diumenge, 4 de maig del 2008

A LA RECERCA DE LA MORAL.

El cap de setmana passat era un d’aquells que no planeges gaire, ja que teníem un bateig el diumenge a la tarda. Així que vàrem buscar una sortida d’un dia amb esquis no gaire lluny, ens vàrem acostar al Coll de Pimorent pensant de fer el Coma d’Or, però.... sorpresa per a nosaltres res de neu, una altra vegada ens quedàvem sense fer res, un altre intent de res, però vàrem girar una mica el cap i vàrem descobrir un cim assequible i amb neu!!! I cap allà ens vàrem dirigir, al pàrquing de l’estació d’esquí de Porte-Puymorens 1920 m, allà ens vàrem assabentar que era el Pic de Mina. Amb els esquis des del cotxe i amb pendents molt fàcils, no vàrem fer cap volta maria en tota l’ascensió, vàrem ascendir fins al collet que hi ha abans del cim, aquí ens vàrem descalçar els esquis per encarar els últims cinc minuts per terreny rocós. Per fi, un cim, 2683 metres, quant de temps, i amb esquis mai havíem tingut aquest final. I el millor de tot les vistes d’aquell espectacular dia, des dels immediats circs glacials i cares nord de l’Orri, Vinyola i Fontnegre-Pedrons fins al majestuós Aneto. Després tocava el més difícil, descendir amb esquis a les tres de la tarda, podeu imaginar com estava la neu, sopeta sopeta, però avall que a poc a poc arribaríem al cotxe amb una mica de moral a la butxaca, ... i amb molta gana cap a Bellver a dinarberenarsopar amb la Míriam.
El diumenge al matí, abans del bateig, una escapada ràpida a Subirats per no oblidar el tacte de la roca i augmentar la moral acabant amb la zona fàcil del sector Toro, fent “quintillos” de primer, i amb la butxaca cada vegada més gran i satisfets d’un cap de setmana complet.
_

“No és més el qui més alt arriba, sinó aquell que, influït per la bellesa que l’envolta, més intensament sent.”
Reinhold Messner.
_
Foto 1: Primer cim amb esquis.
Foto 2: Descens amb neu primavera.
Foto 3: Vistes des del collet abans del cim.

1 comentari:

CARLES ha dit...

IMPRESSIONANT LES TRACES DE BAIXADA DE LA SEGONA FOTO.
PURA POESIA VISUAL.
FINS I TOT EM SEMBLA SENTIR
ELS CRITS DE PLAER DELS MOMENTS VISCUTS AL DESCENS.
UN PETÓ BEN GROS


...AIXÒ D'ESQUIAR CADA COP HO FEM MILLOR