ALPS’10: SOL=RELAX.

Avui ha sortit el sol, així que ens hem relaxat; dutxa (la primera de les vacances, ejem, ejem), feines domèstiques, lectura, cuina, piscina (l’aigua no tant calenta com esperàvem), compres, migdiada,...
Quan ens hem decidit, per fi, a fer alguna activitat, ha estat escalada esportiva a la Font d’Urle, un gran karst situat en un altiplà. La zona d’escalada es troba a la mateixa La Glacière, una gran cavitat càrstica a 1470 metres d’alçada i amb orientació Sud. Però hem errat en escollir l’indret d’escalada, ja que la via més fàcil és un V+ de 3 metres d’alçada, i la resta de vies, més llargues, són de 6a en amunt, massa per a nosaltres. Així que hem decidit visitar la zona càrstica caminant fins a la Porte d’Urle, coll d’unió entre Vercors i Diois, molt ventós avui, on les vistes són impressionants, igual que el fred. Tot seguit el vent ens ha dut a fer un volt per La-Chapelle-en-Vercors, pels seus carrers, per la seva església Notre-Dame-de-l’Assomption, pels seus edificis reconstruïts després del famós i tràgic juliol de 1944. També ens hem acostat al mur de La Cour des Fusillés (El pati dels afusellats), on el 25 de juliol de 1944 van ser afusellats 16 joves del poble, perquè l’alcalde i el capellà no van voler col·laborar amb els nazis. Hem estat pocs dies pel Vercors, però ens hem adonat del gran mal que els nazis van causar a la tranquil·la i pacífica zona.

.
Foto 1: La Glacière, zona d’escalada esportiva a la Font d’Urle.
Foto 2: La ventosa Porte d’Urle, el David mirant cap al Diois.
Foto 3: Els carrers de La-Chapelle-en-Vercors.
Foto 4: La Cour des Fusillés (El pati dels afusellats).