Aquest cap de setmana, volíem donar la benvinguda
a l’any amb una esquiada, el primer objectiu era el Coma d’Or, però al veure l’escassetat
de neu, vàrem decidir anar al conegut Pic de la Mina. VamLa Vignole de l’estació d’esquí de Porte-Puymorens a
1920 m d’alçada. Però, quan les pistes finalitzaven, al final del telecadira
del la Mina a uns
2500 metres d’alçada, vam decidir baixar. La neu era massa dura, inclòs en
algun lloc havia deixat de ser neu per passar a ser gel. Com ja coneixíem el
cim, vam decidir no complicar-nos el dia i gaudir de la baixada per les segures,
però dures, pistes d’esquí.
Com al diumenge li sobraven hores de llum
encara, vam decidir passar a conèixer un indret de Puigcerdà, el seu estany. Vam
dinar a la seva riba, vam passejar per l’estany com el protagonista de El Joc de l’Àngel i vam recórrer la seva gran història:
Aquest estany pren l'aigua del riu Querol, el
primer escrit que l'esmenta data del 2 de desembre de 1262 i sembla que és en
aquella època quan va ser construït, però el seu origen podia haver estat una
zona de molleres o un petit embassament natural. Avui és un gran espai de
lleure, però durant segles ha servit de reserva d'aigua per al poble, tant pel regadiu com per la neteja del clavegueram i
per fer front als incendis, i també ha servit per a la producció de gel. El
parc del seu costat va ser creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsol
de Dinamarca, German Schierbeck. Es va inaugurar al 1925 i va ser remodelat a l’any
1992.
I, per últim, vam fer una mirada enrere, per mirar l’estany mig gelat, i
al fons les despullades muntanyes, aquest hivern, de moment, no les ha volgut
vestir de blanc.
Foto 1: Les pistes d’esquí ens donen la
benvinguda.
Foto 2 i 3: Mirades a l’estany gelat i al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada