dijous, 11 de març del 2010

SORTIDES DE TARDA.

E
El 2010 l’havíem iniciat disposades a gaudir al màxim de les tardes, tot estava organitzat i planificat. Les sortides de tarda les vam iniciar, aquest any, els divendres, mentre esperem l’estiu, amb la seva jornada intensiva, i que s’allarguin més els dies. Però a vegades surten entrebancs que et fan posposar allò que t’agrada tant fer, allò tan important que es diu viure. Per sort només serà una interrupció curta i lleu ;-), i aviat podrem gaudir altre cop de les tardes i d’altres moments per viure. Això sí, no hem parat de riure, encara, del resultat d’aquestes tardes...

TARDA CULTURAL 15.01.2010

La nostra culturització es va iniciar al Casal L’Olivera, on vam visitar la Mostra Col·lectiva d’AFOBOI, algunes de les fotos eren conegudes, algunes que ens van fascinar i altres que no tant, diversitat d’opinions i sempre amb respecte, això és la Cultura. La mostra exposava els 4 elements naturals, l’aigua, l’aire, el foc i la terra, quatre elements molt important per la vida i antigament respectats i idolatrats. Cal dir que ens va agradar molt el tema escollit per a la mostra, i per aquest motiu, volem aportar els nostres quatre elements a INSTANTS.

La segona parada cultural va ser a les Termes Romanes i l’exposició ARS MEDICA, sobre la medicina en època dels romans, una mica rovellades les eines dels metges, poca higiene... Les termes, que eren de propietat privada, estan bastant ben conservades i daten de finals del segle II dC, sota d’una de les sales, el frigidarium, es va descobrir també un centre de producció d’àmfores, datat dels anys 30-20 aC. Apart de conèixer el funcionament d’aquests banys i veure alguna àmfora, vam recordar el llatí.

“Les termes estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L’altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent.”

Com que la nostra economia no havia sigut malmesa pel preu de les entrades a les dues exposicions, vam anar a prendre un bon ‘caldum xoculatum’

GEL HORITZONTAL 05.02.2010

Aquella tarda la vam començar i la vam acabar igual, al metge! Sí, com heu sentit, us explico:

Després d’unes visites mèdiques que teníem aquella tarda les dues germanes, ens vam acostar a l’Skating Club de Barcelona, és a dir, a patinar sobre gel, gel horitzontal, sort. Vam llogar els incomodes patins, excepte l’Eulàlia que en té de propis, és una PRO, i ens vam disposar a donar voltes com baldufes a la pista rectangular. Llàstima que no vaig poder portar els meus grampons i els piolets, perquè el gel estava en perfectes condicions. Les instal·lacions, del 1974, i l’ambientació són una mica ‘Feversaturdaynight’, però estàvem passant-lo molt bé, amb molta calor i sense cap caiguda. Quan gairebé estàvem acabant, la professional del gel horitzontal va patir una caiguda en un dels seus espectaculars girs. Les causes de l’accident segurament van ser els esvorancs del gel d’última hora, les botes en mal estat i una fatiga muscular acumulada. Les conseqüències una fractura de Colles del canell esquerre, una visita d’urgències a l’hospital i uns bons riures!!!

T’ho torno a comentar Eulàlia: “El gel vertical és menys perillós".
.
Foto 1: Anant cap a l'església de Sant Boi, la tarda de la cultura.
Foto 2: Mostra Col·lectiva d'AFOBOI, els 4 Elements.
Foto 3: Les termes romanes.
Foto 4: Aprenentes de patinadores.
Foto 5: La professora lesionada, sort de l'autògraf.

dimecres, 10 de març del 2010

ALGUN DIA...

Algun dia serà oficial?

Algun dia deixarà de ser una anècdota?

Sí, algun dia...

Un mica d’història de la Selecció Catalana de Futbol, encara que no sigui oficial aquesta història és més llarga que l’Espanyola.
.
Fotos 1 i 2: Fotos del Camp Nou durant el partit amistós del Catalunya-Argentina el 22 de desembre de 2009.

LA MUNTANYA MÀGICA.

A
Aquest cop la visita a Montserrat no ha sigut ni per escalar, ni passejar, ni pujar algun camí equipat, ni córrer, res d’esport, només va ser una visita en família per col•locar una incrèdula espelma, per demanar un gran favor o per agrair el present moment, segons com es miri. Montserrat sempre és la muntanya màgica i allà tot és possible.
Vam pujar amb el cremallera cap el migdia d’un diumenge ben fred, però ben clar, aquells dies ideals per practicar fotografia, i així ho va aprofitar el David. Amb el cremallera vam recórrer aquell camí que sempre fèiem a peu per arribar a Montserrat quan erem petits i més joves, però que des del 2003, que es va inaugurar de nou el cremallera, ja no es pot fer. En uns 15 minuts vam fer un recorregut 5238 metres i un desnivell de 550 metres, a una velocitat màxima de 45 km/h, això si, ben calentets i sense cansament.
En arribar vam anar directes al monestir, però primer vam travessar la Plaça de Santa Maria, sempre sembla tan gran i tan ampla. Primer de tot vam anar a encendre una espelma, al costat d’altres plenes de fe, un indret màgic il•luminat per les creences. Després vam fer una visita ràpida a la nau principal de la basílica, d’estructura gòtica i d’ornamentació renaixentista. Aprofitant que no hi havia cua ens vam acostar a acariciar la desgastada esfera de la Mare de Déu de Montserrat, l’esfera és símbol de l’univers així que per uns moments l’estem tocant. La talla romànica del segle XII és d’uns 95 cm d’alçada, la seva fusta de pollancre blanc ha ennegrit pel fum de les espelmes, això si només mans i cara, per aquest motiu tothom la coneix com la Moreneta. Per finalitzar la visita i veien que tot està molt solitari, decidim baixar i dinar a Monistrol, sempre va bé acabar la jornada amb un bon àpat, encara que aquest cop sense esforç, però amb moltes ganes de fer-ho.
.
.
Foto 1: Montserrat des del cremallera.
Foto 2: El monestir.
Foto 3: Entrem...
.
I més fotos a INSTANTS, era un bon dia i un bon indret.