dijous, 6 de gener de 2011

TRILOGIA D’UN PONT.

L’últim pont de l’any, el passat pont de la Puríssima, va estar dividir per tres parts ben diferenciades com si es tractés d’una trilogia. L’indret, aquest cop, el vam anar a buscar a terres tarragonines, ja que pels Pirineus no pintava gaire bon temps. Aquest cop ho vam encertar.


PART I: RUTA DEL CÍSTER EN BTT

Els dos primers dies del pont i també els més freds, vam fer la ruta que uneix els tres monestirs més emblemàtics de l’orde del císter; Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet. La ruta es va crear a l’any 1989, el GR-175, i transcorre per tres comarques; Urgell, Alt Camp i Conca de Barberà, l’anomenada Catalunya Nova. Nosaltres vam iniciar la ruta a Vallbona de les Monges i en sentit horari vam dormir a Figuerola del Camp. El següent dia vam fer la resta de la ruta de Figuerola a Vallbona, amb un intent de deserció a Poblet. En total, vam pedalar uns 115 km, comptant equivocacions i variants, i vam patir uns 3000 metres de desnivell positiu i els mateixos metres de fred desnivell negatiu.


La veritat és que no vam visitar cap monestir cistercenc, les seves visites han quedat pendents per a una jornada tranquil·la de cotxe i càmera. La ruta no la vam trobar difícil i, a més, és bastant ciclable, però el fred i la nit van ser dues complicacions importants d’aquesta, ja que a les acaballes de la tardor les hores de llum eren ben poques i el fred era terriblement intens, poques vegades hem passat aquest fred. El paisatge rural i medieval et feia creure que estaves ben enrere en el temps, i alhora les vistes dels blancs Pirineus i per l’altra banda la calmada Mediterrània et mostrava el petit país.
Tenim un altre indret pendent de visitar sense presses ni fred, que hi farem.


PART II: ESCALADA A VILANOVA DE PRADES


Mentre anàvem cap al sector d’escalada de Penya Alta ens va caure un xàfec que ens pensàvem que ens aixafaria els plans d’escalar del dia. Des de la cinglera de la Serra de la Llena, la qual domina Vilanova de Prades, vam fer temps perquè passés el núvol i s’eixugués la roca, per sort el dia no era tan fred com els passats.
Vam estar escalant a la Penya Alta, al seu sector esquerre, ja coneixíem el lloc, però abans de començar vam comprar les ressenyes al càmping per estar més informats. Vam escalar tres vies de V de 15 metres, la Kula, la Xtrem i L’Arrambladeta, una altra trilogia superada amb algun “apurillo”, aquesta roca conglomerada plena de forats ens va fer patir.


PART III: DELTA DE L’EBRE


La veritat és que esperava que el delta de l’Ebre fos més idíl·lic, esperava molt més d’ell, com sempre tòpics!

Vam passar un parell de dies al Poblenou del Delta, un poble coster situat a la Badia dels Alfacs, que ens va encantar, tenia aires de Lanzarote amb totes les seves edificacions pintades de blanc i les seves palmeres. La principal activitat que vam fer al delta va ser una ruta en bicicleta, vam fer uns 43 km, ben plans, però que un problema intestinal, el vent de cara, els camins de sorra i un agró roig ferit ens van complicar una mica la jornada. El recorregut el vam iniciar des de la mateixa casa rural de Poblenou on estàvem allotjats, en direcció a la Platja del Trabucador vam passar per alguna barraca, un cop al Trabucador ens vam desviar de l’itinerari per arribar a la Punta de la Banya per fer un viatge d’anada i tornada. A la Casa de Fusta vam decidir parar a dinar i va ser molt encertat, ja que vam dinar molt bé, mentre plovia bastant a fora, des d’aquest punt d’informació del Parc només ens quedava tornar cap al poble, sempre parant algun dels miradors de L’Encanyissada.
Durant la nostra ruta en bicicleta vaig comprovar que els horitzons del delta estan ratllats per pals i cables, la pista de sorra a la Punta de la Banya és una miniautopista utilitzada per cotxes i tràilers en direcció a les Salines de la Trinitat, brossa de plàstic flota a les aigües de les basses i dels canals de regadiu dels arrossars,..., tot això no era el que esperava d’un indret que tenia idealitzat. Però també va haver alguna cosa que em va agradar, millor dit em va encantar, els flamencs a La Tancada, va ser espectacular quan es van posar a volar d’un en un cobrint el cel de color rosat...., per això i més, ja va valer la pena.
.
Foto 1: Arribant al Coll de Maldà al primer dia de la Ruta del Císter.
Foto 2: Vilanova de Prades des del sector d'escalada Penya Alta.
Foto 3: De camí a la Punta de la Banya.
Foto 4: Coll Maldà, cartell del GR-175.
Foto 5: Un moment d'escalfor a Montbrió de la Marca.
Foto 6: Descens "tècnic" baixada a Forès.
Foto 7: David escalant a Vilanova de Prades.
Foto 8: Ressenyes de Penya Alta, sector esquerre.
Foto 9: De camí a la Punta de la Banya.
Foto 10: Flamencs a La Tancada.
.
Més fotos a Instants del Delta.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Òstres la tenim pendent de fer, la ruta del císter!!!

Un bon pont i ben aprofitat!!!

papallopis ha dit...

HEM ESTAT A LO SEGADOR UN PARELL O TRES DE VEGADES,DIRIA QUE FINS I TOT QUATRE. LA GLORIA CONTINUA TAN ATENTA?. VEU TROBAR BOUS PROP DEL MIRADOR DE LA TANCADA? EL XIRINGUITO DEL MEDIITARRANI BLAU ESTÀ OBERT. L'ANY PASSAT LI VAM FER ELK SALT AL DELTA I AQUEST ANY NO VOLEM REPETIR-HO. AH!!!! EN CANYA EM VA DIR QUE HAVIEN INAGURAT UN CARRIL BICI QUE VA DES D'AMPOSTA FINS A L'ILLA DE BUDA. L'HEU FET?
LO DE LA BRUTICIA, JA SAPS, ON HI HA HUMANS, HI HA MERDA.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Núria: Propera ruta Pedals de Serrallonga. I a l'estiuet (com l'any passat la pedals de foc) l'epic trail o pedals d'occitània. Ja sabeu!!
Xavi: La Glòria molt atenta i el Negret molt juganer, la veritat és que vam estar molt bé. Vam veure 4 bous a L'encanyissada prop de la casa de fusta. Només vam fer l'itinerari 1 que surt de la casa de fusta.

Anònim ha dit...

Jo he descobert Vilanova de Prades aquesta tardor, i em va encantar! la roca és bonissima! i les vies gens regalades! :)

Buscador d'Indrets. ha dit...

La veritat és que els Vs ens van costar molt.