ALPS’10: TRASLLAT.

Tota la nit plovent, al matí hem desmuntat el campament plovent i hem abandonat el Vercors plovent, tanta aigua comença a cansar. Avui hem dedicat tot el dia a canviar de zona passant principalment per carreteres secundàries, gairebé fem el Tour de França en un dia. Primer de tot ens hem acomiadat del Mont Aiguille ennuvolat des de Clelles (costat oposat del Grand Veymont), però no ha estat un adéu, sinó un fins aviat. Després ja no ha parat de ploure, de bufar el vent, de passar pobles macos i altres no tant,... hores i hores de corbes, kilòmetres d’asfalt mullat. Hem passat alts colls, com el Col du Galibier a 2642 metres i el Col de l’Iseran a 2770 metres, la carretera asfaltada més alta dels Alps i de França, i el sostre de les nostres vacances, de moment, i de la vida del nostre cotxe. Això sí, als colls no ens ha abandonat el vent, la boira, i, a més, ha aparegut la neu, sí nevava en ple mes d’agost i a 0ºC (ni fred ni calor) que estàvem. Jo vull calor!!!! Després de tanta carretera hem arribat a zones més conegudes, fins i tot, carreteres que havíem fet esquiant a Val d’Isere. La pluja i l’hora al final ens ha dut a un poblet més avall de Bourg-St-Maurice, a Landry, aun hotelet sense encant, però com a mínim és tranquil i té bones vistes de l’església il·luminada, ah!!! i no plou.

.
Foto 1: Fins aviat Mont Aiguille.
Foto 2: Col de l’Iseran.
Foto 3: Església de Landry des de l’hotel.