dimecres, 15 de desembre de 2010

INDRETS SENSE NEU.

Aquest cap de setmana al final no hi ha hagut ni esquí ni neu (semblem el programa polític d’algun partit), però no podíem quedar-nos a casa amb la meteo tan bona que pronosticaven. Així que el dissabte vam improvisar una sortida per la Sierra de Guara, vam sopar a Monzón dins de la boira i d’un núvol de nicotina, però vam poder respirar aire fresc al nostre bivac a La Tejería, una caseta en runes, el nostre accés a Guara aquest cop, per Argüés i Aguas.
.
El diumenge sense mapes ni ressenyes (més propaganda electoralista), iniciem la jornada seguint els cartells indicadors que per un camí ample ens porten a l’ermita de la Virgen de Fabana, una ermita romànica del S.XII, deixem l’indret arquitectònic, després de fotografiar-lo, per seguir el nostre trajecte. Com si es tractés d’una porta de pas, el nostre camí s’estreny i passem per les Gargantas de Fabana o del riu Calcón, tot un indret, aquest cop natural. Un cop passem l’estret ens desviem cap al Cuello de Lizana o de Fragineto i deixem la ruta al Tozal. Aquí el camí és una constant pendent fins al cim de Fragineto a 1734 metres d’alçada, la cota ens permet observar la zona central de la serra i dos envasaments a banda i banda, el de Vadiellos i el de Calcón. Ara continuem el nostre camí per la fàcil Cresta de la Ronera, ens acompanyen grans aus suspeses en l’aire. En front nostre tenim unes vistes espectaculars dels Pirineus, veiem des de Navarra fins al Cotiella, ben blancs a partir d’una cota ben marcada, al darrere tenim un mar de núvols ben quiets i ben característics de la inversió tèrmica. Al final de la cresta arribem a la Punta de Corcurezo 1661 metres, on també podem gaudir de les vistes de la cara nord del Tozal de Guara, empolsinada de blanc, aquí continuem el nostre descens fins a un prat en mig del bosc, el Collado de Petreñales o Puerto de Guara 1558 metres. Seguim, encara amb l’intenció de pujar al Tozal, fins al Llano de los Hongos, un altre prat, on decidim començar el descens i deixar el Tozal per a un altre dia o una altra activitat com la btt, donem idees. El descens el fem per l’exagerat “revientachulos”, perdem metres ràpidament fins que trobem el nostre camí d’ascensió, passem l’estret pas del Calcón i tanquem la porta de la serra, un altre cop marxem sense el seu sostre. Un altre cap de setmana sense neu, la dependència augmenta...
.
Foto 1: La cara nord del Tozal de Guara des de la Punta de Corcurezo.
Foto 2: El Fragineto des del Llano de los Hongos.
Foto 3 i 4: Dos indrets sense neu, l'Ermita i Gargantas de Fabana.
Foto 5 i 6: El privilegi de ser ocell, per un moment també en vam gaudir.
.
Fins i tot, vam trobar temps per fotografiar uns instants.

Cap comentari: