dimarts, 28 de juliol de 2009

TRENCANT MALEDICCIONS.

Per acomiadar-nos de l’últim divendres al vespre que podem fer una tranquil·la escapada d’escalada abans de les vacances, ens apropem altre cop a la zona del Pic del Martell, a una de les parets més llargues i més clàssiques del Garraf. L’itinerari escollit és la famosa i coneguda Herboristes, la qual fins a la segona reunió ens la coneixíem molt i molt bé. Aquesta via va ser de les primeres que es van obrir al Pic del Martell, exactament al 1973, pels germans Pere i Jaume Forts. La via és la darrera abans de la zona on està prohibit escalar a certa època de l’any; abans hi havia un cartell indicant-ho, que divendres no vàrem trobar, igualment a l’inici de la via ens trobem ben escrit el seu nom. La roca és calcària, amb rapisses típiques, bones presses, però relliscoses, sobretot pels peus. Durant la via ens trobem menys vegetació i selva que la Retorno Mágico, a pesar del seu nom.
.
La via està molt poc equipada, trobem algun oxidat buril, algun pitó i un tascó i un friend clavats, també fem servir friends, tascons i bagues llargues que dúiem.
La Herboristes, per fi podem dir que l’hem fet, i que hem passat de la seva segona reunió i més amunt encara, hem trencat la maledicció de la Herboristes, encara que vàrem fer les fotos amb el mòbil, maledicció o despiste?? D'aquest manera ens marxem de vacances amb la llista de temes pendents més curta, encara que mai deixa de créixer.
.
NOM: VIA HERBORISTES.
PRIMERA ASCENSIÓ: Pere i Jaume Forts al 1973.
SITUACIÓ: Sector Herboristes, Pic del Martell, Garraf.
ORIENTACIÓ: Sud-est/Est.
ÈPOCA: Matins d’hivern. Tardes d’estiu, primavera i tardor.
ROCA: Bona. Calcària.
DIFICULTAT: IV+. L1 IV, L2 IV+, L3 IV+, L4 II, L5 IV+. Semiequipada.
LLARGADA: 140 metres. L1 20 m L2 15 m L3 40 m L4 30 m L5 35 m
MATERIAL: Cintes exprés, bagues llargues, joc d’encastadors, alguns friends i cordes dobles de 60 metres.
OPINIÓ PERSONAL DELS LLARGS: L1 i L2 Molt coneguts, L3 el pas més difícil, la sortida de la R2 i lliscant, ara un tascó encastat el facilita, L4 un tràmit o una passejada, L5 el tram més maco de la via, un vertical diedre.
.
Foto 1: Vistes a la sortida de la via.
Foto 2: Inici de la via.
Foto 3: .... i el final.
Foto 4: Ressenya del llibre Barcelona y Alrededores.

6 comentaris:

CARLES ha dit...

FELICITATS!!!
LA PERSEVERANÇA DÓNA ELS SEUS FRUITS.

UNA ABRAÇADA

Buscador d'Indrets. ha dit...

PERSEVERANÇA= DAVID 5 COPS.

Núria ha dit...

No perdeu pistonada!
Una abraçada!

Santi Llop ha dit...

Ès més important com heu gaudit de l'ascenció que els intents.

Felicitats i endavant en la vostra activitat a muntanya!!

Buscador d'Indrets. ha dit...

SANTI:GRÀCIES, DONCS SI ES DISFRUTA MÉS CONTRA MÉS COSTA!!!

NÚRIA: MIRA QUI PARLA!!!!

APA!!! JA ESTEM AQUI, AMB MOLTES AVENTURES PER EXPLICAR!!!

Nadia ha dit...

Felicitats! Per cert espero les vostres aventures ara que heu tornat. Petooons!