dimecres, 28 d’abril de 2010

PELS FERROS.

*Aclariment previ a la lectura del post: pels ferros = camí equipat (segons vocabulari de la no-experta, perquè està clar, que nosaltres som els experts).
.
Fet l’aclariment, us explicaré una sortida de febrer, tinc molts posts endarrerits ja ho sé, però de mica en mica arriba allò bo, va ser una sortida que vam gaudir moltíssim i la vull compartir ara encara que sigui abril. Teníem al cap l’ascensió al Puigsacalm, però com bons buscadors d’indrets i d’aventures, no podíem ascendir aquest cim per la ruta normal. Així que després d’uns descobriments per Internet vam decidir ascendir al cim des de Joanetes, pujant per la Canal Nova o Fosca i baixant per la Canal dels Ganxos Vells, uns camins amb ferros, és a dir, escales, cadenes, passarel·les,... Aquell dia patíem cansament físic i psíquic, i suposo que també fred, però això no ho recordem gaire, només ens ha quedat la bellesa dels indrets descoberts, molts descobriments en un sol dia són un elixir de felicitat, aquesta formula hauríem de prendre-la cada dia, com el colacao...
.
L’inici de la ruta, Joanetes a 604 metres d’alçada, ens va encantar, un petit poble silenciós i acollidor, un veritable poble-indret. El primer tram va ser una mica confús i, fins i tot, a l’inici de la ruta ens vam desviar, però per sort, o orientació del David, vam arribar a través del bosc caducifoli ben despullat fins a la carena del Puig del Soi 1014m i una gran pedra pintada amb la paraula “El Barret”, una mica lleig. A partir d’aquí comença el camí dels ferros els quals ens ajudaran a avançar per la ombrívola canal, però a mitja canal ens aturarem per uns instants en un indret màgic, en una estreta aresta trobem una petita campana i un barret, i on observarem el paisatge mentre fem sonar la dolça melodia de la campana. El final de la canal ens condueix a un altre indret, Santa Magdalena del Mont a uns 1270 metres d’alçada i on ens mostra per primer cop del dia els petits i nevats Pirineus Orientals, una llàstima que l’indret estigui espatllat per una macroantena (càmera de TV3) i una, encara més gran i lletja, estrella de Nadal al Puig Corneli. Aquí ja agafem bon camí, amb una mica de fang i neu, fins al massificat cim del Puigsacalm a 1515 metres, vistes meravelloses d’hivern, el Santuari de Bellmunt, el Pedraforca, Montserrat,..., tenim tota la Garrotxa al nostres peus i més enllà. El descens el fem bastant ràpid, fins i tot en algun moment massa, al principi desfem el camí de pujada i ens introduïm més endavant dins de la Canal del Ganxos, aquí els ferros són més precaris que l’altra canal i el camí no és tan maco, però ens serveix per arribar fins a la coneguda roca de “El Barret” i aquí, ara si que pel bon camí ple de fullaraca, fins a Sant Romà amb la seva font i més avall fins al poble de Joanetes.
.
Va ser un dia d’indrets i de descobriments, fins i tot, vam descobrir una flor d’hivern. Feia menys d’una setmana que m’havien regalat una guia de flors dels Pirineus, i vaig pensar que fins a la primavera no l’estrenaria, però estava ben equivocada. Mentre fèiem un petit descans a Santa Magdalena del Mont vam descobrir unes blanques campanetes, i quan vaig arribar a casa vaig buscar el seu nom, i em van ser presentades com lliris de neu, més culte com Galanthus nivalis, i en castellà “perforanieves”, no sé si hi ha moltes flors d’hivern, ben valentes elles, però aquesta va ser tot un descobriment. Estic pensant d'estrenar un nou blog...
.
Foto 1: Canal Nova o Fosca.
Foto 2: Canal dels Ganxos.
Foto 3: Flors d'hivern.
.
Un resum de l'ascensió en un INSTANT.

dimecres, 21 d’abril de 2010

CHEL GUARRO 2010.

Ara si, com cada any finalitzem la temporada de gel amb el vídeo-resum, esperem que us agradi i l'any vinent a picar més!!!

LES ÚLTIMES....

L’ombra i el fred fan possible la paralització de les torrenteres per un temps determinat, llavors, encara que sigui durant unes setmanes a l’hivern les aprofitem per escalar en gel, un sòlid molt efímer, però molt addictiu. Aquest any no ens podem queixar, encara que podria haver sigut millor, si després de caminar dues hores haguéssim trobat el Braç Esquerre de Sahún, si la son no m’hagués vençut a Ardonés, si les cordades predecessores haguessin sigut més àgils, haguéssim fet la Berguedà, si les vacances de Nadal (perdó, hivern) haguessin tingut només un dia més, haguéssim fet Les Formes du Chaos,..., si... Bé, us deixo amb les últimes de la temporada, i esperem que l’any vinent sigui igual o millor per poder tatxar les pendents, si res ho impedeix.
.
IGUAZÚ. Baños de Benasque.
.
Data de l’escalada: 13 de febrer de 2010.
Orientació: Nord-est.
Dificultat: II, WI, 3, màxim 80º.
Llargada: 80 metres, dividits en dos llargs.
Descens: Per la mateixa via rapelant d’arbres.
Primera ascensió coneguda: Xavi Metal, Ricardo i Kaie, el 7 de març de 1995.
Observacions: Bonic segon llarg amb forma de curta i encaixonada goulotte. Aprofitem que la via es fa ràpid i escalem en tope-rope a les cadenes gelades del paraallaus de la carretera (A-139, km 104), aprofitem per fer intercanvi de material i convertir-nos per uns moments en models escaladors, d’aquells que surten a les portades de les revistes.
.
.
CASCADA DE L’ARBRET. Pedraforca.
.
Data de l’escalada: 21 de febrer de 2010.
Orientació: Nord.
Dificultat: II/3 màxim 85º.
Llargada: 100 metres, amb descansos. Dos llargs.
Descens: Còmodament a peu pel bosc. No cal fer ràpel, i menys quan encara queden cordades per pujar.
Observacions: Ressalts. Idònia per iniciar-se, però una cordada amb molt poca experiència davant i molt lenta, et pot fastiguejar la jornada i congelar la sang (Eh? Susanna).
.
.
Foto 1: Carles al primer llarg d'Iguazú.
Foto 2: Neus al primer llarg de la Cascada de l'Arbret.
Foto 3: Iguazú des de la carretera.
Foto 4: Cascada de l'Arbret des de la pista.
.
Més fotos i piada del Carles, Iguazú i Arbret.
.
I com sempre més fotos a INSTANTS.