dimarts, 24 de gener de 2012

Un tresmil gelat.

Aquest cap de setmana teníem ganes de fer cim, i que millor cim que fer un tresmil hivernal, a més en tenim pocs en aquesta estació. El que també teníem molt clar era que els esquís es quedaven a casa, el material que ens acompanyaria serien els grampons i el piolet. Després de repassar la llista de tresmils que ens falten, ens vam decantar pel Pic Abadías, el primer de la llista, alfabèticament parlant.
Així que dissabte vam sortir des de Los Llanos del Hospital a 1750 m i vam ascendir còmodament, gairebé més ràpid que a l’estiu, fins al Refugi de la Renclusa a 2140 metres. Aquell dia ens esperava un boníssim sopar, com sempre en aquest refugi, a més el necessitàvem per a l’activitat de l’endemà.
Diumenge ascendim fins al Portillón Inferior (2742 m) bastant acompanyats, però en aquest punt els nostres companys segueixen el seu camí cap a la Maladeta, nosaltres tenim un objectiu més solitari. Pel Portillón hem passat diverses vegades i en diferents estacions, però les seves vistes sempre ens impressionen molt i més si tens aquest indret només per a tu. A partir d’aquest punt descendim una mica i un cop hem flanquejat per sota la cara nord de la Maladeta, ja ascendim en direcció al Collado de Abadías. L’ascensió no va ser fàcil, la neu era gelada i costava clavar els grampons. Evitem el coll, ja que ignorem si hi ha cornises i enfilem la piràmide cimera recorrent petits corredors de neu. Al cim trobem una gran pedra blanca pel gebre i per fi veiem el gran llac de Cregüeña. Desfem el camí amb atenció per la neu dura, però contents, amb un tresmil menys a la llista i un més a la d’hivern.
Toponímia:
És un homenatge a Antonio Abadías (1886-1967), gendre de José Sayó, guia de muntanya de la Vall de Benasc i guarda dels refugis de la Renclusa i d’Estós. També és conegut com “el León del Aneto”, es diu que hi va pujar més de quatre-centes vegades.
Foto 1: L’ascensió des del refugi, amb algun punt de neu tova.
Foto 2: Des del Portillón, al fons l’Aneto.
Foto 3: El descens amb atenció, però contents.
Foto 4: Arribant al cotxe, per les pistes d’esquí nòrdic.
Foto 5 a Instants, un gat sense fred.

Cap comentari: