dimecres, 10 de març de 2010

LA MUNTANYA MÀGICA.

A
Aquest cop la visita a Montserrat no ha sigut ni per escalar, ni passejar, ni pujar algun camí equipat, ni córrer, res d’esport, només va ser una visita en família per col•locar una incrèdula espelma, per demanar un gran favor o per agrair el present moment, segons com es miri. Montserrat sempre és la muntanya màgica i allà tot és possible.
Vam pujar amb el cremallera cap el migdia d’un diumenge ben fred, però ben clar, aquells dies ideals per practicar fotografia, i així ho va aprofitar el David. Amb el cremallera vam recórrer aquell camí que sempre fèiem a peu per arribar a Montserrat quan erem petits i més joves, però que des del 2003, que es va inaugurar de nou el cremallera, ja no es pot fer. En uns 15 minuts vam fer un recorregut 5238 metres i un desnivell de 550 metres, a una velocitat màxima de 45 km/h, això si, ben calentets i sense cansament.
En arribar vam anar directes al monestir, però primer vam travessar la Plaça de Santa Maria, sempre sembla tan gran i tan ampla. Primer de tot vam anar a encendre una espelma, al costat d’altres plenes de fe, un indret màgic il•luminat per les creences. Després vam fer una visita ràpida a la nau principal de la basílica, d’estructura gòtica i d’ornamentació renaixentista. Aprofitant que no hi havia cua ens vam acostar a acariciar la desgastada esfera de la Mare de Déu de Montserrat, l’esfera és símbol de l’univers així que per uns moments l’estem tocant. La talla romànica del segle XII és d’uns 95 cm d’alçada, la seva fusta de pollancre blanc ha ennegrit pel fum de les espelmes, això si només mans i cara, per aquest motiu tothom la coneix com la Moreneta. Per finalitzar la visita i veien que tot està molt solitari, decidim baixar i dinar a Monistrol, sempre va bé acabar la jornada amb un bon àpat, encara que aquest cop sense esforç, però amb moltes ganes de fer-ho.
.
.
Foto 1: Montserrat des del cremallera.
Foto 2: El monestir.
Foto 3: Entrem...
.
I més fotos a INSTANTS, era un bon dia i un bon indret.

2 comentaris:

CARLES ha dit...

LES ESPELMES FAN LLUM, UNA LLUM PRIMITIVA, I ENCARA QUE POQUETA, SEMPRE VE BÉ UNA MICA MÉS DE LLUM EN AQUEST MÓN.

UN PETÓ

Buscador d'Indrets. ha dit...

si, la llum sempre va bé.
gràcies!!