Comencem a adaptar-nos als horaris de la zona. Així que ens hem llevat ben aviat per ascendir un cim, bé, une aiguille (així té més categoria) des de l’embassament de Saut a 2280 m. Un fàcil cim, avui sense neu, de 3747 metres, on tot ha estat caminar per les ziga-zagues enfangades, fins i tot, hem evitat per la seva esquerra la xemeneia de II que marca la ressenya, això sí, només caminar, però quasi 1500 metres de pujada i la seva baixada, en total 8 hores. L’ascensió ha estat maca, teníem a tocar la glacera Sassière, però sense necessitat de trepitjar-lo i també teníem precioses vistes dels prats verds del fons de les valls i de la gran Combe. Però els núvols, el vent i la boira ens han espatllat el més maco d’aquest cim fronterer entre Itàlia i França, les vistes del Montblanc, del Monte Rosa, del Cervino,..., suposem que hi són, haurem de buscar un altre cim per comprovar-lo. Així la meteo ens ha fet més alpina l’ascensió. Aaaahhh!!!! De premi una fondue, un sommet=un bon repas..
Foto 1: Meravelles de l’ascensió, poques però enormes.
Foto 2: El cim de l’Aiguille de la Grande Sassière.
Foto 3: La glacera de la Sassière i la Petite Sassière.
Foto 4: Al final, arribant a l’embassament de Saut, el cim es deixa veure.
Foto 1: Meravelles de l’ascensió, poques però enormes.Foto 2: El cim de l’Aiguille de la Grande Sassière.
Foto 3: La glacera de la Sassière i la Petite Sassière.
Foto 4: Al final, arribant a l’embassament de Saut, el cim es deixa veure.
4 comentaris:
Uy, ¿sólo cenáis bien cuando subis a alguna cima? ¡Pues vaya vacaciones más tristes que lleváis!
Venga, a seguid disfrutando.
Un peto.
Felicitats!!! El primer de les vacances. En volem més, je. je.
Gràcies cristina, ja anem fent, per`el montblanc no li tenim ganes aquests any. Per cert ja estem a Chamonix.
Fern: Bon repas= fondue, perillade, entrecote, raclete.... pero cenamos todos los dias bien incluso sin cima. A veces nos saltamos el dicho, y los intentos también cuentan, intento=bon repas. Saludos: Por cierto, como paran tus vacaciones???? Has visto lo que ha pasado en Leh, nosotros nos enteramos ayer, vaya tela, hace un año estabamos allí.
¿Vacaciones? ¿Eso qué es? Nada, este año ya tenía gastadas bastantes y los días que me quedan no sé cuando los cogere.
Jejeje, ya me imagino que cenáis todos los días bien. Y si, de lo de Leh ya estoy al tanto estos días, bufffffffffffff, menuda historia.
Publica un comentari a l'entrada