dilluns, 8 de febrer de 2010

DORMIM FORA.

Després de dos mesos sense passar una nit fora de casa, excepte per dormir a una “còmoda” butaca, part del pont de la Puríssima el vam passar a Cal Jordi a Arrós. A Arrós trobes una calma que t’arriba fins a l’interior, llavors, quin millor indret per ser la primera nit que dormíem fora?
?
En arribar al vespre ja teníem organitzada la nostra agenda i la sortida de l’endemà, uns experts en esquí de muntanya ens van aconsellar i acompanyar al Tuc de Parros. L’ascensió la vam començar al Pla de Beret a 1828 metres, l’inici és en pla i, fins i tot, fa una mica de baixada (pitjor seria a la tornada). Però aviat comença l’ascensió i el anar guanyant metres, sempre darrere dels nostres companys, i jo arrossegant la llengua, bé, en argot d’esquí, lliscant-la sobre la neu (masses dies sense fer res). Finalment després del segon coll del dia situat a la dreta del cim, arribem a una ampla aresta, l’últim tram de la qual la trobem sense neu, aquí ens descalcem els esquís per fer els últims metres a peu. Al cim, a 2727 metres, trobem una creu i unes impressionants vistes del Pic de Mauberme, ben diferent que aquest estiu (tot canvia), ens fem una foto de grup per iniciar aviat el primer descens de la temporada. Un descens amb alguna caiguda, amb poca visibilitat, amb alguna remada (què poc m’agrada!), la llengua encara lliscava més,...., bé, en resum el primer de la temporada, els primers 1000 metres, i esperem que hi hagi molts més.
.
Una ressenya de la ruta.
.
Al dia següent estàvem cansats, rendits i...., bé, que no feia molt bon dia, així, que vam decidir anar a Andorra a fer unes compres, sobretot, necessitàvem les eines per tallar el pastís d'aniversari del David. Un cop la targeta de crèdit es trobava estressada i desgastada, vam iniciar el retorn a la tranquil•litat, a Arrós. Un bon sopar, uns bons vins, un pastís, unes bones converses i uns bons amics van servir per acomiadar el dia i celebrar l’aniversari del David, que ja és tradició passar-lo a Arrós.
.
Moltes felicitats David!!! 31 anys i dos mesos!! Et va agradar el friend?
?
A l’endemà el cansament no havia desaparegut i la són ens va enganxar als llençols, cap allà al migdia, com uns bons pixapins, vam iniciar una ruta recomanada pel Jordi, entre l’hora de sortida i la recomanació al final de la sortida gairebé era de nit. La ruta era pujar al Pic de Tudela, però al final va ser només un travessa entre pobles, entre el poble d’Arrós de Cardós a 1032 metres i el poble d’Àreu a 1220 metres, passant pel Coll de Tudela a 2230 metres amb unes vistes impressionants del Monteixo, el teníem a tocar, i dels petits i llunyans Encantats. El Coll de Tudela es troba a la Serra de Costuix o de Tudela i separa la Vall de Cardós de la Vall Ferrera. L’ascensió va ser una mica santboiana, la majoria per lliure i en algun tram vam seguir el GR11 també. El descens va ser en poc més d’una hora, ja que la foscor era cada vegada més evident, llàstima, ja que no vam poder gaudir del corriol dins de l’espès bosc de pins, ni de les bordes del Pla del Costuix, sort que estava ben senyalitzat per marques de GR11. Un cop a Àreu teníem esperant els nostre transport privat de dur-nos de tornada.
Això d’Arrós enganxa i repetim!! (2007 i 2008) Fins al proper any?
.
Foto 1: Arrós.
Foto 2: Lliscant la llengua de camí al Tuc de Parros.
Foto 3: Quasi arribant al cim, al fons el Mauberme.
Foto 4: Tallant el pastís d'aniversari.
Foto 5: Sobretaula.
Foto 6: Una parada en el camí, al fons el Tudela.
Foto 7: Bordes de Costuix.
.
Es feia fosc però vam trobar un INSTANT al Coll de Tudela.
.
Més fotos a les piades del centre de la primera esquiada de la temporada.

1 comentari:

CARLES ha dit...

SI, SI
JA ESTÀ HOMOLOGAT...
SI EL DAVID NO FA L'ANIVERSARI A ARRÓS, NO ACABA DE SER UN ANIVERSARI COM DÉU MANA...
UN PETÓ