dimecres, 7 de novembre de 2007

FLOR DE NEU

"Mentre ascendíem cap al Cotiella, cap a l’alçada 2200, entre roques calcàries, la vaig veure, vaig veure un borrissol de cotó, era la meva primera flor de neu en llibertat. La meva flor, la meva preferida, segurament no per a què te la regalin, seria massa fàcil, sinó per trobar-te-la en la muntanya, ja que es fa difícil veure’n. Va ser una llàstima que la flor estigués al final de la seva vida, però quan torni a fondre’s la neu de la vall tornarà a aparèixer i a florir, serà per aquest motiu que també se la coneix com la immortal.
La flor de neu sempre ha sigut el símbol dels muntanyencs i, fins i tot, era portada com a testimoni de conquesta de cims, bé, sort que ara tenim la càmera i així no cal que arranquem aquesta estrella cada vegada que fem una conquesta.
Edelweiss, la noble blanca, la flor de neu, converteix qualsevol racó o lloc en tot un indret."


LEONTOPODIUM ALPINUM
De juny a octubre.
Entre 2200 a 2800m.
El cor de la flor, petites agrupacions grogues, és allò pròpiament nomenat flor.
Els pètals (blanc), no ho són pas, sinó que són fulles atrofiades, reunides en forma de corol·la, nomenat en botànica bractees.

Cap comentari: