D’una escalada prop del mar a una raquetada per les muntanyes, de l’escalfor del Sud al vent del Nord, del Mar Mediterrani als Pirineus, és que ho volem tot, sort que d’indrets hi ha a tot arreu....
RETORNO MÁGICO.
:
.
.Aquest cop si, retorn, no màgic, però si a peu del Pic del Martell, després d’anar repetides vegades per fi hem pogut sortir per dalt. La neu (si, neu al Garraf), la por i un petit “saque” fa anys, han sigut els motius que ens havíem impedit sortir a peu i sense cap ràpel.
La via escollida va ser Retorno Mágico, acompanyats per la frescor de l’ombra del Pic del Martell per la seva orientació gairebé est i l’hora del dia i també per la solitud, cap cordada al Pic del Martell!! quina tranquil·litat, quin silenci. La via és per anar jugant amb “catxarritos” només estan equipades i oxidades les reunions, ens trobem també en el pas més difícil de la via IV+ dos pitons i un friend encastat. La via està quasi neta d’assegurances, però de no de flora, quasi selva del Garraf, entre margallons i altres vàrem acabar una mica esgarrapats. La sortida de la via va ser ràpida no vàrem gaudir gaire de les vistes del mar, ja que faltava pocs minuts de llum i encara ens quedava el retorn ...., i aquest cop el retorn a peu.
La via escollida va ser Retorno Mágico, acompanyats per la frescor de l’ombra del Pic del Martell per la seva orientació gairebé est i l’hora del dia i també per la solitud, cap cordada al Pic del Martell!! quina tranquil·litat, quin silenci. La via és per anar jugant amb “catxarritos” només estan equipades i oxidades les reunions, ens trobem també en el pas més difícil de la via IV+ dos pitons i un friend encastat. La via està quasi neta d’assegurances, però de no de flora, quasi selva del Garraf, entre margallons i altres vàrem acabar una mica esgarrapats. La sortida de la via va ser ràpida no vàrem gaudir gaire de les vistes del mar, ja que faltava pocs minuts de llum i encara ens quedava el retorn ...., i aquest cop el retorn a peu.
.
NOM: RETORNO MÁGICO.
SITUACIÓ: Pic del Martell, Garraf.
ORIENTACIÓ: Sud-est/Est.
ÈPOCA: Matins d’hivern. Tardes d’estiu, primavera i tardor.
ROCA: Bona. Calcària.
NOM: RETORNO MÁGICO.SITUACIÓ: Pic del Martell, Garraf.
ORIENTACIÓ: Sud-est/Est.
ÈPOCA: Matins d’hivern. Tardes d’estiu, primavera i tardor.
ROCA: Bona. Calcària.
DIFICULTAT: IV+. L1 IV, L2 IV+, L3 IV, L4 IV. Semiequipada.
LLARGADA: 120 metres. L1 25 m L2 30 m L3 20 m L4 45 m
MATERIAL: Cintes exprés, bagues llargues, joc d’encastadors, alguns friends, xapes recuperables i cordes dobles de 60 metres.
.
LA VALL DE PLANÈS.
LA VALL DE PLANÈS.
.
.
.Últimament les primeres intencions, es queden en això, en intencions. I mai encertem, quan hem de fer esquí fem alpinisme, quan hauríem de fer canals fem esquí, quan....aaarrggghhh!!!
Després d’aproximar-nos dissabte a l’inici de la Vall de Planès a la Catalunya Nord i d’haver escoltat per ràdio com el Madrid li regalava la lliga al Barça, la nostra intenció de diumenge era fer un corredor al Roc de Boc o Malaza. Un indret, eclipsat pel seu veí, el Circ de Cambre d’Aze, poc conegut i transitat. Però la manca de gel i l’excés de roca que veiem als ressalts del corredor, ens va tirar enrere.
Així com bons Buscadors d’Indrets, vàrem recórrer la Vall de Planès o de la Conca fins gairebé la part més alta, passant pel seu petit Estany de Planès a 2196 m que gairebé ignorem. Al fons de la vall cap al Sud teníem la Torre d’Eyna i el Circ de la Conca que li donaven un ambient alpí a l’escenari, i de vistes cap al Nord ens acompanyava el Roc de Madres ja amb poca neu. En total uns 500 metres de desnivell per l’esglaonada vall amb les motxilles ben plenes, amb tot el material per fer el corredor suspès, tot per seguir amb l’entrenament...
Una vall inhòspita i tranquil·la que de ben segur que hi tornarem per fer el corredor al Roc de Boc, un corredor molt estètic i pendent.
Un cop cansats, vàrem decidir acostar-nos a Ax-Les Thermes, ja conegut per nosaltres, per remullar-nos els peus a les seves aigües termals i fer un entrepà abans d’unes compres exprés a Andorra, no sé que cansa més?
Després d’aproximar-nos dissabte a l’inici de la Vall de Planès a la Catalunya Nord i d’haver escoltat per ràdio com el Madrid li regalava la lliga al Barça, la nostra intenció de diumenge era fer un corredor al Roc de Boc o Malaza. Un indret, eclipsat pel seu veí, el Circ de Cambre d’Aze, poc conegut i transitat. Però la manca de gel i l’excés de roca que veiem als ressalts del corredor, ens va tirar enrere.
Així com bons Buscadors d’Indrets, vàrem recórrer la Vall de Planès o de la Conca fins gairebé la part més alta, passant pel seu petit Estany de Planès a 2196 m que gairebé ignorem. Al fons de la vall cap al Sud teníem la Torre d’Eyna i el Circ de la Conca que li donaven un ambient alpí a l’escenari, i de vistes cap al Nord ens acompanyava el Roc de Madres ja amb poca neu. En total uns 500 metres de desnivell per l’esglaonada vall amb les motxilles ben plenes, amb tot el material per fer el corredor suspès, tot per seguir amb l’entrenament...Una vall inhòspita i tranquil·la que de ben segur que hi tornarem per fer el corredor al Roc de Boc, un corredor molt estètic i pendent.
Un cop cansats, vàrem decidir acostar-nos a Ax-Les Thermes, ja conegut per nosaltres, per remullar-nos els peus a les seves aigües termals i fer un entrepà abans d’unes compres exprés a Andorra, no sé que cansa més?
:
.
Foto 1: El mar des del Pic de Martell.
Foto 2: La Vall de Planès.
Foto 3: David escalant o/i buscant...
Foto 4: Per fi!! El Pic del Martell, queden pocs minuts de llum.
Foto 5: Peu de via, impossible començar malament.
Foto 6: La Malaza, poca neu.
Foto 7: Estany de Planès, petit i amagat.
Foto 8: Bassin de la Basse (Piscina de sota) al costat del casino, la Bassin des Ladres està en reformes però han habilitat aquesta antiga piscina mentre durin els treballs.
Foto 9: Un resum de peus del cap de setmana.
Una foto més a INSTANTS, com no?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada