dimarts, 19 de gener de 2010

DESTRUINT FANTASMES.

Fa bastants anys el Pedraforca es va convertir per a mi en una mena de fantasma ple d’abismes vertiginosos, només em proporcionava mals records, però per fi vam trobar un dia per destruir aquests fantasmes i crear bons records, i classificar aquesta muntanya a la categoria de gran indret com es mereix. Vam seguir la ruta normal i la més coneguda, pel Verdet. El nostre punt de sortida va ser el Mirador de Gresolet a 1530 metres, tot ple de cotxes, sobretot per l’hora que era. De seguida ens plantem al Refugi Lluís Estasen a 1640 metres on omplim les nostres reserves d’aigua. Seguim el camí passant per les canals que a l’hivern esperem que es glacin, després d’uns forts pendents i unes grans ziga-zagues arribem al Coll del Verdet a 2270 metres, aquí ens abriguem i jo em preparo psicològicament. Mentre anem grimpant el darrer tram del recorregut els fantasmes s’esvaeixen, però sempre cal estar atenta, a més la roca calcària es troba molt relliscosa i desgastada. Finalment, arribem al Pollegó Superior del Pedraforca a 2497 metres, els companys i les gralles de bec groc ens esperen, i enrere hem deixat fantasmes i problemes, com a mínim per un moment. El descens el realitzem per l’enforcadura a 2356 m, un indret preciós i sempre màgic, i mentre baixem veiem algun isard despistat que ens acaba d’alegrar el dia. Un dia rient per destruir tristos fantasmes...
.
Una llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: "una nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes celebraven un aquelarre al cim d’una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a Sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d’un cop d’espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l’altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d’espasa va trencar en milions de trossos el cim de l’antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d’aquell cim a la tartera del Pedraforca."
.
Foto 1: Indicadors al Refugi Lluís Estasen.
Foto 2: La famosa grimpada als fons el Coll del Verdet.
Foto 3: El grup al cim del Pollegó Superior.
Foto 4: Baixant cap a l'enforcadura.
Foto 5: Un isard curiós.
.
I si tens un INSTANT, unes gralles de bec groc.
.
El Pedraforca va ser part de l'entrenament del Juanka, aprofitem per felicitar-lo i desitjar-li que el seu millor regal sigui l'Aconcagua.

2 comentaris:

Fern ha dit...

No conocía esa leyenda del origen del Pedraforca. Precisamente lo ascendí un 31 de diciembre hace unos años aunque no recuerdo escuchar luego los gritos de las brujas en el refugio.

Me alegro de volver a leeros en vuestro blog.

Besos y abrazos

Buscador d'Indrets. ha dit...

Pues te debiste cruzar con ellas, pero como son mágicas.....

A ver si nos ponemos al día con el blog poco a poco...

Besos!!!!

Y a ver si nos vemos pronto.