dijous, 12 de març de 2009

TRES VOLTES REBEL.

Fa setmanes que no actualitzem, però també fa setmanes que no teníem res a explicar ni cap indret descobert a oferir.
Aquest cap de setmana ha sigut senzill i relaxat, però alhora envoltat de revindicacions que es podrien resumir en aquesta frase.
.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el trist atzur de ser tres voltes rebel.”
.

Maria Mercè Marçal
.

CAMÍ DE LA RETIRADA:
:
Dissabte arribàvem a Camprodon i ja començàvem a sospitar que el Torb ens impediria gaudir d’un dia alpinístic. I així va ser, quan arribàvem a les instal·lacions inferiors de l’estació d’esquí de Vallter, ja era impossible pujar amb el cotxe sense cadenes, i el fort vent estava exercint la seva màxima força. Així que vàrem decidir iniciar el camí de la retirada primer a Camprodon, on vàrem comprar el dinar i vàrem visitar el Museu de la Retirada, tot ple d’armes i granades trobades per les muntanyes de la zona i dos cotxes antics que són les estrelles del museu. Des d’aquí vàrem agafar la carretera direcció a Coll d’Ares a 1530 m, que ens serviria per creuar la frontera, el mateix camí realitzat per quasi cent mil republicans al 1939 com a partida cap a l’exili.
Faríem una llarga parada, per dinar i migdiada, a les escasses ruïnes de Santa Margarida de Colldares, un antic hospital per a peregrins i casa monàstica del s. XIII, i de fons teníem el nevat Canigó. Un cop descansats ens vàrem apropar al poble de Prats de Molló, per passejar dins de les seves muralles, travessar les portes d’entrada de la ciutat, pels seus carrerons estrets, la gran església fortificada de Santa Justa i Rufina i tot en companyia dels gats.
Després d’una bona passejada i sessió fotogràfica decidim tornar de la retirada, però abans decidim fer una parada al poble medieval de Beget, on trobem molt ben conservades totes les edificacions i carrers, tal com eren fa segles, tot un poble pessebre. Els atractius principals són la seva església romànica de Sant Cristòfol de Beget de finals del s. X, el seu pont i el riu Beget i la riera de Can França, on s’hi troben boniques gorges per refrescar-se.
.
PIC DE LA DONA:

Dia 8 de març de 2009, Dia Internacional de la Dona, que millor que ascendir el Pic de la Dona, i ho vàrem fer amb una colla del centre i en un dia clar i primaveral. L’inici del camí era darrere del lavabos de l’estació superior de Vallter a 2155 m, sobretot ho vàrem endevinar per la pudor. Seguint el torrent fins a la Portella del Mentet 2405 m, parada de rigor, vàrem trobar una bona traça. Un cop al coll només quedava girar a l’esquerra i seguir la carena, també frontera entre Catalunya i França, i ara aquí podíem gaudir de les vistes de cada banda, el Canigó i la costa francesa, el Bastiments i els dos Gra de Fajols. La llàstima del dia va ser que no vàrem completar l’ascensió amb els esquís posats per la falta de neu a la carena provocada per la ventada dels dies anteriors. Un cop al cim a 2704 m ja ho podíem pensar, el Pic de la Dona ja era nostre i l’esforç havia valgut la pena, i l'ascensió encara era més especial el dia que celebràvem. Ja només quedava menjar alguna cosa i fer-nos les fotos de grup. I la baixada també, és clar, que per evitar carregar més els esquís vàrem baixar directament pel Circ de Morenç fins a les pistes d’esquí on vàrem trobar neu contínua i una mica primavera, però es deixava fer.
La reflexió del dia: Espero que algun dia desaparegui aquest data, que no tinguem la necessitat de tenir un Dia de la Dona, això voldria dir que la igualtat de gènere a tot el món seria una realitat, això espero.... poder canviar el Dia de la Dona pel Dia de la Igualtat, el dia que les dones i els homes tinguin els mateixos drets i obligacions.
.

Foto 1: Coll d'Ares.
Foto 2: Santa Margarida de Colldares i de fons el Canigó.
Foto 3: Visitant Prats de Molló.
Foto 4: El poble de Beget.
Foto 5: Les dones (Foto de l'Ivan).
Foto 6: Descens pel Circ de Morenç.
Foto 7: Ja a les pistes, observant...
.
Més fotos i informació als blogs del Cesboi, Sotalalluna i Ivan Bonati.
I un supervideo d'Spielberg.

5 comentaris:

elmarge ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, m'agradaria també que fos el Dia de la Igualtat; seria més entenedor i més didàctic per aconsseguir la igualtat entre homes i dones.

Per una altre part, quina enveja! Sòc un enamorat de la Vall de Camprodon i durant molt anys he fet moltes excursions pels seus racons, i evidentment, també he pujat al Pic de la Dona...

Salutacions,

Iván Vega ha dit...

Hola!!
Quina pudor que fotía darrere dels lavabos!!
Un día collonut!

Buscador d'Indrets. ha dit...

XAVIER: PERÒ PRIMER CAL LA IGUALTAT QUE ENCARA ESTÀ LLUNY D'ACONSEGUIR-LA....
IVAN: DIA ESTUPENDUUUU...

Anònim ha dit...

Neussss!!!! vam xerrar poc ahir eh, hi havia molta gent, ja era hora de marxar... però ha estat un gust coneixe't! :) Menys mal que em vas reconèixer tu a mi perquè si hagués estat per mi... v_v

papallopis ha dit...

BONA REFLEXIÓ