dijous, 22 de novembre de 2007

PEGUERA, UN SECRET AMAGAT.

Dissabte varem decidir anar a fer una cresta, aquest cop va tocar el Berguedà, al Serrat de les Eres i la Cresta de Peguera, que rep el mateix nom que el poble que domina. La cresta de Peguera no presenta cap tipus de dificultat (una xemeneia de IV i una fisura de IV + molt ben assegurades) i, a més, existeixen nombroses escapatòries en tot moment.
El material que varem utilitzar va ser dos cintes exprés i material per a les reunions i el ràpel, dels tres ràpels que presenta la cresta varem desgrimpar dos i l’últim si que s’ha de rapelar (20 metres).
La cresta té dues parts ben diferenciades, la primera que la majoria és caminar i algun pas aïllat amb alguna dificultat. I la segona són les desgrimpades en comptes dels ràpels, la xemeneia, la fissura i finalment el ràpel, que durant el seu final es separa de la paret.
Més que la dificultat i l’exposició d’un cresta pirinenca, la cresta de Peguera la fa especial el seu teló de fons, les cingleres, els prats de pastura que conviden a descansar, les seves vaques i braus, els secrets amagats d’un poble abandonat, la tranquil·litat, el silenci i la soledat de la zona, que encara la fan més bella.

Històries que envolten el poble:

El poble de Peguera, pràcticament abandonat, està format per cases aïllades (actualment quasi totes en estat ruïnós) escampades per la falda d’una mola: el Roc de Peguera. Va viure una revifalla amb la mineria però, desapareguda aquesta activitat, ja fa anys que resta en l’estat actual. A les primeries del segle XX, va veure néixer el guerriller llibertari i resistent antifeixista
Ramon Vila i Capdevila, popularment conegut per “Caracremada”.

Primera ascensió i equipament:

Per Javier aznar i Taqui Garrido (dos profes que hem tingut, un en escalada en roca i l’altre de gel) a l’agost de2004. Equipament definitiu al juny’05 amb la col·laboració de Fernando Claramonte.

Més ressenyes a
madteam i a la Feec.
Foto 1: Desgrimpant el primer ràpel.
Foto 2: Preparant el segon ràpel.
Foto 3: Poble de Peguera, sota el Roc de Peguera.
Foto 4: L'agulla després de la xemeneia.
Foto 5: L'últim ràpel i final de la cresta.
Fotos cedides per petjades.


2 comentaris:

Marc ha dit...

El poble de Peguera ha sigut adquirit per un emirat àrab recentment.
És una pena veure com tots aquests indrets tant idíl·lics poc a poc van sucumbint a l'ambició humana.
A veure com acaba això, potser amb un casino també?
Fàstig de raça estem fets...

Buscador d'Indrets. ha dit...

doncs, si hi ha molts indrets en extinció, per culpa d'emirats arabs, governs, pistes d'esquí,...
una llàstima!!!