dilluns, 23 de març de 2009

OPTIMITZANT....

Amb les motxilles ben optimitzades ahir vàrem fer una ascensió d’aquestes que costa molt de temps d’oblidar, una jornada dura, més de tretze hores, un dia encertat que et recorda el per què fas muntanya i el per què t’agrada tant.
El lloc escollit va ser la Sierra de Partacua, més coneguda amb el nom del seu cim principal, Peña Telera. La via escollida per ascendir-lo la Gran Diagonal, un espectacular corredor, un clàssic dels Pirineus molt repetit. Les condicions de la neu eren òptimes, l’aproximació i el corredor estaven en perfectes condicions. La majoria dels ressalts estaven coberts o amb una mica de gel, així que les cordes van estar tota l’ascensió dins la motxilla, sort que les vàrem fer servir pel descens. I el punt crític del corredor, el que li tenia més respecte, em va resultar exposat, però curt, a més la neu estava perfecta i tenia bona traça, aquest punt un flanqueig horitzontal anomenat El Mirador, amb molta raó, aquí ja veus gairebé tots els Pirineus i l’impressionant Midi d’Ossau, sembla que el puguis tocar. Com l’ascensió pel corredor va ser bastant ràpida i la neu estava molt bé, vàrem decidir fer el cim, el Peña Telera a 2764 metres, un altre mirador òptim per un dia espectacular, tot els blancs Pirineus es trobaven al nostre abast.
El descens se’ns va complicar una mica, primer vàrem haver de recular fins al coll entre el Pic de Cachivirizas (Cobacherizas o Peña Parda) i la cara sud del Peña Telera, després tocava fer un gran flanqueig on la calor començava a estrènyer, després vàrem arribar fins a la base de la Cima Capullo (un curiós nom) i el vàrem sobrepassar fins a arribar a la sortida del corredor de la Y. Un cop allà vàrem realitzar dos ràpels de 60 metres, equipats amb pitons, aquí si que vàrem utilitzar les cordes, un cop passats ja només quedava la pendent llarga, però amb bona neu, fins a sortir del corredor. Ens vàrem aturar una última vegada per mirar enrere i desequipar-nos, teníem poc temps, l’ombra del Peña Telera ja ens estava cobrint. L’arribada al cotxe ja era en negre nit, cansats però molt satisfets d’haver optimitzat aquell diumenge.
.
.
Les dades tècniques de la Gran Diagonal a Peña Telera:
.
Punt de partida: Pàrquing del Parc Faunístic dels Pirineus La Cuniacha, prop del poble Piedrafita de Jaca, 1350 m.
Cim: Peña Telera 2764 m.
Desnivell en corredor: 700 metres.
Material utilitzat el 22.03.09: Per a l’ascensió (Gran Diagonal), casc, piolets i grampons. Per al descens (Corredor de la Y), dues cordes 60 m i bagues.
Horari del 22.03.09:
5 h 30 m Aproximació més el corredor.
1 h 45 m Descans a la sortida del corredor i al cim i ascensió a Peña Telera.
6 h 15 m Descens, us podeu imaginar el què va ser més dur.
Primera ascensió: L. Gutiérrez i J. B. Morandeira al 1966.
.
Foto 1: Vistes del Midi d'Ossau abans del pas de El Mirador.
Foto 2: El flanqueig de El Mirador, un punt que dóna respecte.
Foto 3: Sortida del corredor.
Foto 4: Cim del Peña Telera, satisfets...
Foto 5: Corredor de la Gran Diagonal.
Més fotos a Cesboi.

3 comentaris:

Iván Vega ha dit...

Felicitats i quina sana enveja!!!

Buscador d'Indrets. ha dit...

Ivan: Un dia perfeto, de estos que hacen afición.

papallopis ha dit...

com li deien a en Figo, NO PARES, SIGUE,SIGUE