NO CAL QUE HO ENTENGUEU.

Hi ha coses en aquesta vida que no cal entendre ni tan sols cal preguntar-se el sentit que tenen. Mentre ho entenguem nosaltres i li trobem el sentit a fer-ho, ja n’hi ha prou. Sinó no ho faríem, no?

?
El divendres 26 de novembre, vam sortir de casa amb el cotxe carregat amb els esquís, vam conduir quasi 4 hores fins al coll fronterer de El Portalet a 1794 metres, entre les Valls de Tena i d’Ossau, una aragonesa i l’altra francesa. Vam passar la nit al cotxe a una temperatura de -10ºC fora i a -6ºC dins, però les plomes ens van donar l’escalfor necessària per dormir.

.
Al matí del dissabte, amb un fred horrible, ens vam equipar amb roba de ple hivern i ens vam calçar els esquís per primera vegada aquesta temporada. La nostra primera esquiada es va iniciar a 1 km, ja a França, passada la frontera, on fa uns anys vam partir per fer el Midi d’Ossau. Al començament de la jornada va ser sense saber ben bé on anàvem, ja que vam iniciar el dia seguint les traces de la multitud d’esquiadors que hi havia. Les traces ens van dur a creuar el rierol de la Glère per un gran pont, després vam deixar a la nostra dreta una vaqueria d’estiu, on també les traces es bifurcaven en diferents direccions, nosaltres vam seguir per la que seguia pel fons de la vall, en direcció oest. Les traces ens van dur a conèixer a l’Ángel i la seva peluda acompanyant, la Suca, aquest ens va aclarir cap on anava els nostre camí. Així que vam deixar de seguir unes traces per anar al Pico de Canal Roya, exactament a la seva dreta, al Coll de Houer o de la Gradillère a 2243 metres. Des del coll afrontem la fàcil i plana carena i els últims metres al cim, mentre xerrem amb el nou company d’esquí sobre la bona temporada de neu que desitgem. Al final, al Pico de Canal Roya a 2345 metres ens felicitem, ens fem unes fotos, on la protagonista és la Suca. Aquest cim no té cap dificultat, amb prou feines vam fer un parell de voltes-maries per arribar, però diuen que té unes vistes increïbles per la seva situació, però la boira no ens permet veure ni l’Anayet, ni l’Aspe, ni el Midi ni les famoses cascades de gel de la Canal Roya, amb les ganes que teníem..., haurem de repetir. Un cop vist que la boira no ens obrirà cap finestra, ens preparem per al primer descens de la temporada, uns 650 metres de neu pols, fantàstica! A l’asfalt, ja a la civilització, ens acomiadem de l’Ángel, ell es queda per la zona, encara li queda diumenge per esquiar. Nosaltres hem de tornar, hem de complir amb les nostres obligacions com a ciutadans i anar votar diumenge pel nostre país, però també escalarem a la Facu amb una colla d’amics, que tampoc no entenen gaire la nostra fugaç esquiada. Abans d’arribar a casa i d’afrontar unes 4 hores més de viatge, fem unes “migas” i una paradeta a l’outlet de Barrabes, més al·licients per al dissabte. Marxem satisfets, ha estat una esquiada curta, la primera de la temporada, esperem que d’una bona i llarga temporada.

.
Neu pols, esquiar on no hi ha remuntadors, flocs de neu en forma de flor, xerrar mentre remuntes i llisques per la neu, un pelut i fidel acompanyant sense antipans, l’escalfor de les plomes, unes “migas” sense remordiments,... Nosaltres si que ho entenem, no cal que ho entengueu...

.

Foto 1: Pico de Canal Roya al fons de la vall.

Foto 2: Últims metres al cim.

Foto 3: Foto de cim, com no, amb la Suca.

Foto 4: Neu pols = bon descens.

Foto 5: Només per aquesta foto, val la pena tot el dia. Jo ho entenc...