COMENCEM LA TEMPORADA.

Per fi, comencem la temporada d'hivern, encara que amb molt poca neu. De moment, amb dos cims senzills, que la neu i el vent els han fet més alpins. I que com diria l'Eulàlia, dues sortides de grampons.

Neu a l'Infern:

El nostre camí va començar a la petita estació d'esquí de Vallter 2000, al Ripollés, seguint les marques del GR11, i passant per les runes de l'antic refugi d'Ulldeter. Varem seguir ascendint fins al famós Coll de la Marrana, 2515, el qual separa les valls del Ter i del Freser, en el moment del naixement dels dos rius, i entre dos cims, el Bastiments i el Gra de Fajol. Aquí encara seguim el sender de gran recorregut, fins passar per sota el Pic de Freser, on ens desviarem ja cap a la carena que ens conduirà a la creu de l'Infern, 2860 m. Aquell dia varem gaudir de la solitud d'una zona que és molt freqüentada, només ens varen destorbar un grup d'isards al mig del nostre camí, que tota companyia a la muntanya fos aquesta.

L'antic xalet-refugi d'Ulldeter, del CEC, es troba en runes en l'actualitat a la part alta del circ del mateix nom, a 2393 m. Va ser construït al juliol de l'any 1909, d'estil noucentista, per l'arquitecte Jeroni Martorell i va estar en funcionament fins al 1936, quan va esclatar la guerra civil. Llavors va ser tancat, abandonat i, fins i tot, va ser dinamitat pels franquistes per evitar que l'utilitzessin els maquis per refugiar-se. Al 1959, va ser construït a la part baixa del Circ d'Ulldeter, a 2221 m, el nou Refugi, el qual es troba en funcionament.

Campirme, un assumpte pendent:

Aquest cop tornem a sortir d'una altra estació d'esquí, també tancada per la manca de neu, l'Estació d'Alta Muntanya de Tavascan-Pleta del Prat, al Pallars Sobirà. Passem per la porta del Refugi de la Pleta de Prat, a 1725 m, i anirem seguin les pistes d'esquí amunt fins a desviar-nos d'aquestes cap a la nostra dreta. Mentre anem ascendint i ens acostem a l'Estany del Diable, 2320 m, anem trobant restes de cabanes i de línies defensives amb les seves trinxeres, de la línia del front que es va estabilitzar a aquelles muntanyes durant la Guerra Civil. Deixarem l'estany gelat i ascendirem la forta pendent fins al Collet de Mascalida a 2633 m, on observarem la Pica d'Estats i començarem a pensar que el vent no ens facilitarà l'últim tram per l'ampla carena. El cim del Campirme, a 2633 m d'alçada, és un bon mirador de les Valls d'Estaon i Unarre, bonics noms d'allò que el vent no ens va deixar gaudir.

Foto 1: Coll de la Marrana, un indret entre....

Foto 2: Cim de l'Infern.

Foto 3 i 4: Antic Refugi d'Ulldeter.

Foto 5: Cabanes prop de l'estany del Diable.

Foto 6: Collet de Mascalida.

Foto 7: Cim de Campirme, llàstima que el vent no surti a la foto.