LA CARA ALPINA DELS PIRINEUS.

El massís del Vignemale és la cara alpina dels Pirineus, per la seva glacera amb la seva llengua de gel terminal, les seves muralles de roca, per les seves escalades en gel,…, però per a nosaltres ha tingut diferents i variades cares. Una cara dura, el pes de la motxilla de 18 kg, comprovats. Una cara històrica, seguint els camins recorreguts per Russell, passant per les seves grutes i passejant per la seva muntanya. Una cara freda, llargues nits sense dormir preguntant-nos on estava el nostre sac de plomes. Una cara càlida, com les espectaculars postes i sortides de sol. Una cara romàntica, plantant les tendes al mig de la segona glacera en extensió dels Pirineus, però la més bella. Una cara independent, fent de sherpes, cuiners, alpinistes, guies,…Una cara irrepetible, com el Corredor de la Moskowa, el qual ens haurem de pensar si repetim altre cop, no per la seva dificultat (II), sino pel seu terreny movedís i la seva important inclinació.
Una cara matemàtica:
Primera jornada, de Bujaruelo a Cabana de Lourdes, passant pel Port de Bernatuara:
Temps: 4 hores i 20 minuts.
Ascensió: 950 metres.
Descens: 365 metres.
Segona jornada, de Cabana de Lourdes a la Glacera d’Ossoue, per la Vall d’Ossoue.
Temps: 8 hores i 50 minuts.
Ascensió: 1255 metres + 250 metres de pujada al Clot de la Hount.
Descens: 135 metres + 250 metres de baixada del cim al centre de la glacera.
Última jornada, de la Glacera d’Ossoue a Bujaruelo, pel Coll de Lady Lister.
Temps: 8 hores.
Ascensió: 115 metres.
Descens: 1830 metres. Espectacular!!!
Una cara física, tot allò que puja ha de baixar. 2570 metres amunt i 2570 avall un cos amb un pes afegit de 18 kg i una força de gravetat…, millor ho deixem, aquí que sino acabarem a la lluna.
Bé, sigui el que sigui, encara que facis una balança entre allò negatiu i allò positiu i vulguis crear un equilibri, sempre hi tornem i gaudim. Les muntanyes seran una droga? Segur que és sana. Serà pura atracció magnètica? Segur que som pols totalment oposats.


Repassem història:

Hi ha indicis que els cartògrafs Capdevielle i Guicharnaud varen trepitjar el Vignemale per primera vegada a l’any 1792. Però la primera ascensió documentada i, segur que per una dona, va ser la de Lady Anne Lister (soltera i amb 47 anys) i una amiga a l’any 1838 amb els guies Cazaux i Charles pel Corredor de la Moskowa. Quatre dies després i per la mateixa ruta, el guia Cazaux va acompanyar al Princep de Moscú, al seu germà i un servent fins al cim del Vignemale.





Més números:

La Glacera d'Ossoue té una extensió de 70 ha. i és la segona extensió de gel perenne dels Pirineus, després de la de l'Aneto amb 132 ha. Esperem que el canvi climàtic no les reduexi fins a la seva extinció.

Foto 1 i 2: Vall d'Ossoue i Corredor de la Moskowa, dos itineraris diferents, però durs.

Foto 3 i 4: Les grutes de Bellevue i de Russell, on el noble feia vida.

Foto 5 i 6: La glacera, la cara alpina.

Foto 7 i 8:La posta de sol des del Clot de la Hount i la sortida des de la glacera. No hi ha paraules.