dijous, 11 de febrer de 2010

UN SOSPIR.

Fa unes setmanes ens vam acostar a escalar en gel a Bielsa, però tot van ser sospirs, sospiràvem per la quantitat de persones que hi havia a les vies de la Boca Nord i Sud, per l’alt risc d’allaus de tota la zona, pel mal temps de diumenge (vam marxar a veure Avatar 3D, tot té una solució), sospiràvem (bufàvem) a l’aproximació a la via escollida, i també al travessar el riu, un cop a la via sospiràvem pel mal estat del gel, i per fi, sospiràvem per la solitud i pau que havíem aconseguit, no va ser una gran via, però si un gran dia entre sospirs i riures, un cap de setmana curt com un sospir...
.
Hi ha poca informació de la via, aquí us deixo la poca que tenim extreta del llibre de l’Iñaki Cabo:
:
NOM DE LA VIA: SUSPIRO DE CRISTAL.
DIFICULTAT: II/4+ 1er tram de 20 m: 80º/90º. 2on tram: 70º/75º.
LONGITUD: 50 metres.
PRIMERA (i crec que última) ASCENSIÓ CONEGUDA: Toni González i F. Ford el 24 de febrer de 1996.
APROXIMACIÓ: Des del pàrquing del paraallaus, cal creuar el riu; uns 15 minuts (hehehehe, i més).
DESCRIPCIÓ: Torrentera de difícil formació. Reunió en arbre. Vam fer un top rope de 50 metres (Quin xiclet!!).
.
Foto 1: Figures del gel.
Foto 2: La via Suspiro de Cristal des de la carretera al Túnel de Bielsa, és la torrentera de la dreta.
Foto 3: El David sospirant....
Foto 4: ....i la Neus també. 

2 comentaris:

CARLES ha dit...

SI, SI QUE FEIEN XICLET LES CORDES...
HEHEHEHHE!!!!

Buscador d'Indrets. ha dit...

un saque era mortal, hehehhe!!