dijous, 19 de març de 2009

AMSTERDAM X X X

Com sempre al març la nostra escapada urbanita. Sempre deixem dos dies de març per allunyar-nos de les muntanyes, per després tornar-hi amb més força i ganes, i que millor que Amsterdam, la capital dels Països Baixos, un país tot pla, un país amb horitzons rectilinis.
Amsterdam m’ha encantat des del principi, sobretot els seus estrets edificis, la seva arquitectura i la seva perillosa inclinació.... Els seus canals i els seus ponts la converteixen en la Venècia del Nord. Les escultures que inunden i habiten la ciutat. Els curiosos molins, difícils de trobar, però important de fotografiar-te davant d’ells. Els seus verds parcs, agrisats per la climatologia que vàrem trobar, però les seves flors, i en especial les tulipes, començaven a donar color a la ciutat i a anunciar que arriba la seva estació. La caòtica, però pacífica, convivència entre tramvies, bicicletes, autobusos, vianants i uns pocs cotxes, aquí són els marginats.
Dos aspectes contradictoris que vaig sentir a la ciutat, la diversió i diversitat que es viu al Districte Roig, on les drogues i la prostitució són els reclams turístics, una tolerada i l’altra legalitzada. I el record de dos moments de silenci, un el que es viu dins dels Hofjes, patis interiors enjardinats, veritables illes de pau, veritables indrets, i el silenci del antic amagatall de l’Anne Frank, la casa del darrere, ara convertida en un museu, on, per cert, pots adquirir el Diari en català.
Amsterdam se’ns va quedar petita així que vàrem visitar les afores, dos poblets que semblen extrets d’un conte de Dickens, Volendam i Edam. Vàrem passejar pels seus carrers i pels seus canals i ponts com no. Vàrem passejar vora del tranquil mar, degustant peix cru, mentre observàvem la multitud d’aus aquàtiques diferents. Vàrem comprar un formatge a Edam, després d’haver trobat el seu molí amagat, tot molt típic.
Una pregunta que et fas mentre hi ets allà, és com la gent ha pogut convertir, a partir de preses i dics, les insegures terres del pantà del delta del riu Amstel, en una ciutat, en casa seva.... com comença aquesta necessitat d'adaptar-se al medi, sigui quin sigui.
:

Ara que he conegut Holanda, m’ha deixat un tema pendent, una ruta en bici, uns dies pels rectes horitzons del país sense muntanyes. La llista de buscar indrets pendents augmenta...

“Mentre això existeixi i jo pugui gaudir-ho -aquest sol radiant, aquest cel sense núvols- no puc estar trista”
Anne Frank
.
Foto 1: Edificis típics i inclinats a Amsterdam.
Foto 2: Canals i ponts d'Amsterdam.
Foto 3: Begijnhof, un dels Hofjes més indret, on també es troba la casa de fusta més antiga de la ciutat.
Foto 4: Molen De Gooyer, al barri de Plantage.
Foto 5: Volendam.
Foto 6: Molí a Edam.
Foto 7: Made in Holland.
.
Una ciutat molt fotogènica. Més fotos a Instants.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que xulo!!!! Romàntic... verd...però...i el
meu porrete???

Buscador d'Indrets. ha dit...

ara te l'envio per mail, me'l vaig haver de fumar per què no me'l deixaven passar.
però vaig pensar amb tu....
neus