CAP LLITZET, FLORS I BOIRA

Diumenge, finalment per problemes tècnics, varem decidir anar a la sortida que organitzava el C. E. Sant Boi a la Serra d’Ensija, per ascendir fins al cim de Cap Llitzet o més conegut com el cim de la Gallina Pelada per la seva cara Sud. Aquest és el punt culminant de la petita Serra d’Ensija amb una alçada de 2327m que ens permet gaudir de les vistes de la Serra del Cadi i sobretot de la cara sud del Pedraforca amb la seva Gran Diagonal ben definida. Hem titulat la sortida “Flors i Boira” perquè de tot això no ens va faltar, però també varem gaudir de molts indrets com l'abandonada Masia del Ferrús, les impressionants parets i desploms de la Roca Gran de Ferrús, el mal pas de Les Llosanques (grimpada amb un pas de II-), la fàcil aresta final cap al cim, el tranquil i màgic Refugi Delgado Úbeda (FEEC), els prats superiors de la Serra i el Coll de la Creu de Ferro. Tot plegat conforma una magnífica travessa circular de muntanya per omplir un bonic dia que donàvem per perdut.

Foto 1: La pujada al Coll del Portell entre boira i parets.
Foto 2: La fàcil grimpada a Les Llosanques.
Foto 3: Tot el grup al cim, Cesboi & Massajoves.
Foto 4: El cim conquerit, el nostre premi, el Cap Llitzet.
Hi ha més fotografies a l'enllaç del Massajoves.

ZONES D'ESCALADA I ELS SEUS VOLTANTS

No us parlaré de les zones d’escalada en si, ja que hi ha mil ressenyes per tot l’univers d’informació d’Internet i la blogosfera. Us parlaré dels voltants de les zones d’escalada de Subirats (Els Cassots) i de Banyadores (Cabrera de Mar). Us preguntareu que tenen en comú aquestes dues zones d’escalada tan diferents, la primera de roca calcària gris i la segona de granet (Advertència: no caigueu que rasca molt). Una de muntanya i l’altra vora el mar. Una amb alguna ombra que ens dóna una mica de frescor i l’altra amb molt de sol i molta calor. Doncs bé, aquetes dues zones d’escalada tenen en comú que al seu voltant està dominat per un castell que podrem gaudir mentre escalem.
A Subirats trobem, òbviament, el Castell de Subirats documentada la seva existència des de l’any 917, de les seves restes es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i al bell mig hi havia la torre mestra. La seva estratègica ubicació era un excel·lent lloc d’observació de totes les terres del Penedès. En la antiguitat havia servit com a residència de molts nobles catalans i va ser derruït durant la guerra dels Segadors. Després d’haver arribat gairebé a una situació de ruïna, en l’actualitat es troba consolidada una de les seves torres i s’ha convertit en un centre de turisme, però que no és visitable el seu interior.
A l’escola d’escalada de Banyadores a Cabrera de Mar trobem el Castell de Burriac o com antigament era conegut el Castell de Sant Vicenç en honor al Sant de la seva capella. D’aquest castell es té constància des de l’any 1017 i sempre ha dominat des de la seva alçada la senyoria del Maresme (Cabrera de Mar, Argentona, Mataró, Vilassar i Premià). Aquest castell va ser residència de moltíssima noblesa catalana, inclosos el comtes de Barcelona i finalment al segle XVIII va ser definitivament abandonat. Si el voleu visitar cal caminar fins al seu cim (401m) des de l’aparcament de la Font Picant (encara l’estem buscant).

Foto1: Castell de Subirats, des de la zona d'escalada.

Foto 2: Castell de Burriac, des del camí a la zona d'escalada.

UN MOMENT PER AL RICARDINHO

Avui no vull dedicar aquest espai a un indret sinó al meu germà, el Ricard, més conegut segurament per Ricardinho. No sé com podria definir exactament el que fa, alguns el defineixen com un corredor popular, altres con un boig, altres com un déu, jo només diria que s'ho passa bé i gaudeix d'allò que fa, de la companyia amb qui ho fa i d'allà on va.
Durant aquest cap de setmana es va celebrar a Madrid l’Europeu de 24 hores en pista d’atletisme i en Ricardinho va participar representant a la selecció Espanyola (llàstima que no fos la catalana, tot no es pot tenir). Finalment va realitzar uns 227 km (cinc maratons) quedant en 7a posició i el 2on Espanyol. Però, això no és tot, el passat dia 29 d’abril es va proclamar subcampió de Catalunya de Marató a Empúries. I si encara us penseu que descansarà durant una temporada esteu equivocats per què aquest cap de setmana marxa a Praga a córrer una altra marató.
Hi ha una teoria que diu que has de córrer poques maratons l’any, una o dues, el Ricard trenca totes aquestes estadístiques i plans d’entrenament. El seu pla d’entrenament consisteix en passar-s’ho bé, ah!! i beure molta cocacola.
Moraleja: “Participar és guanyar i més si has gaudit participant”.

Us passo uns enllaços per si el voleu conèixer millor:

http://www.ultrafondo.es/ Informació de l’Europeu.
http://www.runnersantboi.es/ A l’apartat d’entrevistes en trobareu més informació per conèixer millor al Ricard.

Foto 1: Arribada ahir a l'aeroport de Barcelona amb uns kilos de menys.

COVA D'ARPEA O HARPEA

Indret, quan penso en aquesta paraula en ve al cap la Cova d'Arpea, un lloc aïllat que no porta a enlloc, un indret ple de silenci, solitud, bellesa i quietud, un indret que ens deixa sense paraules. Aquest espectacular plegament geològic, que ens permet admirar l'interior del Mont Errozate, es troba a prop del petit riu de Beherobia entre les dues Navarres, a mig camí entre St. Jean-Pied-de-Port i Orbaizeta. La zona que envolta la cova es troba plena màgia i energia, es troba envoltada de Cromlechs i Dolmens.
Aquest gran ull, té la seva llegenda, la qual diu que a les tardes caloroses de l'estiu les làmies (unes fades) solien sortir a l'entrada de la cova i, assentades en una roca, començaven a pentinar el seu llarg cabell; i no ho feien de qualsevol manera, sinó que ho feien amb unes pintes d'or que amb el reflexe de les últimes hores de sol emetien una llum molt potent i enlluernadora.
Us recomano que us acosteu i gaudiu d'aquest indret, i si teniu sort veureu alguna làmia pentinant-se.

Foto 1: El gran ull d'Arpea.

Foto 2: Petit riu Beherobia i cabanes de pastor.

Foto 3: L'interior del Mont Errozate.