arquitectura, una excusa per perdre’s una tarda entre les formes arrodonides i les genialitats de Gaudí. Per destacar, diríem que és un plaer mirar el Passeig de Gràcia des del saló principal del primer pis de la casa (la Planta Noble), gaudir de la posta de sol des del seu terrat i imaginar que et trobes a Eivissa mentre passeges entre la blancor de les golfes. La Casa Batlló se’ns va convertir per uns instants en un indret aïllat dels problemes, encara que la tornada va ser en forma de gran bufetada.
.
Foto 2: La planta noble.
Foto 3: Les golfes, estil d'Eivissa.
Foto 4: El terrat, amb les seves vistes i les seves xemeneies.
.
Més fotos a INSTANTS.
2 comentaris:
Neus! Ens deixes amb un cor ben encongit!
Ànimus i a veure si ens veiem ben aviat a fer alguna coseta!
Hauré de fer ruta per la capital, pq com a hobbie a BCN no hi vaig, ... (sí, només a l'Altaïr)
Una abraçada
Un petó guapa!!!!!
Neus.
Publica un comentari a l'entrada